Francesco Chiaromonte

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesco Chiaromonte
Biografia
Naixement 20 juliol 1809
Enna
Mort 10 octubre 1886 (77 anys)
Brussel·les
Activitat
Ocupació Compositor clàssic
Modifica les dades a Wikidata

Francesco Chiaromonte (Castrogiovanni, a partir de 1926 s'anomena Enna (Sicília), 1814 - [...?], després del 1878), fou un compositor italià.

Als disset anys ja era advocat, però abandona ben aviat el bufet per a dedicar-se exclusivament a la música, sent deixeble de Raimondi i Donizetti. Quan tingué lloc la Revolució de 1848 a Itàlia era professor de cant del Conservatori, tenor de la capella reial i director del Teatro San Carlo, però per haver escrit en els diaris liberals fou empresonat, per vint-i-dos mesos i va perdre totes les seves feines, sent desterrat dos anys més tard. Primerament es traslladà a Gènova i després a París, entrant amb un càrrec important en el teatre italià; més tard a Londres i per últim a Brussel·les, del qual Conservatori en fou nomenat professor de cant el 1871.

Va escriure les òperes següents:

  • Fenicia (Nàpols 1844);
  • Caterina de Cleves (Nàpols, 1850);
  • Il Gondoliere (Gènova, 1851);
  • Giovanna di Castiglia (Chiaromonte)|Giovanna di Castiglia (Gènova, 1852);
  • Manfredo (Triste, 1852);
  • Le nozze di Messina (Venècia, 1853);
  • Ines di Mendoza (Milà, 1855);
  • Fingal (Milà, 1855);
  • Una burla per correzione (Gènova, 1855);

Bibliografia[modifica]