Vés al contingut

Francisco Javier Moreno (violinista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Javier Moreno
Biografia
Naixement1748 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1836 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, violinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGabriel de Borbó
Teatro Nacional de São Carlos
Catedral de Santiago de Compostel·la
Catedral de Zamora
Teatre de Los Caños del Peral Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica religiosa Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFrancisca Moreno, Benita Moreno Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 3445732 Modifica el valor a Wikidata


Francisco Javier Moreno (Madrid, 1748 - Bordeus, 1836) va ser un violinista i compositor espanyol del Barroc, un dels més afamats de l'estat.

Va néixer a Madrid el 1748.[1][2] Va ser un dels violinistes de més fama d'Espanya, al llarg de la seva carrera va ser primer violí de cambra de l'infant Gabriel de Borbó, i després va esdevenir, per oposició, primer violí a la catedral de Zamora i a la de Santiago de Compostel·la,[3] admès el 1792, però acomiadat el 1793, perquè faltava a la feina fingint que estava malalt fins que es va saber que tocava en una òpera de Portugal.[4] Allà va ser germà major de la Germandat de Santa Cecília i violí del teatre São Carlos, ambdues a Lisboa. Després va tornar a Madrid, al teatre de Caños del Peral, on va treballar amb el violinista italià Ronzi.[3] Va tenir tracte amb altres músics i compositors com Nebra, Soler i els italians Brunetti, Corselli i Bocherini, que van canviar el panorama musical espanyol.[4]

Va ser també compositor,[3] va compondre diverses unes simfonies, entre elles dues titulades Le due opuosti caratteri i La sala de esgrima.[1] Segons Teresa Cascudo, algunes de les seves simfonies van dedicar-se a teatre i pertanyen a la tradició de la simfonia d'argument, seguint un corrent estètic que considerava que la funció principal de la música era imitar la natura. Sembla que va arribar a presentar-ne algunes a una competició organitzada el 1791 pel jutge protector dels teatres i representants còmics.[5]

Es va casar amb Rosalía Pacheco.[4] Va tenir dues filles, Benita i Francisca, a les que va portar a Itàlia a estudiar cant vers 1802.[3]

Va morir a Bordeus el 1836.[1][2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Subirá, José. Temas musicales madrileños: evocaciones históricas (en castellà). Madrid: Instituto de Estudios Madrileños, 1971, p. 36. 
  2. 2,0 2,1 Alonso, Celsa. La canción lírica española en el siglo XIX (en castellà). Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 1998, p. 88. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Saldoni Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 3. Madrid: Imprenta de D. Antonio Pérez Dubrull, 1880, p. 248. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Alén Garabato, Pilar «Benita y las Moreno. Vidas sin contar». El Correo Gallego, 28-08-2021.
  5. Cascudo, Teresa. «Iberian symphonism». A: Malcom Boyd i Juan José Carreras (eds.). Music in Spain during the Eighteenth Century (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1998, p. 153.