Frederic Oriola Velló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrederic Oriola Velló
Biografia
Naixement1978 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Quatretonda (la Vall d'Albaida) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, músic, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Facebook: FredericOriolaVello Modifica el valor a Wikidata

Frederic Oriola Velló (Quatretonda, 1978) és un historiador, músic i escriptor en llengua catalana valencià.[1]

Es llicencià en Història i diplomà en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de València.[1] Més endavant, s'especialitzà en gestió cultural de societats musicals per la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.[1] Com a músic es graduà amb el títol elemental de trombó i de tuba (bombardí) pel Conservatori Lluis Milàn de Xàtiva.[1] Fou soci de l'Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians (ACMMIC), de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA), així com de la Unió Musical La Nova de Quatretonda.[1]

Es dedicà a l'estudi de l'arxivística musical, l'associacionisme de bandes, la música de festes populars i la música religiosa, com a fenomen musical al País Valencià, donant com a resultat diversitat d'obres divulgatives, com per exemple articles, llibres, monografies i xerrades.[1] Paralel·lament a la investigació, dugué a terme col·laboracions d'arxivística musical amb institucions com l'Associació Espanyola de Documentació Musical, l'Institut Valencià de la Música i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.[1]

Obres[modifica]

  • Músics i bandes. Aproximació històrica a les bandes de Quatretonda (1997)[2]
  • ¡De les meues mans ha de morir ...! Vida i violència a la Quatretonda del segle XIX (2002)[3]
  • Ermites, capelles i oratoris i altres tradicions populars (2002)[4]
  • Cultura funerària i evolució del cementeri de Quatretonda. Aproximació a la mort en un poble de la vall, ss. XIX-XX (2004)[5]
  • El Frare de la Bastida. Contalles populars de la Serra (2005)[6]
  • En clau de festa. Aproximació a l'evolució de la música en el cicle festiu valencià (2010)[7]
  • Temps de músics i capellans. L'influx del "motu proprio Tra le sollicitudini" a la Diòcesis de València (1903-1936) (2011)[8]
  • El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular (2012) (juntament amb Amparo Blas Núñez)[9][10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Frederic Oriola Velló». LlibresValencians.com. Arxivat de l'original el 2017-09-28. [Consulta: 26 setembre 2017].
  2. «Fitxa catalogràfica». Biblioteca de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 30 setembre 2017].
  3. «¡De les meues mans ha de morir ...! Vida i violència a la Quatretonda del segle xix» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 30 setembre 2017].
  4. «Ermites, capelles i oratoris i altres tradicions populars» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 30 setembre 2017].
  5. «Cultura funerària i evolució del cementeri de Quatretonda» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 30 setembre 2017].
  6. «El Frare de la Bastida» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 30 setembre 2017].
  7. «En clau de festa: aproximació a l'evolució de la música en el cicle festiu valencià» (en castellà). Institut Valencià de Cultura. [Consulta: 30 setembre 2017].
  8. «Temps de músics i capellans» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 30 setembre 2017].
  9. «Más de 3000 refranes musicales en "El Mirall Pautat"» (en castellà). Papeles de Música, 23-08-2013. [Consulta: 30 setembre 2017].
  10. «El mirall pautat». ElPuntAvui.cat, 20-02-2017. [Consulta: 30 setembre 2017].