Francisco Ibáñez Talavera: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons

Francisco Ibáñez Talavera
	; Francisco Ibáñez Talavera
Biografia
Naixement	15 de març de 1936; Barcelona
Mort	15 juliol 2023 (87 anys); Barcelona
Dades personals
Nacionalitat	Espanya
Activitat
Camp de treball	Humor
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	autor de còmic (1953–), dibuixant, guionista de còmics, escriptor, dibuixant
Activitat	1952 – 2023
Art	Còmic
Gènere	Còmic
Moviment	Escola Bruguera
Influències	Manuel Vázquez Gallego i André Franquin
Obra
	Obres destacables 7, Rebolling Street; (1952) Kokolo; (1958) Mortadel·lo i Filemó; (1958) La familia Trapisonda; (1961-1970) 13, Rue del Percebe; (1963) El botones Sacarino; (1964) Trencasostres; (1966) Pepe Gotera y Otilio ;
	Premis Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona (1994) ; Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2001)
	Signatura

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 16:44, 8 maig 2010

Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona - 15 de març de 1936) és un prolífic dibuixant de còmics català. És el creador de gran quantitat de sèries humorístiques, com l'arxipopular Mortadel·lo i Filemó. A Espanya moltes de les seves sèries es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de còmic reconeixen la seva enorme influència.

Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions de còpies^[1], un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès.^[2], convertint-lo en un dels èxits més importants de la història del còmic, i en l'autor català que ha aconseguit vendre mai tantes còpies de les seves obres.

Biografia

En Francisco Ibáñez va treballar en un banc mentre publicava els seus primers dibuixos, fins que, el 1957, va decidir dedicar-se per complet al còmic i va entrar a formar part de la plantilla de l'editorial Bruguera, de la que se'n convertiria en un dels autors clau.

El 1958 apareix la primera entrega de Mortadel·lo i Filemó a la revista Pulgarcito. Des de llavors i durant la dècada dels 60 Ibáñez va crear alguns dels seus millors personatges per a diferents revistes de l'editorial: La familia Trapisonda (Pulgarcito núm. 1418, 7 de juliol de 1958), 13, Rue del Percebe (Tío Vivo, 1961), El botones Sacarino (DDT, 1963), Rompetechos (Tío Vivo, 1964) i Pepe Gotera y Otilio (Tío Vivo, 1966).

Durant la dècada dels 60 Ibáñez esdevé l'autor més popular i prolífic de l'editorial Bruguera, mostra d'això és el fet que a partir dels anys 70 la capçalera estrela de la casa serà la revista Mortadelo, mentre que a la resta de revistes el personatge de portada serà un d'Ibáñez, com El botones Sacarino o Pepe Gotera y Otilio. En aquesta època Ibáñez arribaria a dibuixar i guionitzar més de 20 pàgines setmanals. Inclús malgrat aquest esforç, l'editorial demandava més pàgines dels seus personatges, sobretot Mortadel·lo i Filemó, així que, a desgrat del propi Ibáñez, la direcció de Bruguera va contractar nous dibuixants per que feren historietes apòcrifes de les seues creacions, que ell mai va signar. Malgrat això, Ibáñez va continuar escrivint les històries llargues de Mortadel·lo i Filemó (aquelles més rendibles per a Bruguera, ja que es venien a Espanya, però també al mercat estranger) fins que va abandonar l'editorial, poc abans que fes fallida.

El 1985 Ibáñez va abandonar l'editorial Bruguera i va començar a treballar per a Grijalbo. Bruguera s'havia quedat amb els drets dels seus personatges, de manera que l'Ibáñez va haver de crear nous personatges per a la revista Guai!: així van néixer Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo i 7, Rebolling Street.

El 1988 arriba a un acord amb Edicions B, empresa "hereva" dels drets de Bruguera, quebrada en 1986, i des de llavors segueix realitzant historietes dels seus personatges. Per a aquesta nova etapa s'han anat afegint progressivament als còmics elements d'actualitat o de modes de l'època, aconseguint mantenir l'èxit de públic. Des de llavors realitza 6 nous àlbums de Mortadel·lo i Filemó per any, a més d'escriure puntualment noves pàgines de dos de les seues sèries preferides: Rompetechos i 13, Rue del Percebe.

El 1994 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona pel conjunt de la seva obra i el 2001 se li atorgà la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.

Caricaturitzat a la seva obra

El propi Ibáñez s'ha caricaturitzat nombroses vegades en les seves historietes, arribant a ser un personatge principal en algunes, podent considerar-se un personatge més.

És habitual que rigui de si mateix, presentant-se com un individu envanit que cobra molts diners per dibuixar i també (això és més proper a la realitat) que treballa moltíssim, encara que els seus propis personatges facin burla de la seva capacitat per a dibuixar bé. També era habitual en els seus temps en la Editorial Bruguera que, en nombrosos especials, la redacció fora caricaturitzada i els treballadors i dibuixants més coneguts exercissin de personatges en una trama historietística.

En alguna de les historietes on es parodia la redacció més recordades, Ibáñez també fa acudits sobre l'avançada edat dels seus companys dibuixants. De fet, per l'estima i compenetració que tenia amb aquestos dibuixants, com Raf i Escobar, hem d'entendre aquestos acudits, no com una broma, si no com un homenatge als seus amics.^[3] De fet, els últims anys, amb la desaparició dels seus companys historietistes, el propi Ibáñez s'ha caricaturitzat i ha fet acudits a les seves historietes sobre la seva pròpia edat.

Obra

Mortadel·lo i Filemó, agència d'informació (1958)
La familia Trapisonda, un grupito que es la monda (1958)
13, Rue del Percebe (1961)
Godofredo y Pascualino viven del deporte fino (1961)
Ande, ríase usté con el arca de Noé (1961)^[4]
Increíble pero mentira (1961)
El botones Sacarino (1963)
Rompetechos (1964)
Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio (1966)
Tete Cohete (1983)
Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo (1986)
7, Rebolling Street (1986)
Doña Pura y Doña Pera, vecinas de la escalera
El doctor Esparadrapo y su ayudante Gazapo
La historia esa vista por Hollywood (sèrie creada per Vázquez i continuada per ell)

Personatges poc coneguts

Molts personatges d'Ibáñez vàren tindre una vida efímera. Alguns vàren apareixer només ocassionalment o bé a publicacions de poca circulació. Entre aquests cal mencionar:

Felisa y Colás (1958)^[5]
Don Adelfo (1958)^[6]
Polito, tipo duro (1961)^[7]
Balín y Balón (1961)^[8]
El escudero Bartolo o ¡que calor hace, Manolo! (1961)^[9]
Cabeza de Ajo, el penúltimo Navajo (1962)^[10]
Policarpo (1965)^[11]
El sheriff de Porra City (1966)^[12]
Remigio Capirote, geniecillo con bigote (?)^[13]

Personatges publicitaris

Kinito
Don Pedrito que está como nunca, mascota de la Kina San Clemente
Pepsi Man
Uhu y el niño Prudencio

Referències

Enllaços externs

Biografia d'Ibáñez al web d'Ediciones B. (castellà)
Entrevista a Ibáñez a 13, rue Bruguera. (castellà)
Francisco Ibáñez a Lambiek.net (anglès)

[1] ttp://www.mortadeloyfilemon.com/personajes/historia.asp#

[2] ttp://comipress.com/article/2007/05/06/1923

[3] HACER UN EXTRAORDINARIO...¡JO, MENUDO CALVARIO! a "Corra, jefe, corra" (castellà)

[4] Ande, ríase usté con el arca de Noé

[5] Felisa y Colás

[6] "Can-Can"

[7] Polito, tipo duro ("Blanca")

[8] Balín y Balón

[9] El escudero Bartolo o ¡que calor hace, Manolo!

[10] Cabeza de Ajo, el penúltimo Navajo

[11] Policarpo (Pulgarcito)

[12] "El sheriff de Porra City"

[13] 'Remigio Capirote, geniecillo con bigote'

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 |peu         = Francisco Ibáñez Talavera
 |nom_naixement    = Francisco Ibáñez Talavera
-|nacionalitat     = {{CAT}}
+|nacionalitat     = {{ESP}}
 |data_naixement    = [[15 de març]] de [[1936]]
 |lloc_naixement    = [[Barcelona]]