Francisco Antonio de Lacy y White

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco Antonio de Lacy y White
Biografia
Naixement4 octubre 1731 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1792 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Capità general de Catalunya
13 març 1789 – 31 desembre 1792
← Francisco González de BassecourtAntonio Ricardos y Carrillo de Albornoz →
Ambaixador d'Espanya a l'Imperi Rus
1r agost 1772 – 31 desembre 1780
← Álvaro Navia Osorio y Vigil de QuiñonesFelip de Fonsdeviela →
Ambaixador d'Espanya a Suècia
10 abril 1763 – 18 maig 1777
← Álvaro Navia Osorio y Vigil de QuiñonesIgnacio Maria del Corral y Aguirre (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francisco Antonio de Lacy y White (Barcelona, 1731 - Barcelona, 31 de desembre de 1792) fou un militar espanyol d'origen irlandès, comte de Lacy, capità general de Catalunya a finals del segle xviii.[1]

Era fill de Guillermo de Lacy, del Regiment d'Infanteria d'Ultonia. De Lacy va ser alferes de les Oques Salvatges al servei de Ferran VI d'Espanya. En 1762 va ascendir a coronel i en 1763 fou nomenat per Carles III d'Espanya ministre plenipotenciari davant Gustau III de Suècia a Estocolm fins 1777. En 1772 fou nomenat ministre plenipotenciari davant Caterina II de Rússia a Sant Petersburg. En les seves cartes de Sant Petersburg va advertir sobre una intervenció russa a Califòrnia.[2] En 1779 fou ascendit a tinent general.

En 1780 va tornar de Rússia i va lluitar al setge de Gibraltar. Es va casar amb una filla de Marques d'Abbeville. .[3] Del 4 de març de 1789 al 31 de desembre de 1792 fou governador i capità general de Catalunya en substitució del comte del Asalto.[4] Fou fou desprestigiat pels rebomboris del pa, va reprimir la propaganda revolucionària procedent de França tot i ser considerat liberal i va planejar la invasió del Rosselló. Va morir en el càrrec.[5]

Referències[modifica]

  1. Pere Molas i Ribalta Pedralbes, Revista D'historia Moderna, Any Xvi, Num. 16, p. 64
  2. Ekkehard Völkl «Russland und Lateinamerika 1741-1841». Veröffentlichungen des Osteuropa-Institutes München. O. Harrassowitz, 33, 1968.
  3. Ballester y Sastre, Eusebio «Irlandeses en la historia de España, de Francia, de las Dos Sicilias...» (en castellà). Revista Hidalguía, núm. 223, 1990, pàg. 874.
  4. «Francisco Antonio de Lacy y White». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Francisco Antonio de Lacy a biografiasyvidas