Simfonia núm. 2 (Schmidt)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSimfonia núm. 2

Franz Schmidt el 1914 Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatmi bemoll major Modifica el valor a Wikidata
CompositorFranz Schmidt Modifica el valor a Wikidata
Durada50 minuts Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aFranz Schalk Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena3 desembre 1913 Modifica el valor a Wikidata
EscenariViena Modifica el valor a Wikidata, Àustria Modifica el valor a Wikidata
Director musicalFranz Schalk Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 21962587-aa3b-439e-b296-c1514f540096 IMSLP: Symphony_No.2_(Schmidt,_Franz) Allmusic: mc0002371141 Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 2 en mi bemoll major de Franz Schmidt va ser composta entre el 1911 i l'agost del 1913. Es va estrenar al Musikverein de Viena el 3 de desembre de 1913 dirigida per Franz Schalk, a qui la va dedicar.[1] Aviat es converteix en una obra de repertori de la Filharmònica de Viena,[2] que la va interpretar per primera vegada el 1914 dirigida per Felix Weingartner.[3] Aquesta és la simfonia més llarga de Schmidt, en un estil recorda a Strauss i Reger, amb un homenatge a la grandiositat de Bruckner. El moviment central (de tres) és un conjunt enginyós de variacions, que s'agrupen per suggerir els caràcters de moviment lent i scherzo. La complexa partitura fa que sigui un repte considerable per a la majoria de les orquestres.[2]

Moviments[modifica]

Amb una durada de 50 minuts, consta de tres moviments:

  • I Lebhaft
  • II Allegretto con variazioni. Einfach und zart (10 variacions)
  • III Finale. Langsam

Enregistraments[modifica]

Els enregistraments de la Segona Simfònica de Schmidt inclouen els clàssics de Mitropoulos amb la Filharmònica de Viena[4] i Sinaiski amb la Simfònia de Malmo.[5] Entre els llançaments moderns, destaca el de Järvi i la Simfònica de Chicago,[6] i el d'Erich Leinsdorf amb la Filharmònica de Viena.[7]

Referències[modifica]

  1. «Symphony No.2 (Schmidt, Franz)». Imslp. [Consulta: 16 juny 2023].
  2. 2,0 2,1 Rye, Matthew «Franz Schmidt Symphony No.2». Ressenya del disc amb Neeme Järvi dirigint la Chicago Symphony Orchestra. Chandos Records, 1989.
  3. Barnett, Rob. «Ressenya del disc». Musicweb. [Consulta: 16 juny 2023].
  4. «Dimitri Mitropoulos, Schoenberg, Franz Schmidt, Vienna Philharmonic – Verklärte Nacht/Symphony No. 2». Discogs. [Consulta: 16 juny 2023].
  5. «SCHMIDT, F.: Symphony No. 2 / Fuga Solemnis (Malmo Symphony, Sinaisky)». Chandos. [Consulta: 16 juny 2023].
  6. «Schmidt, Chicago Symphony Orchestra, Neeme Järvi – Symphony № 2». Discogs. [Consulta: 16 juny 2023].
  7. «Franz SCHMIDT (1874-1939) Symphony No. 2 in E flat major». Musicweb. [Consulta: 16 juny 2023].