Francesc d'Aixemús i Simó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1780  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1854 (73/74 anys) Reus (Baix Camp) |
 Regidor de l'Ajuntament de Reus | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, comerciant |
Francesc d'Aixemús i Simó (Reus, 1780 - 1854) va ser un comerciant català.
De la família reusenca dels Aixemús, va ser ciutadà honrat, títol que havia aconseguit el seu besavi Francesc Aixemús. L'any 1809, segurament a causa de l'ambient bèl·lic del moment,[1] va entrar de cadet a "qualsevol cos dels Reials Exèrcits",[2] i, amb el permís del seu pare Gabriel Aixemús, va entrar a l'exèrcit. La família li donà una assistència diària de 20 rals. L'any 1811 va tenir un afer amb Paula Baget i Miró, membre d'una família benestant reusenca, que li va exigir que es casés amb ella, ja que havien tingut un fill en comú. A la fi va renunciar a la demanda, però no abans d'haver aconseguit per a ella i per al seu fill Francesc, una pensió vitalícia de 500 lliures. Una vegada resolta la situació amb Paula Baget, es casà amb la vallenca Teresa Baldrich.
Va participar, encara que de manera no gaire activa, en la política reusenca, sempre des de posicions conservadores. Els anys 1820 i 1821 va ser regidor a l'ajuntament de Reus, i el 1835, després de la crema de convents a Reus, va ser un dels firmants de l'ofici que l'ajuntament de Reus va enviar al governador civil per comunicar-li que constituïa una junta de seguretat i defensa per mantenir la calma entre la població.
Va dedicar-se a l'explotació de les seves finques rústiques i al comerç, sobretot d'aiguardent i gra. La seva situació econòmica va anar en decadència, i va haver de vendre terrenys i censals que posseïa als termes de Reus i Tarragona. Es va veure obligat a demanar diversos crèdits per poder pagar els deutes, i altres crèdits per poder pagar els primers. La davallada del seu patrimoni va ser important, i un fill seu, Antoni d'Aixemús, va intentar a partir de 1854 recuperar part de l'herència, tot i que va seguir l'exemple del seu pare de subsistir a base de crèdits.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (segle xix). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2008, p. 18-23. ISBN 9788493410889.
- ↑ Arxiu Històric de Tarragona. "Fons notarial de Reus". Sign. 321, fol. 3