Franz Schmidt

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFranz Schmidt
Bratislava tabula Franz Schmidtovi.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 22 de desembre de 1874
Bratislava
Mort 11 de febrer de 1939 (64 anys)
Perchtoldsdorf
Sepultura Zentralfriedhof
Alma mater University of Music and Performing Arts Vienna
Activitat professional
Ocupació Compositor, pedagog, professor de música, violoncel·lista, catedràtic d'universitat i pianista
Ocupador University of Music and Performing Arts Vienna
Gènere Òpera i simfonia
Mestres Anton Bruckner, Theodor Leschetitzky, Robert Fuchs i Ferdinand Hellmesberger
Deixebles Egon Kemény
Instrument Piano i violoncel
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Franz Schmidt (Presbourg (avui Bratislava), 22 de desembre de 1874 - Perchtoldsdorf (prop de Viena), 11 de febrer de 1939) va ser un compositor, violoncel·lista i pianista austríac d'origen hongarès.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primer violoncel·lista de l'Orquestra Filharmònica de Viena dirigit per Gustav Mahler (a qui admirava com a director d'orquestra, però no com a compositor) i contemporani d'Arnold Schoenberg, Schmidt va ser un dels últims i més lleials estudiants d'Anton Bruckner i conreà un estil decididament orientada cap al passat que destaca per la seva originalitat formal i pel seu coneixement de l'orquestració.

Professor de piano de la Musikakademie de Viena el 1914, on entre altres alumnes tingué a Alfred Uhl,[3] va ser nomenat director el 1925, després rector des de 1927 fins al 1937.

Obra[modifica | modifica el codi]

Com a compositor, la seva fama es fonamenta en l'oratori El Llibre dels Set Segells (1937), inspirat en els fragments bíblics referents al Judici Final. La seva estètica, que prossegueix el llegat de Bruckner, queda ben reflectida en el seu cicle simfònic, que va des de la Simfonia núm. 1 (1899) fins a l'última i més coneguda, la núm. 4 (1934), escrita en memòria de la seva filla, prematurament morta. En mig queden dues obres de la talla de les simfonies núm. 2 (1913) i núm. 3 (1928), en què la seva orquestració massissa i sense fissures, la seva calculada estructura i simetria, es perfilen com el major obstacle de cara a la seva justa apreciació en una època donada a majors llibertats expansives, en bona mesura a causa de les estèrils comparacions que l'han minimitzat en benefici del seu coetani Gustav Mahler, amb el que sovint se'l compara. Cal destacar així mateix els seus dos concerts per a piano -núm. 1 (1923); núm. 2 (1934) -, les Variacions sobre un cant hússar (1930), i, sobretot, les seves òperes, Notre-Dame (1904) i Fredigundis (1921). Entre les seves obres més aconseguides destaca la monumental Fuga solemnis (1937), amb una potència grandiosa i calculada matemàtica del contrapunt que l'entronquen amb l'imperible art de Johann Sebastian Bach.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Franz Schmidt (1874-1939) and Dohnányi Ernö (1877-1960): A study in Austro-Hungarian Alternativ.
  2. Franz Schmidt- Gesellschaft
  3. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1489 (IBSN 84-7291-226-4)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franz Schmidt Modifica l'enllaç a Wikidata