François Budan de Boislaurent
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Ferdinand François Désiré Budan de Boislaurent  28 setembre 1761 Limonade (Saint-Domingue) | ||
| Mort | 6 octubre 1840 (79 anys) París (Monarquia de Juliol) | ||
| Inspector General d'Instrucció Pública | |||
| 1808 – 1835 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Facultat de Medicina de París (–1803) Collège de Juilly (1769–1777) | ||
| Tesi acadèmica | Essai sur cette question d'économie médicale: “Convient-il qu'un malade soit instruit de sa situation?" (1803 ) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica | ||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Col·legi Oratorià de Nantes (1779–1787) | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Therése-Désirée de Piolenc (cunyada d'Antoine-Athanase Royer-Collard) | ||
| Parents | Antoine-Athanase Royer-Collard, cunyat | ||
| Premis | |||
| |||
François Budan de Boislaurent (francès: Ferdinand François Désiré Budan de Boislaurent) (Limonade, 28 de setembre de 1761 - París, 6 d'octubre de 1840)[1] fou un matemàtic aficionat i metge francès conegut per haver formulat el teorema de Budan-Fourier.
Vida
[modifica]Budan va néixer a Limonade, a la part francesa de l'illa de La Espanyola (actual Haití), a prop de l'actual ciutat de Cap-Haïtien, però de molt menut es va traslladar a la França europea per fer els seus estudis. El 1769 va ser admès al collège de Juilly dirigit pels oratorians.[2]
Ell mateix va ingressar a l'orde del Oratori i va estar donant classes al col·legi que l'orde tenia a Nantes i també a la universitat d'aquesta vila.[3] Però el 1788, en data imprecisa, va abandonar l'orde i es va traslladar a París, on va estudiar medicina a l'École de Santé, en la que va establir una forta amistat amb el reconegut metge Antoine-Athanase Royer-Collard.[4]
El 1808 va ser nomenat Inspecteur Générale d'Instruction Publique de França, càrrec que va exercir fins a la seva jubilació el 1835.
El 1809 es va casar amb Therése-Désiré de Piolenc, cunyada de Royer-Collard, amb qui tindria quatre fills.
El 1814 va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor.
Grattan-Guinness el descriu com inspector per professió, matemàtic per passió, monàrquic per convicció i polemista per temperament.[5]
Obra
[modifica]A part d'altres escrits mèdics, científics i, fins i tot, poètics, Budan és recordat pel seu llibre sobre equacions Nouvelle méthode pour la résolution des équations numériques d'un degré quelconque (París, 1807), que va editar ell mateix sobre la base d'un manuscrit presentat a l'Acadèmia de Ciències de París el 1803 i que havia rebut elogis per part de Lagrange.[6] El 1822 en va publicar una nova edició augmentada i millorada.
En aquest llibre es formula l'avui conegut com a teorema de Budan-Fourier[7] sobre el màxim nombre d'arrels reals d'un polinomi amb coeficients reals.[8] La precedència sobre aquest teorema va ser objecte d'una discussió entre Budan i Fourier.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Borowczyk, 1991, p. 134, Que portés el nom Ferdinand és dubtós, però és utilitzat en la literatura sobre el personatge..
- ↑ Borowczyk, 1991, p. 130.
- ↑ Borowczyk, 1991, p. 131.
- ↑ Borowczyk, 1991, p. 132.
- ↑ Grattan-Guinness, 1990, p. 245.
- ↑ Grattan-Guinness, 1990, p. 247.
- ↑ Coste et al., 2005, p. 480-481.
- ↑ Theobald, 1971, p. 5.
- ↑ Grattan-Guinness, 1990, p. 246-247.
Bibliografia
[modifica]- Borowczyk, Jacques «Sur la vie et l'œuvre de François Budan (1761–1840)» (en francès). Historia Mathematica, Vol. 18, Num. 2, 1991, p. 129-157. DOI: 10.1016/0315-0860(91)90496-K. ISSN: 0315-0860.
- Coste, Michel; Lajous-Loaeza, Tomás; Lombardi, Henri; Roy, Marie-Françoise «Generalized Budan–Fourier theorem and virtual roots» (en anglès). Journal of Complexity, Vol. 21, Num. 4, 2005, p. 479-486. DOI: 10.1016/j.jco.2004.11.003. ISSN: 0885-064X.
- Grattan-Guinness, Ivor. «Equations and their roots». A: Convolutions in French Mathematics, 1800-1840 (en anglès). Birkäuser, 1990, p. 242-253. ISBN 3-7643-2240-3.
- Theobald, Thorsten. Real Algebraic Geometry and Optimization (en anglès). American Mathematical Society, 1971. ISBN 978-1-4704-7635-9.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «François Budan de Boislaurent» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Grabiner, Judith V. «Budan De Boislaurent, Ferdinand François Désiré» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 setembre 2015].