Vés al contingut

Francesco Ginanni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesco Ginanni
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1985 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Serravalle Pistoiese (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Alçada177 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes62 quilograms Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
2008-2011 GW Erco Shimano
2012-2012 Acqua & Sapone
Participà en
2012UCI Europa Tour 2012 (891è)
28 octubre 2010UCI Europa Tour 2010-2011 (213è)
2010Calendari mundial UCI 2010 (114è)
18 octubre 2009UCI Europa Tour 2009-2010 (87è)
2009UCI Europa Tour 2008-2009 (17è) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfrancescoginanni.com Modifica el valor a Wikidata

UCI: 54043 Modifica el valor a Wikidata

Francesco Ginanni (Pistoia, Toscana, 6 d'octubre de 1985) és un ciclista italià, professional des del 2008 al 2012.[1]

Com a ciclista amateur de l'equip Finauto Neri Lucchini Zoccorinese el 2007 va aconseguir catorze victòries. Aquests èxits el van dur a ser descobert per Gianni Savio, que el va contractar per córrer el 2008 amb l'equip professional italià Serramenti PVC Diquigiovanni-Androni Giocattoli.[2]

El 2008 va aconseguir diverses places d'honor en les primeres curses que disputà. A l'agost va aconseguir la primera victòria al Gran Premi de la indústria i el comerç artesanal de Carnago, i poques setmanes després també guanyà la Tre Valli Varesine i el Giro del Vèneto, contra rivals com Damiano Cunego i Stefano Garzelli. La premsa italiana el va començar a anomenar el "nou Saronni".[3] Aquests resultats li van permetre acabar l'any en vuitena posició de l'UCI Europe Tour.

L'any següent va continuar aconseguint bons resultats, guanyant dues curses en una setmana al febrer, el Trofeu Laigueglia per davant de Filippo Pozzato, i el Gran Premi de la Insubria, on va superar Enrico Rossi a l'esprint. A l'agost va guanyar el Gran Premi de la indústria i el comerç artesanal de Carnago. El 2010, després de guanyar el Trofeu Laigueglia per segona vegada consecutiva, va acabar setè a la Milà-Sanremo. Una al·lèrgia el va mantenir fora de la competició durant la major part de l'any. L'any següent va córrer poc i el seu punt de velocitat a l'esprint ja no era el mateix. Els seus millors resultats van ser un tercer lloc a la Fletxa d'Émeraude i un cinquè lloc al Trofeu Matteotti. En acabar la temporada deixar l'Androni.[3]

El 2012, es va incorporar a l'Acqua&Sapone, però aquest va desaparèixer a finals d'any. Finalment es va retirar als 27 anys.[3]

Palmarès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Francesco GINANNI» (en italià). [Consulta: 3 agost 2025].
  2. (anglès) « Ginanni and Belletti turn pro with Diquigiovanni-Selle Italia », Cyclingnews.com, 23 octobre 2007
  3. 1 2 3 Ciclismo e Meteore: Francesco Ginanni, il vecchio “Nuovo Saronni” che amava Laigueglia

Enllaços externs

[modifica]