Francesc de Bofarull i Sans
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1843 Barcelona |
| Mort | 6 febrer 1938 (94 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Superior de Diplomàtica |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, arxiver |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Manuel de Bofarull i de Sartorio |
Francesc de Bofarull i Sans (Barcelona, 1843 – 1938), fou un arxiver i historiador català.[1] Va estudiar la carrera de Dret, perfeccionant-la amb estudis a l'Escola Superior de Diplomàtica. El seu pare fou Manuel de Bofarull i de Sartori, arxiver de la Corona d'Aragó. En morir aquest va continuar la seva tasca, entre 1893 i 1911.[2] Va formar part de la junta directiva de l'Ateneu Barcelonès. El 1883 fou escollit acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història.
Publicacions destacades
- Bibliología (1890)
- El Testamento de Ramon Llull (1899)
- Antigua Marina Catalana (1901)
- La heráldica en la filigrana del papel (1901)
- Los animales en las marcas del papel (1910)
Referències
- ↑ «Francesc de Bofarull i Sans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Història de l'Arxiu de la Corona d'Aragó». Ministeri de Cultura. [Consulta: 4 octubre 2008].
| Precedit per: ' |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXVIII 1883-1938 |
Succeït per: Jesús Ernest Martínez Ferrando |