Fragassa de bosc
Potentilla sterilis  | |
|---|---|
.jpg) Flor | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Potentilleae |
| Gènere | Potentilla |
| Espècie | Potentilla sterilis Garcke |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Fragaria sterilis |
.svg){kind=icon}
La fragassa de bosc[1] (Potentilla sterilis) és una espècie de planta de la família Rosaceae, que s'assembla a les maduixes.[2] Altres noms catalans són fragassa estèril, maduixera borda o potentil·la estèril.[3]
Descripció
[modifica]La fragassa de bosc o falsa maduixa és una planta vivaç de 5 a 15 de cm, estolonífera de port semblant al de la maduixera (Fragaria vesca). Floreix de febrer a maig. Les seves flors són blanques, escotades amb forma de cor. Mesuren 8-12 cm de diàmetre i es troben agrupades d'1 a 3.[2]
Les fruites, anomenades falses maduixes són petites. Són fruits secs i no s'assemblen a una maduixa. Porten menys aquenis que aquesta, d'aquí el nom de sterilis. Però els seus aquenis tenen un volum lleugerament superior, i són de color blanquenc o grogenc.
Les fulles tenen la dent terminal més curt que els seus dos veïns (contràriament a la maduixa). És una planta mel·lífera (productora de mel). No posseeix propietats medicinals particulars, contràriament als altres membres de la família de les potentil·les.
Es podria confondre amb P.micrantha, una espècie propera, però P.sterilis és estolonífera (com la maduixera), tota ella és menys peluda, els pedicels de les flors són una mica més llargs que les fulles basals i els filaments dels estams són més prims i glabres.
Hàbitat i distribució
[modifica]És una espècie pròpia de l'Europa Central i Sud, des del nord de la península ibèrica (Portugal, cornisa Cantàbrica i Pirineus) fins a Suècia i Polònia, que també s'ha trobat a Amèrica, a l'illa de Terranova, possiblemebnt naturalitzada[4][5]. A Catalunya està present als Pirineus i serres properes (Garrotxa, Montseny i Montnegre...) a l'estatge montà (entre 300 i 1.500 metres d'altitud) però absent en les zones mediterànies més baixes. Aprecia la mitja ombra, els sòls bastant frescs i profunds, més aviat neutres.[2] Es troba en els boscos barrejats de (roure pènol, faig i alzina), les tanques, les tales forestals, els camins, les landes, les gespes.[6]
Aspecte general, semblant a una maduixera silvestre, amb les fulles trifoliades i peludes.
Observeu el fruit: un poliaqueni sobre un receptacle inflat, semblant al de les maduixeres.
Compareu aquesta flor amb la de P.micrantha.
Referències
[modifica]- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.387. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- 1 2 3 «Potentilla sterilis». Flora Catalana. [Consulta: 16 desembre 2021].
- ↑ Vallès, Joan (dir.). «fragassa de bosc». A: Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia,, 2014 (Diccionaris en Línia).
- ↑ «Potentilla sterilis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ Guillén Oterino, Antonio; Enrique Rico Hernández. «Potentilla» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 20 gener 2026].
- ↑ «Boscos de roure pènol (Quercus robur), higròfils i eutròfics, pirenaicocantàbrics». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 desembre 2021].
