Wie ein Naturlan, «Com un soroll de la naturalesa»
Käftig bewegt, doch nicht zu schell, «Forts moviments, però no molt ràpids»
Feierliich ung gemessen ohne zu schleppen, marxa fúnebre
Stürmisch bewegt, «moviment tempestuós»
La Simfonia núm. 1 en Re o Simfonia Tità de Gustav Mahler és una obra composta el 1888, tot i que esbossada en 1885 (el seu treball com a director l'impedia compondre a una època que no fos les vacances). El nom de Tità prové d'una novel·la de Jean Paul Richter encara que no està basada en ella. La durada de la simfonia és d'uns 55 minuts i consta de:
1r moviment (Wie ein Naturlan, «Com un soroll de la naturalesa»). Aquest moviment comença amb un sobreagut de la corda (la7 en els violins) que recorda en gran part el primer moviment de la simfonia núm. 9 de Beethoven. En re menor, aquesta part es desenvolupa amb gran tranquil·litat i serenitat fins a arribar al clímax amb l'explosió de l'orquestra i de les trompetes amb els tresets encadenats que formen un dels temes principals.
2n moviment: (Käftig bewegt, doch nicht zu schell, «Forts moviments, però no molt ràpids»): En aquest moviment la tonalitat passa a ser la cinquena del relatiu major de la tonalitat de re menor. Aquest és el moviment més relaxat de la simfonia amb melodies molt líriques i ben estructurades.
3r moviment: (Feierliich ung gemessen ohne zu schleppen, marxa fúnebre). Per aquest moviment Mahler retorna a la tonalitat del primer moviment (re menor) per fer la seva variació en forma de marxa fúnebre de la coneguda melodia Frère Jacques. El passatge comença amb un solo de contrabaix al que respon el fagot i després la tuba en un passatge d'oposicions. Aquest moviment acaba amb dos tensionants cops de tam-tam i contrabaix que desembocaran en el 4t temps.
4t moviment (Stürmisch bewegt, «moviment tempestuós»). Aquí Mahler pretén passar de l'infern al paradís. Aquest últim moviment d'uns 20 minuts està el·laborat en forma sonata i comença amb un esclat romàntic que ve a ser l'infern amb una corda molt tensionant i uns instruments de metall molt furibunds. Dues vegades aquest tema serà derrocat però a la tercera, fent coincidir amb la forma sonata (A-B/A2-B2/A-B), la victòria sobre les tenebres és duta a terme amb una explosió en re major amb l'explosió de 7 trompes amb pavelló a l'aire, 4 trompetes i 3 trombons. El final és un relaxament total de tota la tensió acumulada durant tots els altres moviments.
