Francis Bebey
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 juliol 1929  Douala (Camerun) |
| Mort | 28 maig 2001 (71 anys) París () |
| Formació | Universitat de París |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, locutor, guitarrista, periodista, cantant, escriptor, compositor |
| Activitat | 1969 - |
| Ocupador | UNESCO |
| Gènere | Makossa (en)  i música electrònica |
| Instrument | Guitarra, veu, flauta i percussió |
| Segell discogràfic | Philips Records Sonodisc |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Fills | Kidi Bebey |
Premis | |
         | |
Francis Bebey (Douala, 15 de juliol de 1929 - 13è districte de París, 28 de maig de 2001) va ser un musicòleg, escriptor, compositor i locutor camerunès.[1][2]
Trajectòria
[modifica]Bebey va assistir a la universitat a Douala, on va estudiar matemàtiques, abans d'estudiar radiodifusió a la Universitat de París. Es va traslladar als Estats Units d'Amèrica i va continuar estudiant radiodifusió a la Universitat de Nova York.[3] El 1957 es va traslladar a Ghana per invitació de Kwame Nkrumah, i va agafar una feina com a locutor.[4]
A principis dels anys 1960, Bebey es va traslladar a França i va treballar com a músic, escultor i escriptor. També va ser el primer músic africà que va utilitzar teclats electrònics i bateries programades, que va posar al costat dels instruments africans tradicionals.[5] La seva novel·la més popular va ser Le Fils d'Agatha Moudio. Mentre treballava a la UNESCO entre 1961 i 1974, va poder esdevenir el cap del departament de música de París.[6][3][4] Aquesta feina li va permetre investigar i documentar la música tradicional africana.[7]
Bebey va publicar el seu primer àlbum el 1969 i va publicar més de 20 àlbums amb el segell discogràfic Ozileka entre 1975 i 1997.[5] La seva música es basava principalment en la guitarra, però també va integrar instruments i sintetitzadors africans tradicionals. En aquell moment va crear controvèrsia a causa de la seva barreja de tradicions africanes i occidentals.[2] El seu estil va fusionar la makossa camerunesa amb la guitarra clàssica, el jazz, el pop i l'electrònica,[8] i va ser considerat pels crítics com a «innovador, intel·lectual, humorístic i profundament sensual».[4][9][10] Va cantar en duala, anglès i francès.[8]
Bebey va ajudar a llançar la carrera de Manu Dibango.[11] Va publicar més de vint àlbums al llarg de la seva carrera,[12] i també va ser conegut per la seva poesia, en especial per «Black tears» (1963), un poema dedicat a la Marxa de Washington pel treball i la llibertat.[3]
Bebey va tenir un paper important en la popularització de l'n'dehou, una flauta de bambú d'una nota creada pels pigmeus d'Àfrica central. Va dur a terme treballs de camp entre tribus pigmees, centrant-se especialment en les seves tradicions musicals.[13]
Carrera literària
[modifica]Bebey va escriure novel·les, poesia, obres de teatre, contes i obres de no-ficció. Va començar la seva carrera literària com a periodista als anys 1950 i va treballar com a periodista a Ghana i altres països africans per a l'emissora de ràdio francesa, Société de radiodiffusion de la France d'outre-mer (SORAFOM).[14]
La primera novel·la de Bebey, Le Fils d'Agatha Moudio, es va publicar el 1967 i va rebre el Gran Premi Literari de l'Àfrica Negra el 1968 i segueix essent la seva obra més coneguda. La seva novel·la, L'Enfant pluie, publicada el 1994, va ser guardonada amb el Premi Saint Exupéry.[15] A més d'explorar experiències infantils i adultes en les seves obres, Bebey també va escriure contes extrets de la tradició oral africana.[14]
La peça «Hello Francis» de John Williams està escrita com un homenatge a Bebey: «la cançó es basa en el makossa, un ritme de dansa popular del Camerun utilitzat sovint per Bebey, i inclou una cita de la seva obra «The Magic Box» i un tros amagat de Johann Sebastina Bach».[16] La cançó d'Arcade Fire «Everything now» inclou una part de flauta de «The Coffee Cola Song» de Francis Bebey.[17] La part de flauta va ser interpretada per Patrick Bebey, fill de Francis Bebey.[18]
Discografia
[modifica]Àlbums
[modifica]- Concert Pour Un Vieux Masque, LP, Philips, 1968
- Savannah Georgia, LP, Fiesta Records, 1975
- Guitare D'Une Autre Rime, LP, Ozileka, 1975
- La Condition Masculine, LP, Ozileka, 1976
- Fleur Tropicale, LP, Ozileka, 1976
- Je Vous Aime Zaime Zaime, LP, Ozileka, 1977
- Ballades Africaines, LP, Ozileka, 1978
- Priere Aux Masques. LP, Ozileka, 1979
- Un Petit Ivoirien, LP, Ozileka, 1979
- Afrikanischer Frühling, LP, Marifon, 1980
- Haïti - Guitar Music Trio, LP, Ozileka, 1981
- Bia So Nika, LP, Ozileka, 1981
- Africa Sanza, Ozileka, 1982
- New Track, Ozileka, 1982
- Pygmy Love Song, LP, Editions Makossa, 1982
- Super Bebey - Vingt Plages Ensoleillées, 2xLP, Ozileka, 1983
- Sanza Nocturne, Ozileka, 1984
- Akwaaba: Music For Sanza, Original Music, 1984
- Le Solo De Bruxelles, LP, Ozileka, 1985
- Heavy Ghetto, Anti Apartheid Makossa, LP, Ozileka, 1985
- Si Les Gaulois Avaient Su!, LP, Blue Silver, 1986
- Baobab, LP, Volume, 1988
- African Woman, LP, Volume, 1988
- World Music Guitar, CD, Ozileka, 1992
- Sourire De Lune, CD, Ozileka, 1996
Recopilatoris
[modifica]- Rire Africain, Ozileka, 1981
- Nadolo / With Love - Francis Bebey Works: 1963-1994, CD, Original Music, 1995
- African Electronic Music 1975-1982, LP/CD, Born Bad Records, 2011[19]
- Psychedelic Sanza 1982-1984, LP/CD, Born Bad Records, 2014
- La Condition Masculine, CD, Sonodisc
Obra publicada
[modifica]- La Radiodiffusion en Afrique noire, 1963
- Le Fils d'Agatha Moudio, 1967
- Embarras de Cie: nouvelles et poèmes, 1968
- Trois petits cireurs, 1972
- La Poupée Ashanti, 1973
- Le Roi Albert d'Effidi, 1976
- Musique de l'Afrique, 1969
- Le Ministre et le griot, 1992
- L'Enfant pluie, 1994
Referències
[modifica]- ↑ «Francis Bebey». , 31-05-2001.
- ↑ 2,0 2,1 THURBER, JON «Francis Bebey; Influential Composer of Contemporary African Music» (en anglès). Los Angeles Times, 25-06-2001.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Southern, 1982, p. 31.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 DeLancey i DeLancey, 2000, p. 48.
- ↑ 5,0 5,1 May, Chris. «The electric futurism of Cameroonian trailblazer Francis Bebey» (en anglès americà). The Vinyl Factory, 09-10-2018. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ «Bebey, Francis 1929–2001 | Encyclopedia.com» (en anglès). www.encyclopedia.com. [Consulta: 18 novembre 2018].
- ↑ «Francis Bebey | Cameroonian writer and composer» (en anglès). .
- ↑ 8,0 8,1 Hudgens i Trillo, 1999, p. 1182.
- ↑ May, Chris. «The electric futurism of Cameroonian trailblazer Francis Bebey» (en anglès americà), 09-10-2018. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ Forrest, Ben. «How Francis Bebey pioneered Cameroonian electronic music» (en anglès americà), 22-03-2024. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ Mbaku, 2005, p. 198.
- ↑ West, 2004, p. 19.
- ↑ «The flute, Africa's breath of life» (en anglès americà), 29-09-2020. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ 14,0 14,1 Gikandi, Simon. Encyclopedia of African Literature. Taylor & Francis, 2002, p. 71–72. ISBN 9780203361269.
- ↑ «Prix Saint-Exupéry» (en francès). www.prixsaintexupery.fr. Arxivat de l'original el 2018-11-19. [Consulta: 18 novembre 2018].
- ↑ «Notes». John Williams: The Guitarist's Music Site. [Consulta: 18 octubre 2016].
- ↑ Pontecorvo, Adriane. «Arcade Fire - 'Everything Now' (Singles Going Steady)». PopMatters. [Consulta: 30 juliol 2017].
- ↑ DeVille, Chris. «Arcade Fire Announce New Album Everything Now». Stereogum. [Consulta: 30 juliol 2017].
- ↑ Fitzpatrick, Rob «The 101 strangest records on Spotify: Francis Bebey – African Electronic Music 1975-1982» (en anglès). The Guardian, 30-01-2013. ISSN: 0261-3077.
Bibliografia
[modifica]- DeLancey, Mark W.; DeLancey, Mark Dike. Historical Dictionary of the Republic of Cameroon. 3rd. Lanham, Maryland: The Scarecrow Press, 2000. ISBN 978-0-585070-322.
- Hudgens, Jim; Trillo, Richard. West Africa: The Rough Guide. 3rd. London: Rough Guides Ltd., 1999. ISBN 978-1-858284-682.
- Mbaku, John Mukum. Culture and Customs of Cameroon. Westpoint, Conn: Greenwood Press, 2005. ISBN 978-0-313332-319.
- Southern, Eileen. Biographical Dictionary of Afro-American and African Musicians. Westpoint, Conn: Greenwood Press, 1982. ISBN 978-0-313213-397.
- West, Ben. Cameroon: The Bradt Travel Guide. Guilford, Conn: The Globe Pequot Press Inc., 2004. ISBN 978-1-841620-787.