Vés al contingut

Francesc Casares i Potau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:53, 10 jul 2013 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Francesc Casares Potau (Tarragona, 1927) és un advocat laboralista català. Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona el 1950. Va formar part de l'organització clandestina Front Universitari de Catalunya i el 1951 va començar a exercir d'advocat i es va especialitzar en Dret Laboral.

Va orientar el seu despatx cap a la defensa de treballadors i, durant els anys de la dictadura franquista, a la defensa davant del Tribunal d'Ordre Públic dels perseguits en la lluita per les llibertats democràtiques. En l'actualitat continua realitzant la seva feina com a advocat laboralista, sempre amb plena coherència amb els ideals dels seus inicis professionals.

Va participar des dels seus inicis en les activitats de l'Associació per a les Nacions Unides, de la qual és President Honorari. També ha estat president de la Federació Catalana d'ONGs pels Drets Humans. Actualment és president de l'Associació Catalana de Juristes en defensa de la llengua pròpia. Vocal del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, forma part de la Junta Directiva de l'IRES (Institut per a la Reinserció Social).

L'any 1988 li va ser concedida la Creu de l'Ordre de Sant Raimon de Penyafort, i l'any 2004 li ha estat atorgada la medalla d'honor del Col·legi d'Advocats de Barcelona i la Creu de Sant Jordi. L'any 2008 rebé la Medalla al treball President Macià.[1]

Referències