Francisco Sagasti
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Francisco Rafael Sagasti Hochhausler 10 octubre 1944 (79 anys)Lima (Perú) |
| 69è President de la República del Perú | |
| 17 novembre 2020 – 28 juliol 2021 ← Manuel Merino – Pedro Castillo → | |
| President del Congrés de la República del Perú | |
| 16 novembre 2020 – 16 novembre 2020 ← Manuel Merino – Mirtha Vásquez → | |
 Congressista del Perú | |
| 16 març 2020 – 27 juliol 2021 Legislatura: Periodo parlamentario 2016-2021 del Congreso de la República del Perú (es)  Circumscripció electoral: Lima electoral district (en) Electe a: eleccions legislatives peruanes de 2020 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Nacional d'Enginyeria - enginyeria industrial (1961–1966) Universitat Estatal de Pennsilvània - enginyeria industrial Universitat de Pennsilvània - investigació operativa |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, enginyer industrial |
| Ocupador | Pontifícia Universitat Catòlica del Perú Universitat del Pacífic |
| Partit | Partit Morat |
Premis | |
Signatura  | |
| Lloc web | franciscosagasti.com |
 | |
Francisco Sagasti (castellà: Francisco Rafael Sagasti Hochhausler) (Lima, 10 d'octubre de 1944) és un enginyer industrial, investigador i escriptor peruà. Des de març de 2020, és congressista de la República del Perú pel Partit Morat, de centre dreta, i el 16 de novembre de 2020 va ser triat president del Congrés de la República del Perú i automàticament investit també com a president de la República.[1]
Biografia[modifica]
Fill de Francisco Sagasti Miller i d'Elsa Hochhausler Reinisch, és net de Francisco Sagasti Saldaña, vencedor de la Batalla de Tarapacá. La família de la seva mare va emigrar d'Àustria i es va establir a Santiago de Xile.
El 1966 es va llicenciar en Enginyeria industrial per la Universitat Nacional d'Enginyeria. Va obtenir un Mestratge (MSc) en enginyeria industrial en la Universitat Estatal de Pennsilvània, i es va doctorar a l'Escola de Negocis Wharton de la Universitat de Pennsilvània.[2]
El 1996 va ser segrestat pel Moviment Revolucionari Túpac Amaru (MRTA) durant la Presa de la residència de l'ambaixador del Japó. Sagasti va ser alliberat als pocs dies i va tornar a Costa Rica, lloc en el qual residia al costat de la seva família.[3]
El 1999 va fundar el Partit per la Democràcia Social (PDS) - Compromís Perú, al costat de Susana Villarán, Gustavo Guerra García i Jaime Quijandría Salmó.[4]
De 2007 a 2009 va ser President del Consell Directiu del Programa de Ciència i Tecnologia (FINCyT) en la Presidència del Consell de Ministres en les gestions de Jorge del Castell i Yehude Simon Munaro. Va ser nomenat novament en el càrrec entre desembre de 2011 i març de 2013 sota les gestions d'Óscar Valdés Dancuart i Juan Jiménez Mayor.[2]
El 2017, es va convertir en el primer peruà a rebre el premi internacional Robert Merton, atorgat pel Comitè de Recerca #23 de l'Associació Sociològica Internacional.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 324cat. «Francisco Sagasti, tercer president del Perú en només set dies», 17-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Lira Delcore, Ariana. «Quién es Francisco Sagasti, el próximo presidente de la República del Perú» (en castellà). El Comercio, 16-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ Francisco Sagasti, liberado en Perú - La Nación, 24 de desembre de 1996
- ↑ «Entrevista a Susana Villarán - Desco».