Francesc Serramalera i Abadal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPaco Abadal
Francisco-abadal.jpg
Paco Abadal cap al 1912
Biografia
Naixement 28 de juliol de 1875
Manresa, Bages
Mort 17 de desembre de 1939(1939-12-17) (als 64 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Es coneix per Creador dels automòbils Abadal
Activitat
Ocupació Ciclista i pilot d'automobilisme
Modifica les dades a Wikidata

Francesc Serramalera i Abadal,[1][2] més tard Francesc Abadal Serramalera i conegut com a Paco Abadal (Manresa, Bages, 28 de juliol de 1875Barcelona, 17 de desembre de 1939) fou un ciclista i empresari de l'automoció català. Enginyer industrial de formació, fou també un pioner del motociclisme i l'automobilisme a Catalunya.[3]

Resum biogràfic[modifica]

Fill de Narcís Serramalera i Dolors Abadal, Paco Abadal es traslladà de Manresa a Barcelona de ben petit amb la seva família.[4] De jove destacà en la pràctica del ciclisme i n'esdevingué corredor professional, arribant a ser-ne campió de Catalunya de velocitat i llarga distància (1894) i subcampió d'Espanya de velocitat (1904).[3] També fou un motorista i pilot d'automòbils experimentat.

Gràcies a la seva reeixida carrera com a ciclista, obtingué una petita fortuna que va invertir el 1902 en l'obertura d'un taller de reparació i venda de bicicletes, motocicletes i automòbils, l'Auto-Garage Central, amb seu al carrer Consell de Cent de Barcelona.[a] Més tard es va traslladar al carrer Aragó i l'anà ampliant amb altres locals propers (al carrer Sepúlveda, la plaça Letamendi i la carretera de Sarrià).[1] Per tal de donar difusió al seu negoci n'encarregà un cartell al pintor modernista Ramon Casas. Simultàniament, Abadal fundà la primera autoescola de Barcelona.[4]

La relació amb Hispano-Suiza[modifica]

Abadal començà a competir en curses de cotxes amb un Hispano-Suiza, empresa de la qual en regentà una de les primeres concessions i per a la qual es dedicà també a la construcció de carrosseries.[5] Director comercial de la marca, que promogué activament, en vengué alguns vehicles al rei d'Espanya Alfons XIII, amb qui tingué una estreta relació arran de l'interès mutu pels esports de motor.[4]

Abadal y Cía[modifica]

Article principal: Abadal
Un cotxe Abadal dels volts de 1914

El 1912 es casà amb Mercè Durán (filla del ric industrial Joaquim Durán i Albert) i el matrimoni fou una de les primeres famílies a llogar un pis a la Casa Milà, tot just acabada de construir.[6] Aquell mateix any, creà la marca d'automòbils Abadal y Cía després d'arribar a un acord amb l'empresa belga Societé des Automobiles Imperia, que ja representava des del 1906, pel qual aquesta empresa subministrava els motors i els xassissos dels vehicles als quals Abadal posava la carrosseria. El 1913 presentà al Saló de l'Automòbil de París el model Tipo 45 i rescindí el contracte amb la Hispano-Suiza.[4]

L'esclat de la Primera Guerra Mundial interrompé el subministrament de motors Imperia i, per tant, de la producció de vehicles Abadal. El 1916, Paco Abadal es convertí en representant de Buick a l'estat espanyol i nasqué la firma Abadal-Buick, amb un sistema de construcció de carrosseries sobre els xassissos i els motors similar al d'Imperia. L'empresa Abadal-Buick desaparegué el 1923.[4]

El 1930 intentà de nou crear una marca pròpia sobre el xassís de la marca americana Hupmobile, de la qual n'era el representant, però la manca de comandes en provocà el tancament el mateix any.

Els darrers anys[modifica]

En esclatar la guerra civil espanyola, Abadal s'exilià amb la seva família a Itàlia. Retornat a Barcelona a mitjan 1939, morí a finals d'aquell mateix any.[4]

El palauet Abadal[modifica]

El 1923 Paco Abadal edificà, juntament amb el seu sogre, la seva nova residència familiar a l'Avinguda Diagonal de Barcelona, llavors anomenada "d'Alfons XIII". Projectat per l'arquitecte Adolf Florensa,[4] el palauet neoclàssic Abadal es conserva encara en perfecte estat a l'actual número 668-670 de la Diagonal (cantonada amb el carrer Capità Arenas),[7] ara convertit en la seu del Banc Mediolanum.[8]

Mentre els Abadal eren a l'exili, el palauet fou ocupat breument pel lehendakari José Antonio Aguirre el gener de 1939, camí de l'exili. Poques setmanes després, durant l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes, el general Franco s'hi instal·là també uns dies, durant els quals els membres de la seva Guardia Mora saquejaren la propietat.[9]

Notes[modifica]

  1. Segons una altra font, la seu inicial de l'"Auto-Garage Central" era al número 36 de la Rambla Catalunya.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Paco Abadal» (en castellà). pacoabadal.com. Asociación Cultural Paco Abadal. [Consulta: 9 febrer 2016].
  2. Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «D'Hispano Suiza i David a Nacional Pescara». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 251. ISBN 84-320-6249-9. 
  3. 3,0 3,1 «Francesc Abadal Serramalera». enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 febrer 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Francesc Abadal i Serramalera». enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 febrer 2016].
  5. «ABADAL (1912 - 1930)» (en castellà). autopasion18.com. [Consulta: 24 març 2013].
  6. «Una residència a la Casa Milà, els primers llogaters: Paco Abadal i Mercè Durán». lapedrera.com. Fundació Catalunya-La Pedrera. [Consulta: 9 febrer 2016].
  7. «Palau Abadal (Barcelona - Pedralbes - Barcelonès)». poblesdecatalunya.cat. [Consulta: 9 febrer 2016].
  8. Barajas, Patricia. «El palacete Abadal, la casa ilustre de Les Corts» (en castellà). elperiodico.com. El Periódico de Catalunya, 30-03-2016. [Consulta: 9 abril 2016].
  9. «El palacete Abadal, convertido en sede del grupo financiero Fibanc» (en castellà). elpais.com. El País, 14-05-1998. [Consulta: 9 abril 2016].

Enllaços externs[modifica]