Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrancisco Antonio de Lorenzana y Butrón
El cardenal Francisco Antonio de Lorenzana (Museo del Prado).jpg
Francisco Antonio de Lorenzana. (Museu del Prado).
Biografia
Naixement 22 de setembre de 1722
Lleó
Mort 16 d'abril de 1804(1804-04-16) (als 81 anys)
Roma
  Cardenal prevere dels Sants XII Apòstols
24 de juliol de 1797 – 14 d'abril de 1804
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot, escriptor i sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 1751
Consagració 11 d'agost de 1765
per Manuel Quintano Bonifaz
Proclamació cardenalícia 24 de juliol de 1797
per Pius VI
Cardenal prevere dels Sants XII Apòstols
Altres ocupacions Bisbe de Plasència
Arquebisbe de Mèxic

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Francisco Antonio José de Lorenzana y Butrón (Lleó, 22 de setembre de 1722 - Roma, 16 d'abril de 1804) va ser un religiós espanyol. Va ser cardenal, bisbe de Plasència i arquebisbe de Mèxic i de Toledo.

Fill de Jacinto Lorenzana y Varela i de Maria Josefa Salazar Taranco. Als nou anys queda orfe de pare, la mare l'inscriu a l'Estudi de Gramàtica dels Jesuïtes, on està fins a 1733, quan el seu oncle Anastasio el treu i l'interna al convictori del priorat benedictí de San Andrés de Espinareda, on rebria la tonsura clerical el 1734.[1]

En concloure els seus estudis el 1740, va estudiar lleis a la Universitat de Valladolid, però per motius econòmics es trasllada a la de Santa Catarina de Burgo de Osma el 19 de novembre de 1742, on obtingué el batxiller de lleis. Després tornà a Valladolid per adquirir coneixements pràctico-forenses; el 1744 ingressa al Gimnasio Canónico Civil de Santo Tomás. El 1748 es trasllada a Salamanca i ingressa al Colegio Mayor de San Salvador, on estaria durant tres anys i hi obtindria la llicenciatura en lleis.[1]

El 1750 participa i guanya un concurs opositor per ocupar la canongia del Capítol de Sigüenza, i se li encomenen les tasques de bibliotecari i hospitalari de l'Hospital de San Mateo. El 1752, oposita a la doctoralia de la catedral de Múrcia, que no obtingué. L'any següent intenta aconseguir un lloc al capítol catedralici de Salamanca, sense èxit. Posteriorment, Lluís Antoni d'Espanya, llavors arquebisbe de Toledo, li va atorgar una canongia de gràcia.[2]

Poc després, el nou arquebisbe de Toledo, Luis Fernández de Córdoba, el nomena vicari general i després abat de San Vicente. El 5 de juny de 1765, a proposta de Fernández de Córdoba, Lorenzana esdevenia bisbe de Plasència. Ocuparia el bisbat durant un any, el 1766 era escollit arquebisbe de Mèxic, on va dur a terme una gran tasca de renovació seguint les directrius del regnat de Carles III, a través de dues grans línies: la realització de visites i reformes als religiosos de les Índies i la realització de concilis provincials en les esglésies mexicanes. Va ocupar dita seu fins al 3 de març de 1772, en què era escollit per ocupar l'arquebisbat de Toledo.[2]

El 30 de març de 1789, Pius VI el creà cardenal, i el 1797 es trasllada a Roma, on va dimitir el 1800 de la seu de Toledo i on morí el 16 d'abril de 1805. Fou enterrat a la Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, de la qual n'era titular.[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Juan Francisco Manrique
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Plasència

1765 - 1766
Succeït per:
José González Laso
Precedit per:
Manuel José Rubio y Salinas
Archbishop CoA PioM.svg
Arquebisbe de Mèxic

1766 - 1772
Succeït per:
Ildefonso Núñez de Haro y Peralta
Precedit per:
Luis Antonio Fernández de Córdoba Portocarrero
Archbishop CoA PioM.svg
Arquebisbe de Toledo

1772 - 1800
Succeït per:
Luis María de Borbón y Vallabriga
Precedit per:
Giovanni Archinto
Template-Cardinal.svg
Cardenal prevere dels Sants XII Apòstols

24 de juliol de 1797 - 14 d'abril de 1804
Succeït per:
Dionisio Bardaxí y Azara
Precedit per:
Manuel Abad y Lasierra
Inquisidor general d'Espanya
1794 - 1797
Succeït per:
Ramón José de Arce