Francesco Ginanni
| Biografia | ||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 6 octubre 1985 Serravalle Pistoiese (Itàlia) | |||||||||||||||||||
| Alçada | 177 cm | |||||||||||||||||||
| Pes | 62 quilograms | |||||||||||||||||||
| Activitat | ||||||||||||||||||||
| Ocupació | ciclista | |||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Itàlia | |||||||||||||||||||
| Esport | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||
| Disciplina esportiva | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| Participà en | ||||||||||||||||||||
| 2012 | UCI Europa Tour 2012 (891è) | |||||||||||||||||||
| 28 octubre 2010 | UCI Europa Tour 2010-2011 (213è) | |||||||||||||||||||
| 2010 | Calendari mundial UCI 2010 (114è) | |||||||||||||||||||
| 18 octubre 2009 | UCI Europa Tour 2009-2010 (87è) | |||||||||||||||||||
| 2009 | UCI Europa Tour 2008-2009 (17è) |
|||||||||||||||||||
| Lloc web | francescoginanni.com | |||||||||||||||||||
Francesco Ginanni (Pistoia, Toscana, 6 d'octubre de 1985) és un ciclista italià, professional des del 2008 al 2012.[1]
Com a ciclista amateur de l'equip Finauto Neri Lucchini Zoccorinese el 2007 va aconseguir catorze victòries. Aquests èxits el van dur a ser descobert per Gianni Savio, que el va contractar per córrer el 2008 amb l'equip professional italià Serramenti PVC Diquigiovanni-Androni Giocattoli.[2]
El 2008 va aconseguir diverses places d'honor en les primeres curses que disputà. A l'agost va aconseguir la primera victòria al Gran Premi de la indústria i el comerç artesanal de Carnago, i poques setmanes després també guanyà la Tre Valli Varesine i el Giro del Vèneto, contra rivals com Damiano Cunego i Stefano Garzelli. La premsa italiana el va començar a anomenar el "nou Saronni".[3] Aquests resultats li van permetre acabar l'any en vuitena posició de l'UCI Europe Tour.
L'any següent va continuar aconseguint bons resultats, guanyant dues curses en una setmana al febrer, el Trofeu Laigueglia per davant de Filippo Pozzato, i el Gran Premi de la Insubria, on va superar Enrico Rossi a l'esprint. A l'agost va guanyar el Gran Premi de la indústria i el comerç artesanal de Carnago. El 2010, després de guanyar el Trofeu Laigueglia per segona vegada consecutiva, va acabar setè a la Milà-Sanremo. Una al·lèrgia el va mantenir fora de la competició durant la major part de l'any. L'any següent va córrer poc i el seu punt de velocitat a l'esprint ja no era el mateix. Els seus millors resultats van ser un tercer lloc a la Fletxa d'Émeraude i un cinquè lloc al Trofeu Matteotti. En acabar la temporada deixar l'Androni.[3]
El 2012, es va incorporar a l'Acqua&Sapone, però aquest va desaparèixer a finals d'any. Finalment es va retirar als 27 anys.[3]
Palmarès
[modifica]- 2006
- 1r a la Milà-Busseto
- 1r al Giro del Valdarno
- Vencedor de 2 etapes del Giro de la Toscana sub-23
- 2007
- 1r al Giro del Casentino
- Vencedor d'una etapa del Gran Premi de Portugal
- 2008
- 2009
- 2010
- 1r al Trofeu Laigueglia
Referències
[modifica]- ↑ ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Francesco GINANNI» (en italià). [Consulta: 3 agost 2025].
- ↑ (anglès) « Ginanni and Belletti turn pro with Diquigiovanni-Selle Italia », Cyclingnews.com, 23 octobre 2007
- 1 2 3 Ciclismo e Meteore: Francesco Ginanni, il vecchio “Nuovo Saronni” che amava Laigueglia
Enllaços externs
[modifica]- Web oficial Arxivat 2009-03-23 a Wayback Machine. (italià)
- Fitxa a sitiodeciclismo.net