Erich Leinsdorf
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1912 Viena (Àustria) |
| Mort | 11 setembre 1993 (81 anys) Zúric (Suïssa) |
| Dades personals | |
| Formació | Mozarteum Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Nova York |
| Ocupació | director d'orquestra |
| Membre de | |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Richard Stoehr |
| Instrument | Violoncel |
       | |
Erich Leinsdorf, nascut Erich Landauer (Viena (Àustria), 4 de febrer, 1912 - Zuric (Suïssa), 11 de setembre, 1993) va ser un director d'orquestra austríac-americà que va viure principalment als Estats Units des de 1937. Leinsdorf era considerat un director d'òpera típic i era especialment valorat a Amèrica com a director de música de Wagner.
Biografia[modifica]
Leinsdorf va estudiar a la seva ciutat natal i es va graduar amb un diploma el 1933. L'any següent esdevingué assistent de Bruno Walter i Arturo Toscanini al Festival de Salzburg.
El novembre de 1937, Leinsdorf va anar a la Metropolitan Opera de Nova York com a assistent. Després de l'annexió d'Àustria al Reich alemany nacionalsocialista (1938), va poder romandre als EUA com a refugiat europeu i hi va rebre la ciutadania el 1942.[1] De 1943 a 1946 va ser director en cap de l'Orquestra de Cleveland, però en gran part no va poder exercir aquesta feina perquè va ser cridat al servei militar a causa de la Segona Guerra Mundial.
Després del final de la guerra va tornar a dirigir de tant en tant a Europa, però va ser principalment actiu a Amèrica. De 1947 a 1955 Leinsdorf va ser director principal de l'Orquestra Filharmònica de Rochester. El 1956 va ser director de l'Òpera de Nova York durant una temporada i després va tornar a la Metropolitan Opera. El 1962 va esdevenir director titular de l'Orquestra Simfònica de Boston, succeint a Charles Münch. També el 1962 va ser elegit membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.
De 1978 a 1981 va treballar intensament amb lRadio-Symphonie-Orchester Berlin ara Orquestra Simfònica Alemanya de Berlín, amb qui va emprendre una gira molt aclamada per l'Àsia Oriental el juny de 1980.
Commemoració[modifica]
El 17 d'agost de 2020, l'artista Gunter Demnig va posar una ceràmica per a Erich Leinsdorf davant de la Casa de Mozart a Salzburg.
Discografia[modifica]
- Richard Wagner: Die Walküre, Lohengrin, Tristan und Isolde, Die Meistersinger von Nürnberg
- Giacomo Puccini: Tosca, Madama Butterfly, Turandot, La Bohème, Il tabarro
- Richard Strauss: Ariadne auf Naxos, Salome
- Giuseppe Verdi: Aïda, Un ballo in maschera, Macbeth
- Wolfgang Amadeus Mozart: Così fan tutte, Don Giovanni, Les noces de Figaro
- Erich Wolfgang Korngold: Die tote Stadt
- Gaetano Donizetti: Lucia di Lammermoor
- Gioacchino Rossini: Il barbiere di Siviglia
- Peter Cornelius: Der Barbier von Bagdad
Leinsdorf també va gravar simfonies i altres obres orquestrals, incloses obres de:
- Ludwig van Beethoven
- Johannes Brahms
- Anton Bruckner
- Béla Bartók: Concert per a orquestra, Imatges hongareses
- Zoltán Kodály: Háry János Suite
- Franz Schmidt
- Gustav Mahler: Simfonia núm. 1
- Wolfgang Amadeus Mozart: totes les simfonies
- Serguei Prokófiev
Referències[modifica]
- ↑ Interview mit Erich Leinsdorf am 18. März 1969 (PDF), Quelle: LBJ Library Oral History Collection.
- ↑ La llista següent prové de l'"Operenlexikon" de Horst Seeger, Henschelverlag Berlin (RDA), 4a edició 1989
Bibliografia[modifica]
- Erich Leinsdorf a l'arxiu Munzinger (inici de l'article disponible gratuïtament)
Enllaços externs[modifica]
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
- Obres de i sobre Erich Leinsdorf al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya-[1] (alemany)
- Entrevistes, contribucions radiofòniques i enregistraments amb Erich Leinsdorf a l'arxiu en línia de la Mediateca d'Àustria-[11=1&page[12]=1&extended[q][0][option]=pers&extended[q][0][value]=Leinsdorf,+Erich] (alemany)
- Discografia completa-[2] (anglès)