Simfonia núm. 1 (Mahler)
 Mahler en l'època de la composició | |
| Altres noms | Tità |
|---|---|
| Forma musical | Simfonia |
| Tonalitat | Re M |
| Compositor | Gustav Mahler |
| Creació | 1888 |
| Durada | 55' |
| Instrumentació | 4 flautes 4 oboès 4 clarinets 3 fagots 7 trompes 4 trompetes 3 trombons 1 tuba percussió 1 arpa i corda
|
| Estrena | |
| Estrena | 20 novembre 1889 |
| Escenari | Magyar Állami Operaház, Budapest District VI (en)  |
  | |
 | |
La Simfonia núm. 1 en Re o Simfonia Tità de Gustav Mahler és una simfonia estrenada el 20 de novembre de 1889 a l'Òpera de Budapest.[1] Mahler trigà força temps a acabar la seva primera simfonia -del 1884 al 1888-. Està inspirada en l'obra de Jean Paul titulada Tità, encara que no està basada en ella.,[2] però no es tracta d'un poema simfònic sinó d'un reflex de les emocions, l'humor i el drama que el compositor visqué en llegir la novel·la. El so d'un cucut, representat pel clarinet en el primer moviment, així com el ritme de vals del segon moviment, retraten el seu amor per la natura i els records d'infància i de joventut. La marxa fúnebre del tercer moviment, amb una transformació de la cançó Frère Jacques, dibuixa musicalment el quadre de Jacques Callot en què uns animals assisteixen al funeral d'un caçador. L'enèrgic quart moviment serveix de final triomfal.[3]
Contingut
Instrumentació[modifica]
Vent fusta[modifica]
- 4 flautes (la 3a i la 4a doblant piccolos, la 2a doblant piccolo en els moviments 1 i 4)
- 4 oboès (3r doblant corn anglès)
- 3 clarinets en si bemoll, la i do (el 3r doblant clarinet baix i clarinet en mi bemoll)
- Clarinet en mi bemoll
- 3 fagots (3r doblant contrafagot)
Vent metall[modifica]
- 7 trompes
- 5 trompetes (la 5a només en el 4t moviment)
- 4 trombons (el 4t només en el 4t moviment)
- Tuba
Percussió[modifica]
- 6 timbals (dos intèrprets)
- Bombo (amb plat per a ser tocat pel mateix percussionista en el 3r moviment)
- Plats
- Triangle
- Tam-tam
Corda[modifica]
- Arpa
- Primers violins
- Segons violins
- Violes
- Violoncels
- Contrabaixos[4]
Moviments[modifica]
La durada de la simfonia és d'uns 55 minuts i consta de quatre moviments:
- 1r moviment: Langsam, schleppend. Immer sehr gemächlich (Lent, arrossegat. Com un soroll de la naturalesa). Aquest moviment comença amb un sobreagut de la corda (la7 en els violins) que recorda en gran part el primer moviment de la simfonia núm. 9 de Beethoven. En re menor, aquesta part es desenvolupa amb gran tranquil·litat i serenitat fins a arribar al clímax amb l'explosió de l'orquestra i de les trompetes amb els tresets encadenats que formen un dels temes principals.
- 2n moviment: Scherzo: Kräftig bewegt, doch nicht zu schnell (Forts moviments, però no molt ràpids): En la tonalitat de La major. Aquest és el moviment més relaxat de la simfonia amb melodies molt líriques i ben estructurades.
- 3r moviment: Trauermarsch: Feierlich und gemessen, ohne zu schleppen (Marxa funerària: solemne i mesurada sense arrossegar). Per aquest moviment Mahler retorna a la tonalitat del primer moviment (re menor) per fer la seva variació en forma de marxa fúnebre de la coneguda melodia Frère Jacques. El passatge comença amb un solo de contrabaix al que respon el fagot i després la tuba en un passatge d'oposicions. Aquest moviment acaba amb dos tensionants cops de tam-tam i contrabaix que desembocaran en el 4t temps.
- 4t moviment: Stürmisch bewegt (moviment tempestuós). Aquí Mahler pretén passar de l'infern al paradís. Aquest últim moviment d'uns 20 minuts està elaborat en forma sonata i comença amb un esclat romàntic que ve a ser l'infern amb una corda molt tensionant i uns instruments de metall molt furibunds. Dues vegades aquest tema serà derrocat però a la tercera, fent coincidir amb la forma sonata (A-B/A2-B2/A-B), la victòria sobre les tenebres és duta a terme amb una explosió en re major amb l'explosió de 7 trompes amb pavelló a l'aire, 4 trompetes i 3 trombons. El final és un relaxament total de tota la tensió acumulada durant tota l'obra.
Referències[modifica]
- ↑ «SINFONIA Nº 1 EN RE MAYOR TITAN | HISTORIA DE LA SINFONIA» (en castellà). [Consulta: 30 novembre 2018].
- ↑ «Symphony No. 1 in D Major | symphony by Mahler» (en en). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «Anunci de l'obra». Palau de la Música. [Consulta: 1r octubre 2019].
- ↑ «http://imslp.eu/files/imglnks/euimg/2/28/IMSLP541238-PMLP15427-Mahler_-_Symphony_No.1_Mvt.I_(complete_score)_(etc).pdf». [Consulta: 22 abril 2019].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simfonia núm. 1 |
