Francesca Vidal i Puig

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesca Vidal i Puig
Francisca Vidal, 1909.jpg
La violoncel·lista descansant, pintura dedicada a Francisca per la seva germana Lluïsa. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Francesca Vidal i Puig Modifica el valor a Wikidata
5 juny 1880 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 gener 1955 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Prada (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentel Vendrell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióVioloncel·lista
Membre de
ProfessorsPau Casals i Defilló Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaPau Casals i Defilló Modifica el valor a Wikidata

Francesca Andrea Bernarda Vidal i Puig (Barcelona, 5 de juny de 1880[1] - Prada de Conflent, 18 de gener de 1955) fou una violoncel·lista catalana.

Biografia[modifica]

Fou filla de Francesc Vidal i Jevellí i Mercè Puig i Buscó. La seva germana fou la coneguda pintora Lluïsa Vidal i Puig (1876-1918). No devia ser fàcil, per a dues germanes que, a inicis del segle XX, despuntaven en les arts, rebre els desaires d'aquell qui les havia impulsat. Efectivament, totes dues s'havien format amb el suport d'una família cultivada on –fet inusual en l'època— tots dotze fills, tant nois com noies, rebien la mateixa educació. I això, que els va permetre desenvolupar els seus talents, tenia com a contrapartida haver de passar el filtre d'un pare exigent i controlador tant en la vida professional com en la personal.

L'any 1895, Pau Casals amb 19 anys va fer classes a la família Vidal i Puig. Així es van conèixer Francesca i Pau Casals. Francesca es va casar amb Felip Capdevila, amic íntim del mestre. Quan el 1920 Pau Casals fundà l'Orquestra Pau Casals va nomenar tresorer Felip Capdevila, encarregant-se Francesca de l'arxiu. Un any després moria Capdevila i ella agafaria les regnes de l'orquestra: n'era l'ànima.

Ja vídua, Francesca va continuar treballant, amb una forta vinculació tant amb l'orquestra com amb el mestre. Havia estat professora de violoncel a l'Acadèmia Marshall, impulsada per Enric Granados,[2] i també en fou a l'Institut Musical Casals; tingué com a alumnes Lluís Millet Farga, Conrad Giralt, Ernest Xancó,[3] Pilar Casals Vidal[4] i Roser Matheu.[5]

En esclatar la guerra civil espanyola Casals hagué d'exiliar-se, i en això, com també en l'activitat que el violoncel·lista va desenvolupar per ajudar els refugiats i per defensar la causa de la llibertat i la democràcia, va tenir sempre estreta relació amb Francesca Vidal, amb la qual, el gener de 1937 ja és a Prada de Conflent, hostatjats al Gran Hôtel.[6] També van compartir la nova llar, la Vil·la Colette de Prada, fins que Francesca va emmalaltir greument, i el mestre Casals va avisar la família perquè se'n poguessin acomiadar. El 18 de gener de 1955 Francesca va morir.

Pocs dies després, Pau Casals va demanar permís a les autoritats espanyoles per anar a Catalunya a enterrar Francesca al Vendrell, al costat de la mare del músic. A la frontera l'esperava la guàrdia civil per acompanyar-lo al Vendrell. Allà, a la cripta familiar dels Casals, descansa la seva estimada "Tití", sense cap nom ni res que la recordi. Seria l'última vegada que el mestre trepitjaria el seu país en vida. Només diaris estrangers, com ara el The New York Times, van publicar la noticia de la mort de Francesca. Amb el títol "Casals trenca l'exili", l'agència AP va emetre el 22 de gener de 1955 un article, en anglès, que deia: "Pablo Casals, el mundialment reconegut violoncel·lista espanyol, ha trencat el seu exili per assistir al funeral de la seva esposa, Francesca, al Vendrell. El músic de 77 anys ha estat vivint fora d'Espanya des de l'inici de la guerra civil espanyola el 1936. Va prometre que no tornaria a Espanya mentre el General Franco estigués al poder. Les autoritats espanyoles no han dificultat la seva tornada. Ell i la seva esposa van néixer al Vendrell, un poblet a 20 milles al nord d'aquí. Ahir va tornar amb les despulles de la seva esposa per ser enterrades al cementiri local. Havien estat vivint durant un temps a Prada, just passada la frontera a Franca. Ell veurà de tornar a Prada demà".[7]

Malgrat que aquests diaris indiquessin que Francesca Vidal era l'esposa de Pau Casals, de fet no es van poder mai casar, perquè ell no havia obtingut encara el divorci de la mezzosoprano estatunidenca Susan Metcalfe, divorci que va haver d'esperar a 1957,[8] però un sacerdot va oficiar un cert ritu de casament in articulo mortis.[9]

El quadre[modifica]

A la casa que Pau Casals tenia al Barri Marítim de Sant Salvador, avui museu, el prestigiós violoncel·lista va reunir una col·lecció d'obres d'art molt personal, entre les quals es troba aquest retrat que Lluïsa Vidal i Puig va fer el 1909 de la seva germana Frasquita (que era com l'anomenava la família), titulat La violoncel·lista descansant, que la pintora li va oferir com a regal de noces.[10] Era un quadre molt significatiu per al músic, ja que Francesca va ser una de les seves millors alumnes i la seva companya, i amb qui finalment Pau Casals es va casar in articulo mortis. El quadre, però, ens parla d'una època anterior; el 1909 Francesca es casava amb Felip Capdevila. El pare de la violoncel·lista no aprovava el matrimoni i Lluïsa, sensible als sentiments de sa germana, li va fer com a regal de noces un retrat que reflectia amb intensitat la seva tristesa.

Referències[modifica]

  1. Registre de Naixements de l'ajuntament de Barcelona, any 1880, número de registro 3158.
  2. Marrugat, Ramon «La Frasquita, penúltima dona de Pau Casals». Diari de Tarragona. A: APPELC, 01-03-2019.
  3. Oliveres, Camil «El Premi Parramon.». La Humanitat núm. 1198, 27-12-1935, pàg. 10.
  4. «Pilar Casals, una estrella fugaç de l'univers ‘Casals’». Femení i singulars. Catalunya Música, 14-09-2016. [Consulta: març 2019].
  5. «Roser Matheu. Entrevista». Associació d'escriptors en llengua catalana. [Consulta: març 2019].
  6. Figueres, Josep M. «Pau Casals: música i compromís en la guerra civil espanyola en el periodisme del moment (1936-1939)». Ebre 38 Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939) p. 137-170, 2017. [Consulta: 12 novembre 2018].
  7. AP «Casals Back in Spain For Wife's Funeral». The Baltimore Sun, 23-01-1955, pàg. 2.
  8. El divorci el va obtenir Casals el 17 de maig de 1957, poques setmanes abans de casar-se amb Marta Montáñez.
  9. Kirk, H.L.. Pablo Casals, a biography. 1a edició. Nova York, Chicago, San Francisco: Holt, Rinehart and Winston, 1974, p. 473. ISBN 0-03-007616-1. 
  10. «Article de Ramon Marrugat, «La Frasquita, penúltima dona de Pau Casals», al Diari de Tarragona | APELLC». [Consulta: 7 maig 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Revista Sapiens, núm. 1777, de desembre de 2016, pàg. 16- article de Montse Armengol (Dipòsit Legal B-42425-2002) (ISSN: 1695-2014) Pau Casals i l'exili . Generalitat de Catalunya 2007