Frantsisk Skarina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrantsisk Skarina
Skaryna 1517.jpg
Skarina el 1517 (1517)
Biografia
Naixement 6 març 1486 (Gregorià)
Pòlatsk
Mort 1541 (Gregorià) (54/55 anys)
Praga
Grup ètnic Bielorussos
Formació Universitat Jagellònica
Universitat de Pàdua
Activitat
Ocupació Filòsof, escriptor, traductor, editor, tipògraf, traductor de la Bíblia i metge
Modifica les dades a Wikidata

Frantsisk Skarina[1] (Pòlatsk, ~1490 - Praga, ~1551) fou un pioner, educador, humanista, escriptor, traductor, activista social, empresari i metge bielorús.

Religió[modifica]

No es té la certesa de si Skarina era catòlic o ortodox. El seu nom és catòlic, però sovint s'afirma que es va canviar el nom abans d'entrar a la universitat. Només en una única còpia d'un document se'l anomenava Georgius Franciscus en lloc de només Franciscus, fet que desencadenà el naixement de la teoria que Georgius era el seu nom original. Tanmateix, avui dia, està abastament acceptat que va ser un error de l'escrivà; és presumible que la lectura correcta seria egregius Franciscus, venerable Frantsisk. En qualsevol cas, la teoria popular que diu que va canviar el seu nom de Georgius a Franciscus per poder ingressar a la universitat està mancada de fonament; el nom Georgius era igual de popular entre els catòlics i els ortodoxos de la regió, de fet, l'any que Skarina va començar la universitat hi havia més Georgius que Franciscus a Cracòvia.[2]

El rei Segimon II August, l'any 1552 (després de la mort de Skarina i molt després que ell hagués deixat definitivament el país), va esmentar en una carta que un home del seu país havia publicat una traducció de la Bíblia i havia tractat de vendre l'edició a Moscou; però que els llibres havien sigut cremats, per haver-los produït "un seguidor de l'Església Romana". Els llibres esmentats a la carta eren molt probablement els de Skaryna.[3]

Editor[modifica]

Skaryna va dedicar la seva vida a la publicació de textos bíblics. Va lluitar per fer la Bíblia més accessible a la gent comú i la va reescriure en un llenguatge fàcil d'entendre. També escrivia prefacis a les seves edicions, on posava èmfasi en la seva intenció de fer més accessible aquesta obra al gruix de la població, per tal que "tinguin coneixement de la saviesa i de la ciència". Va contribuir al desenvolupament del llenguatge literari del bielorús. La seva Bíblia va ser la segona, després de la txeca, del món eslau.[4]

Referències[modifica]

  1. En bielorús: Францыск Скарына
  2. Е. Немировский. Франциск Скорина. Минск, 1990, с.157
  3. Е. Немировский. Франциск Скорина. Минск, 1990, с.488
  4. История Беларуси : вторая половина XIII — первая половина XVI в. : учеб. пособие для 7-го кл. общеобразоват. учреждений с рус. яз. обучения / Г. В. Штыхов, Ю. Н. Бохан, М. А. Краснова; под ред. Ю. Н. Бохана. — Минск: Нар. асвета, 2009.ISBN 978-985-03-1189-4

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frantsisk Skarina Modifica l'enllaç a Wikidata