Francesc Xavier Casp i Verger

Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet 1915 - València 11 de novembre de 2004), conegut com a Xavier Casp, va ser un poeta i activista polític valencià.

Biografia i activitat política

En els anys de la República s'afilià a Acció Nacionalista Valenciana, del que va ser secretari general i es va fer soci de Lo Rat Penat. Durant la guerra civil, com molts valencians, va lluitar amb el bàndol republicà i perduda la guerra va ser empresonat a Torremolinos. Pel seu republicanisme va ser expulsat de Lo Rat Penat en la postguerra.

Casp publicà els seus primers poemes en la revista El Vers Valenciá i en 1943 fundà i dirigí la revista literària i trimestral Esclat. En 1944 fundà amb el seu gran amic Miquel Adlert l'editorial Torre, que va aconseguir publicar amb regularitat els primers llibres en valencià del franquisme. En aquesta editorial publicaren obres Bru i Vidal, Joan Fuster, Josep Iborra, Beüt Belenguer, Enric Valor, Sanchis i Guarner, Maria Beneyto, Vicent Andrés Estellés, ... Va tindre un lloc destacat amb el valencianisme de la postguerra, amb tertúlies clandestines, posant en contacte a gent tan destacada, com ara Joan Fuster, i inicialment va defendre la unitat de la llengua. Mostra d'això és que arribà a dir que "catalans, valencians i balears formem part de la Comunitat Catalànica". De fet, la primera edició de Nosaltres, els valencians de Joan Fuster es va publicar a la seua editorial.

Entre els seixanta i els anys setanta, va ser readmés a Lo Rat Penat i, amb Miquel Adlert, va capgirar al secessionisme lingüístic valencià, sent els impulsors de la Real Academia de Cultura Valenciana (sic), la RACV, i de les normes d'El Puig. L'amistat amb alguns catalanistes convençuts, com ara Joan Fuster, es va mantindre, tot i que els dos es van situar com els dos símbols culturals i literaris més importants dels dos bàndols del conflicte lingüístic. Va arribar a ser diputat a les Corts Valencianes per Unió Valenciana. Des de gener de 1989 fins juny de 2002 va pertànyer al Consell Valencià de Cultura. En juny del 2001 Xavier Casp accepta entrar, després de moltes reticències, en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, fet que li va suposar l'enemistat de certs sectors del seccessionisme lingüistic que ell mateix havia promogut en els anys vuitanta. Va ser acusat de traïdor i una concentració de blavers el 15 de juny del 2001 a les portes de la seu de la RACV, va obligar a que fora evacuat en un furgó policial.

No obstant això, poc més d'un any després, el 10 de setembre del 2002 presentà la seua la dimissió com a membre de la AVL, adduint motius de salut. La seua salut empitjorà gradualment fins la seua mort, que li sobrevingué quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.

Obra poètica

La música era una de les passions familiars, però la va haver d'abandonar per motius familiars, i, segons ell, es va refugiar des de molt jove en la poesia. De les seues primeres lectures, va quedar commocionat pel Cántico Espiritual de San Juan de la Cruz. Les primeres obres van ser escrites en les Normes de Castelló, tot i que a partir dels setanta canviaria a les normes de la RACV, rescrivint part de la seua obra anterior amb este normes.

Entre les seues obres podem destacar:

• Volar (1943)
• La inquietud en calma (1945)
• Jo sense tu (1948)
• On vaig, Senyor? (1949)
• Aires de cançó (1950)
• Goig (1953)
• Jo, cap de casa (1962)
• D’amar-te, Amor (1963)
• Silenci (1970), que obtingué el premi "Valencia de literatura"
• Confesión con Ausiàs March , (1973)
• Vinatea (1975)
• Gran Sonata de la Patria (1981).

La Generalitat Valenciana prepara les seues obres completes.