Simfonia núm. 1 (Mahler)
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 Mahler en l'època de la composició | |
| Altres noms | Tità |
|---|---|
| Forma musical | Simfonia |
| Tonalitat | Re M |
| Compositor | Gustav Mahler |
| Creació | 1888 |
| Durada | 55' |
| Instrumentació |
4 flautes
|
| Estrena | |
| Data d'estrena | 20 novembre 1889 |
| Lloc de la primera representació |
Magyar Állami Operaház, Budapest District VI  |
| Altres dades | |
| Identificador AllMusic de composició | mc0002370581 |
| Identificador IMSLP | Fitxa |
 | |
La Simfonia núm. 1 en Re o Simfonia Tità de Gustav Mahler és una obra composta el 1888,[1] tot i que esbossada el 1885 (el seu treball com a director li impedia compondre a una època que no fos les vacances). El nom de Tità prové d'una novel·la de Jean Paul Richter encara que no està basada en ella.[2]
Contingut
Instrumentació[modifica]
Vent fusta[modifica]
- 4 flautes (la 3a i la 4a doblant piccolos, la 2a doblant piccolo en els moviments 1 i 4)
- 4 oboès (3r doblant corn anglès)
- 3 clarinets en si bemoll, la i do (el 3r doblant clarinet baix i clarinet en mi bemoll)
- Clarinet en mi bemoll
- 3 fagots (3r doblant contrafagot)
Vent metall[modifica]
- 7 trompes
- 5 trompetes (la 5a només en el 4t moviment)
- 4 trombons (el 4t només en el 4t moviment)
- Tuba
Percussió[modifica]
- 6 timbals (dos intèrprets)
- Bombo (amb plat per a ser tocat pel mateix percussionista en el 3r moviment)
- Plats
- Triangle
- Tam-tam
Corda[modifica]
- Arpa
- Primers violins
- Segons violins
- Violes
- Violoncels
- Contrabaixos[3]
Moviments[modifica]
La durada de la simfonia és d'uns 55 minuts i consta de quatre moviments:
- 1r moviment: Langsam, schleppend. Immer sehr gemächlich (Lent, arrastrat. Com un soroll de la naturalesa). Aquest moviment comença amb un sobreagut de la corda (la7 en els violins) que recorda en gran part el primer moviment de la simfonia núm. 9 de Beethoven. En re menor, aquesta part es desenvolupa amb gran tranquil·litat i serenitat fins a arribar al clímax amb l'explosió de l'orquestra i de les trompetes amb els tresets encadenats que formen un dels temes principals.
- 2n moviment: Scherzo: Kräftig bewegt, doch nicht zu schnell (Forts moviments, però no molt ràpids): En la tonalitat de La major. Aquest és el moviment més relaxat de la simfonia amb melodies molt líriques i ben estructurades.
- 3r moviment: Trauermarsch: Feierlich und gemessen, ohne zu schleppen (Marxa funerària: solemne i mesurada sense arrossegar). Per aquest moviment Mahler retorna a la tonalitat del primer moviment (re menor) per fer la seva variació en forma de marxa fúnebre de la coneguda melodia Frère Jacques. El passatge comença amb un solo de contrabaix al que respon el fagot i després la tuba en un passatge d'oposicions. Aquest moviment acaba amb dos tensionants cops de tam-tam i contrabaix que desembocaran en el 4t temps.
- 4t moviment: Stürmisch bewegt (moviment tempestuós). Aquí Mahler pretén passar de l'infern al paradís. Aquest últim moviment d'uns 20 minuts està elaborat en forma sonata i comença amb un esclat romàntic que ve a ser l'infern amb una corda molt tensionant i uns instruments de metall molt furibunds. Dues vegades aquest tema serà derrocat però a la tercera, fent coincidir amb la forma sonata (A-B/A2-B2/A-B), la victòria sobre les tenebres és duta a terme amb una explosió en re major amb l'explosió de 7 trompes amb pavelló a l'aire, 4 trompetes i 3 trombons. El final és un relaxament total de tota la tensió acumulada durant tota l'obra.
Referències[modifica]
- ↑ «SINFONIA Nº 1 EN RE MAYOR TITAN | HISTORIA DE LA SINFONIA» (en es-es). [Consulta: 30 novembre 2018].
- ↑ «Symphony No. 1 in D Major | symphony by Mahler» (en en). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «http://imslp.eu/files/imglnks/euimg/2/28/IMSLP541238-PMLP15427-Mahler_-_Symphony_No.1_Mvt.I_(complete_score)_(etc).pdf». [Consulta: 22 abril 2019].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simfonia núm. 1 |
