Francesc Torralba i Roselló
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 maig 1967 (57 anys) Barcelona |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Catedràtic d'Universitat, filòsof i teòleg |
| Lloc web | francesctorralba.com |
Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 15 de maig de 1967) és un professor universitari, filòsof i teòleg català.[1]
Va estudiar filosofia a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura al millor expedient acadèmic. Posteriorment, va ampliar estudis a la Universitat de Copenhaguen on va estudiar llengua danesa per fer la seva tesi sobre el pensador Søren Kierkegaard, que va defensar el 1992 i gràcies a la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat a la millor tesi de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. També va realitzar la llicenciatura en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya (1993) sobre la cristologia de Kierkegaard i va defensar la tesi doctoral en teologia sobre el pensament antropològic del teòleg catòlic Hans Urs Von Balthasar (1997).
És catedràtic de filosofia de la Universitat Ramon Llull i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitat d'Espanya i de Sud Amèrica. Des de 2003 dirigeix la Càtedra de Pensament Cristià d'Andorra.[2] És director de la Càtedra Ethos d'ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull, director del Ramon Llull Journal of applied Ethics. Presideix també el Comitè d'Ètica Assistencial de la Fundació SAR-Quavitae, l'Observatori d'Ètica d'Aldeas Infantiles SOS, el Comitè d'Ètica de MC Mutual. El 2011 fou nomenat per Benet XVI consultor del Consell Pontifici de la Cultura de la Santa Seu[3] i és president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya.[4] Des de 2012 dirigeix els Diàlegs de Pedrabes,[5] un cicle organitzat per l'Ajuntament de Barcelona al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Des de febrer de 2014 és president del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya.[6] Des de desembre de 2014 és membre de la Reial Acadèmia de Doctors.[7] L'any 2015 va rebre el Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per L'imperi de la incomunicació.[21]
El seu pensament gira al voltant dels elements centrals de l'existència humana (el patiment, Déu, el dolor, o el sentit de l'existència). És autor d'un gran nombre d'assaigs de temàtiques diverses, especialment en els àmbits de la filosofia, l'ètica, la pedagogia i la religió.
És vicepresident de la Societat Hispànica d'Amics de Søren Kierkegaard (SHAK), ha traduït aquest autor del danès al català, i coneix a fons el pensament de Friedrich Nietzsche. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, l'alemany, el francès, l'italià, el portuguès, el romanès i l'anglès.
Bibliografia (una tria)
- Ètica del perdó (Cruïlla, 1993) ISBN 84-7629-785-8
- Cercles infernals: Sobre el pensament del jove Nietzsche (Edicions 62, 1990) ISBN 84-297-3108-3
- Rostres del silenci (Pagès Editors, 1996) ISBN 84-7935-339-2
- Antropología del cuidar (Fundación Mapfre Medicina, Institut Boja de Bioètica, 1998) ISBN 84-7100-842-4
- Explorar el sentido de la realidad (Edebé, 2000) ISBN 84-236-5322-6
- Rostro y sentido de la acción educativa (Edebé, 2001) ISBN 84-236-5425-7
- Ética del cuidar: Fundamentos, contextos y problemas (Fundación Mapfre Medicina, Institut Boja de Bioètica, 2001) ISBN 84-7100-770-3
- Cent valors per viure: La persona i la seva acció en el món (Pagès Editors, 2001) ISBN 84-7935-865-3
- Vint-i-cinc catalans i Déu (Planeta, 2002) ISBN 84-9708-084-X
- ¿Un altre món és possible?: Educar després de l'Onze de Setembre (Edicions 62, 2003) ISBN 84-297-5294-3
- ¿Qué es la dignidad humana?: Ensayo sobre Peter Singer, Hugo Tristram Engelhardt y John Harris (Herder, 2004) ISBN 84-254-2407-0
- Pares i fills (Planeta, 2003) ISBN 84-9708-111-0
- Cartes al fill que encara no té nom (Planeta, 2005) ISBN 84-9708-147-1
- El civisme planetari explicat als meus fills (Curbet Edicions, 2005) ISBN 84-95483-97-1
- L'art de saber escoltar (Pagès Editors, 2006) [[Especial:Fonts bibliogràfiques/9788493569532|ISBN 978-84-9779-415-2]]
- Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche, Freud (Fragmenta Editorial, 2007) ISBN 978-84-935695-3-2; 2a edició 2018: ISBN 978-84-15518-83-9
- La paciència (Pagès Editors, 2007) ISBN 978-84-9779-545-6
- La tendresa (Pagès Editors, 2007) ISBN 978-84-9779-543-2
- L'amistat (Pagès Editors, 2008) ISBN 978-84-9779-617-0
- El sentit de la vida (Ara Llibres, 2008) ISBN 978-84-96767-49-2
- Planta cara a la mort (Ara Llibres, 2008) ISBN 978-84-92406-97-5
- L'art de saber estar sol (Pagès Editors, 2009) ISBN 978-84-9779-834-1
- Sosegarse en un mundo sin sosiego: Cartas a una mujer acelerada (Plataforma Editorial, 2009) ISBN 978-84-96981-19-5
- Inteligencia espiritual (Plataforma Editorial, 2011) ISBN 978-84-96981-74-4
- Jesucrist 2.0: El cristianisme ara i aquí (Pòrtic, 2012) ISBN 978-84-9809-178-6
- El valor de tenir valors (Ara Llibres, 2012) ISBN 978-84-15224-76-1
- Inteligencia espiritual en los niños (Plataforma Editorial, 2012) ISBN 978-84-15577-13-3
- L'espiritualitat (Pagès Editors, 2012) ISBN 978-84-9975-284-6
- Amb Déu o sense, amb Vicenç Villatoro (Fragmenta Editorial, 2012) ISBN 978-84-92416-54-7.[8] Traduït al castellà.[9]
- Un mar de emociones (Lectio Ediciones, 2013) ISBN 978-84-15088-91-2
- Afrontar la diversitat: Do i tasca (Pagès Editors, 2013) ISBN 978-84-9975-360-7
- Destriar el bé del mal: L'art de trobar criteris ètics en la vida diària (Pagès Editors, 2013) ISBN 978-84-9975-317-1
- El coratge de ser un mateix (Pagès Editors Arxivat 2015-04-16 a Wayback Machine., 2014) ISBN 978-84-9975-432-1
- La revolució de la tendresa: El veritable rostre del Papa Francesc (Pagès Editors, 2014) ISBN 978-84-9975-454-3
- ¿Quanta transparència podem digerir? (Pagès Editors, 2015) ISBN 978-84-9975-644-8
- Cuando todo se desmorona. Meditar con Kierkegaard (Ediciones Khaf. 2023) ISBN 9788415995630
- Benaurances per a agnòstics (Fragmenta Editorial, 2024) ISBN 978-84-10188-07-5
Referències
- ↑ «Francesc Torralba i Roselló». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Càtedra de Pensament cristià aposta per un model més social que superi la deshumanització de l'economia». Diari d'Andorra, 04-07-2014.
- ↑ Llisterri, Jordi «Torralba nomenat pel papa consultor del Pontifici Consell per a la Cultura». CatalunyaReligió.cat, 10-12-2011, pàg. 1.
- ↑ «Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2018-08-15. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ López, M. Paz «Espíritu y ciencia en elmonasterio». La Vanguardia, 16-12-2012, pàg. 48.
- ↑ «Francesc Torralba presidirà el Comitè d'Ètica dels Mossos». Ara, 12-02-2014, pàg. 1.
- ↑ Llisterri, Jordi «Francesc Torralba o la filosofia per transformar el món». CatalunyaReligió.cat, 07-12-2014, pàg. 1.
- ↑ «'Amb Déu o sense'». Catalunya Ràdio - Els matins, 14-03-2012.
- ↑ «Debate "Con o sin Dios"». RTVE - Para todos La 2, 03-10-2012.