Vés al contingut

Maria Beneyto i Cuñat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maria Beneyto)
Plantilla:Infotaula personaMaria Beneyto i Cuñat
Imatge
(2025, Mural del Passeig de Batà) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Maria Beneyto Modifica el valor a Wikidata
1920 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 2011 Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Maria Beneyto Cuñat (València, 14 de maig de 1920[1][2][3] – València, 15 de març de 2011)[2][4] fou una poeta i novel·lista valenciana.[1][5] Entre la seua obra destaca el llibre de poemes Ratlles a l'aire (1956) i la novel·la La dona forta (1967).[6] Les seves darreres publicacions en vida foren De la inconforme resignación y otras historias (1999), en narrativa, i Bressoleig a l'insomni de la ira (2003) en poesia.[7]

Biografia

[modifica]

A l'edat de tres anys, es trasllada amb la seua família a Madrid, ciutat on romandrà fins a l'any 1937. Després d'haver rebut una educació en castellà, en els primers anys de la postguerra espanyola es troba en un context en què, per primera vegada, el valencià ocupa un lloc preeminent. Serà en aquests anys quan es fonamenta la seua dedicació a l'escriptura, especialment basada en una formació autodidàctica, com serà el cas d'un gran nombre d'escriptors de la seua generació. Per la seua formació castellana Beneyto començà a escriure i publicar en aquesta llengua. El primer poemari fou Canción olvidada (1947) i el primer en valencià Altra veu (1952). Beneyto alternà castellà i valencià, tant en narrativa com en poesia, al llarg de tota la seua carrera. Aquesta trajectòria la situa com una de les principals figures —juntament amb Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sánchez-Cutillas o Joan Fuster— de l'anomenada generació poètica valenciana dels cinquanta. Va morir a València el 15 de març del 2011 a causa d'una llarga malaltia.

L'any 2025 fou nomenada Escriptora de l'Any 2025 per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.[8] Aquest fet incentivà que s’organitzaren diverses exposicions, conferències i estudis que van demostrar que el seu naixement fou el 1920, i no el 1925 com ella sempre havia afirmat.[3] [9]A més, entre els seus papers es localitzà la novel·la inèdita, en valencià, Al límit de l’absurd que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua publicà.[10]

Obra

[modifica]

La seua obra inicial fou en castellà: Canción olvidada (1947) i Eva en el tiempo (1952). Durant els anys cinquanta comença a escriure en valencià animada pels germans Vicent i Xavier Casp. És en la col·lecció «Espiga», de l'Editorial Torre, fundada el 1943 pel mateix Xavier Casp amb Miquel Adlert, on publicà el 1952 el primer recull poètic en valencià Altra veu (1952) al qual seguiria Ratlles a l'aire (1956).[11]

El 1958 publica la seua primera obra en prosa; es tracta de la novel·la en castellà La promesa. No torna a publicar en valencià fins a mitjans dels anys 1960; d'aquesta època són les novel·les La gent que viu al món (1966) i La dona forta (1967). El 1977 publica el poemari Vidre ferit de sang (guardonat amb el premi Ausiàs March de Poesia, 1976), i a continuació inicia un llarg període de silenci. Aquesta tendència varia a partir dels anys 1990.

El 1993 publica Antologia poètica i els poemaris Després de soterrada la tendresa i Poemes de les quatre estacions, a més de tres poemaris en castellà Archipiélago (Poesia inédita, 1975-1993), Nocturnidad y alevosía i Hojas para algún día de noviembre, i una Antología poética.

El 1994 apareix un nou poemari: Para desconocer la primavera. L'any 1997 torna a ser un any prolífic quant a publicacions. Veuen la llum una reedició de la novel·la La gent que viu al món, l'antologia Poesia (1952-1993) i el poemari: Elegies de la pedra trencadissa. I encara el 2003 publica el seu darrer poemari: Bressoleig a l'insomni de la ira.

Al llarg de la seua carrera literària, ha estat antologada en diversos reculls de poesia, com ara Les veus de la medusa (1991), Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999) o Homenatge a la paraula. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1999), entre d'altres.

Novel·la

[modifica]
  • La promesa. Alcoi: Institut Alcoià de Cultura, 1958.
  • El río viene crecido. Valencia: Diputación provincial, 1960; 2a ed.: Ed. de J. C. Laínez. Valencina de la Concepción: Renacimiento, 2025.
  • La gent que viu al món. València: L'Estel, 1966.
  • La dona forta. València: Senent, 1967. 2a ed.: Introd. de J. Ballester. València: Institució Alfons el Magnànim 1990; 3a ed.: Introd. de J. Ballester. Alzira: Bromera, 2025.
  • Antigua patria. València: Prometeo, 1969.
  • De la inconforme resignación y otras historias. Madrid: Huerga & Fierro, 1999.
  • Regreso a la ciudad del mar. Introd. de Rosa M. Rodríguez Magda. València: Generalitat Valenciana-Institut Valencià de les Dones, 2019.
  • La invasión. Ed. de R. M. Rodríguez Magda. València: Drassana-Ajuntament de València, 2025.
  • Ofelia 25. Ed. de J. C. Laínez. Valencina de la Concepción: Renacimiento, 2025.
  • Al límit de l’absurd. Ed. de C. Manuel. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2025.
  • El riu ve crescut. Trad. de C. Manuel: Pròleg de R. Lahuerta. València: Drassana-Institució Alfons el Magnànim, 2025.

Poesia

[modifica]
  • Canción olvidada. València: Edició d'autor, 1947.
  • Altra veu. València: Torre, 1952.
  • Eva en el tiempo. El Sobre Literario, 1952.
  • Criatura múltiple. València: Alfons el Magnànim, 1954.
  • Ratlles a l'aire. València: Torre, 1956.
  • Tierra viva. Madrid: Rialp-Adonáis, 1956.
  • Antología general. Caracas: Lírica Hispánica, 1956.
  • Poemas de la ciudad. Barcelona: J. Horta editor, 1956.
  • Vida anterior. Caracas: Lírica Hispana, 1962.
  • Poesía (1947-1964). Barcelona: Plaza & Janés, 1965.
  • El agua que rodea la isla. Caracas: Árbol de Fuego, 1974.
  • Biografía breve del silencio. Alcoi: La Victoria, 1975.
  • Vidre ferit de sang. Gandia: Ajuntament de Gandia, 1977.
  • Després de soterrada la tendresa. Alzira: Bromera, 1993.
  • Hojas para algún día de noviembre. València: Ajuntament de València, 1993.
  • Archipiélago (poesía inédita 1975-1993). Ed. de M. T. Espasa. València: La Buhardilla, 1993.
  • Nocturnidad y alevosía. València: Pre-Textos, 1993.
  • Antologia poètica. Ed. de J. Ballester. València: Generalitat Valenciana-CVC, 1993.
  • Poemes de les quatre estacions. Il·lust. de L. Bellver. València: Tàndem, 1993.
  • Para desconocer la primavera. Madrid: Torremozas, 1994.
  • Días para soñar que hemos vivido. Castelló de la Plana: Alcap, 1996.
  • Poesia (1952-1993). Ed. de L. Alpera. València: IVEI-Alfons el Magnànim, 1997.
  • Elegies de pedra trencadissa. Alzira: Bromera, 1997.
  • Quasi un poc de res. Trad. d'E. Casanova. València: Diputació de València, 2001.
  • Bressoleig a l'insomni de la ira. Alzira: Bromera, 2003.
  • Eva en el laberinto. Antología poética. Proemios de Max Aub et alii. Ed. d'E. Rodríguez Cuadros. València: Institució Alfons el Magnànim, 2006.
  • El que resta d'un clam perdut. 37 poemes inèdits. Ed. de J: Ballester. Alzira: Bromera, 2025.
  • De flama soc i d'aigua, d'elements sempre en guerra. Ed. de J. Ballester. Barcelona: Saldonar, 2025.
  • Altra veu. Poesia 1952-2003. Ed. de J. Ballester. València: Institució Alfons el Magnànim-AVL, 2025.
  • Itinerario. Poemas de amor y desamor. Ed. de R. M. Rodríguez Magda. Valencina de la Concepción: Renacimiento, 2025.

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 20 març 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Fallece la poetisa Maria Beneyto» (en castellà). Europa Press, 15-03-2011. [Consulta: 20 gener 2016].
  3. ↑ 3,0 3,1 «L'Any Maria Beneyto comença desmuntant el seu centenari: va nàixer cinc anys abans» (en castellà). [Consulta: 26 novembre 2025].
  4. ↑ «Veu per a un fill no nat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2021-04-19. [Consulta: 13 març 2020].
  5. ↑ Ballester Roca, Josep. «María Beneyto Cuñat». Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 març 2023].
  6. ↑ «Dones-Poetes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2013].
  7. ↑ Exposició dones poetes. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 20 agost 2013].  Arxivat 2013-10-22 a Wayback Machine.  PDF 20 Mb
  8. ↑ «Maria Beneyto – AVL». [Consulta: 12 març 2025].
  9. ↑ «Acte especial a Muro per corregir la data de naixement de Maria Beneyto», 08-01-2026. [Consulta: 12 gener 2026].
  10. ↑ «L'AVL revela les obres redescobertes de Maria Beneyto a València», 27-10-2025. [Consulta: 26 novembre 2025].
  11. ↑ Lacueva, Maria ««Ja estava bé per a una autodidacta, no creus?»: documentació inèdita de Maria Beneyto sobre la qüestió lingüística i les relacions literàries». REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA, 9, 9, 29-09-2025, pàg. 47–47. DOI: 10.28939/rvf.v9.240. ISSN: 0556-705X.

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Enrique Cerdán Tato 		Premi de les Lletres Valencianes
1992 		Succeït per:
Francesc Ferrer Pastor
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Beneyto_i_Cuñat&oldid=36704222»