Frederic Vidal i Puig

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrederic Vidal i Puig
Frederic Vidal, 1895.jpg
Frederic Vidal quan era un nen, retratat per la seva germana Lluïsa Vidal (1895)
Biografia
Naixement 1882
Barcelona
Mort 1950
Barcelona
Es coneix per vitrall cloisonné
Activitat
Ocupació Ebenista
Art ebenista i vitraller
Moviment modernisme
Influències en Antoni Rigalt, Gaspar Homar
Obres destacables
Frederic Vidal cloisonne 4777.JPG
Portes de vitrall cloisonné (MNAC)
Modifica les dades a Wikidata

Frederic Vidal i Puig (Barcelona, 1882-1950) fou un artesà moblista, ebenista i vitraller català.[1]

Fill de l'ebenista Francesc Vidal i Jevellí, va heretar la feina del seu pare, però adaptant-se als nous temps i als nous gustos de la clientela de l'època. El 1898 el seu pare el va enviar a Londres a formar-se a la Cloisonné Glass Company de Londres, on va estar un any, portant al taller del seu pare la tècnica del vitrall cloisonné, una innovació de gran repercussió i curta durada, ja que la producció només va abastar de 1899 a 1904. Als tallers Vidal no tan sols es varen produir vitralls cloisonné plans per a portes i finestres, sinó tota mena d'objectes decoratius com llums, pantalles i mobles.[2]

El 1904 Vidal Puig va marxar a l'Argentina on va viure 9 anys. En tornar va abandonar tota activitat artística. No consta quina va ser la seva activitat durant l'estada sud-americana, si bé un taller vitraller anunciava vitraux cloisonné el 1914, la qual cosa fa pensar que hi podria haver tramés la tècnica als artesans locals.[3]

Del taller de la seva família van sortir diferents moblistes i decoradors com Antoni Rigalt, Gaspar Homar o Santiago Marco, deixebles tots dos de la Casa Vidal.

De la seva producció es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya una vintena de peces com paravents, rètols, llums i una porta vidriera de 4 fulls i quasi tres metres d'alt que es va realitzar aproximadament entre 1899 i 1904 per la casa de l'industrial Eusebi Bertrand i Serra al passeig de la Bonanova de Barcelona.[4]

Referències[modifica]

  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 212. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  2. Galerie Barbara Giesicke. «Cloisonné Glass Company (1897 - 1910)» (en anglès). www.giesicke.com, 2015. [Consulta: 24 febrer 2016].
  3. Gil, Núria; Bonet, Jordi «Cloisonné Glass, un fenomen modernista» (en català). Coup de fouet, 2016, pàg. 26-37 [Consulta: 28 febrer 2016].
  4. «Obres de Frederic Vidal». MNAC. [Consulta: 28 febrer 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9. 
Detall amb els petits cloisons de vidre