Freestyle rap

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El freestyle és, simplement, rap improvisat al moment. Els rapers que fan freestyle s'anomenen freestylers o MCs, termes que, tot i no significar el mateix, s'acostumen a usar com a sinònims. La diferència rau en el fet que el freestyler únicament improvisa, mentre que l'MC és algú que fa rap i que, a més, també improvisa.[1] A més, també existeix l'expressió "bataller", que s'utilitza per referir-se a un raper que fa batalles de galls. Un freestyler no té perquè ser un bataller, ja que un pot fer un freestyle a casa seva sense enfrontar-se a ningú, però, en general, tot bataller és un freestyler.

Forma habitual d'un freestyle[modifica]

Patró[modifica]

En el freestyle, un patró és l'equivalent a una estrofa en poesia. La base o instrumental acostuma a ser una melodia repetitiva, un patró que es repeteix. Aquesta repetició permet que el freestyler sàpiga quan ha de començar la següent "estrofa". La durada de cada patró pot oscil·lar entre els 7 i els 20 segons, tot i que els més habituals són de 10 segons (base de rap) i els de 15 (base de trap).

Cada patró està subdividit en 4 barres o línies, l'equivalent als versos en poesia. També se les anomena compassos, ja que la durada d'una barra en el beat sol equivaldre a un compàs musical 4/4. Habitualment, les 2 primeres barres s'anomenen farciment (relleno, en castellà), ja que no tenen cap relació amb el missatge que es vol donar; la tercera és la barra d'enllaç, en què s'introdueix el context del missatge, i la quarta és el que s'anomena punchline (literalment, "línia d'atac"), que conté el missatge d'aquell patró.[2] Tanmateix, els MCs amb més coherència, també utilitzen la segona com a barra d'enllaç i, en alguns casos, poden arribar a utilitzar les 3 primeres.

Ara bé, depenent de cada freestyler i de cada moment, es poden fer moltes variacions de l'anterior estructura formal. Per exemple, hi ha qui fusiona la primer barra amb la segona i la tercera amb la quarta i, d'aquesta manera, fa patrons de dues barres llargues: una d'enllaç o farciment, i un punchline. O el que també és molt habitual i es veu, sobretot, en batalles antigues (2005-2009), és dividir el patró en dos apariats, component-lo així d'una barra d'enllaç o farciment, un punchline, una barra d'enllaç o farciment, i un altre punchline.

Formats[modifica]

En les batalles de galls, depenent de la manera en què es distribueixin els torns de cada raper i amb quines condicions improvisin, direm que es tracta d'un format o d'un altre.

Les rondes cara a cara són aquelles en què els dos rapers van responent als atacs de l'altre. Els tipus de rondes s'indiquen amb el nombre de barres de què consta cada intervenció. La més habitual és el 4x4, en què cada intervenció dura 4 barres (1 patró), però també hi ha el 2x2 (2 barres, mig patró), que es caracteritza per requerir respostes ràpides, sovint en forma d'apariat. A més, també s'usa el 8x8 (8 barres, 2 patrons) i, a vegades, el 12x12 (12 barres, 3 patrons). Aquests tipus de rondes solen durar entre 1 i 2 minuts.[3]

Les rondes individuals sovint duren 6 patrons, pel que tenen una durada d'un minut, en el cas de les bases de rap, o d'un minut i mig, en el cas de les de trap. En els minuts lliures, els MCs tenen total llibertat per escollir el tema de la seva improvisació. Però també pot ser que se'ls ofereixin certs estímuls per improvisar, com imatges, paraules o temes en concret. Concretament, a les lligues Freestyle Master Series, hi ha l'Easy Mode, en què apareix una paraula nova cada 10 segons, i el Hard Mode, en què apareix cada 5, i rondes a temàtica, que, a diferència de la resta, solen durar 4 patrons.[4]

Tots els anteriors formats també poden fer-se sense base, en el que s'anomena una ronda a cappella. Es pot fer una ronda a cappella en qualsevol dels formats, però el més freqüent és fer una curta intervenció a cappella abans de la ronda cara a cara, i immediatament posar la base per a la nova ronda.

Habilitats valorades en els freestylers[modifica]

Flow[modifica]

El flow pot definir-se de moltes maneres, la traducció literal és «fluïdesa». Normalment es refereix a la capacitat per improvisar adaptant-se correctament a la base (la melodia sobre la qual s'improvisa). La seva importància és variable i molt subjectiva, ja que cada MC ho valora de diferent manera: alguns opinen que per improvisar cal tenir abans de res enginy i valoren molt el que es diu, altres opinen que la improvisació és una forma de rapejar, i per tant, ha de cenyir-se a la base.

Actualment, alguns dels freestylers amb millor flow són Trueno, Wos i Stigma.

Enginy[modifica]

L'enginy consisteix a tenir bones idees, originalitat. Com més complexitat té una rima pel que fa al contingut, se sol dir que té més enginy. En el cas de les batalles, el fet de realitzar un bon atac als defectes del rival o de respondre en qüestió de segons als seus atacs, així com rimar sobre esdeveniments que estan passant en aquell moment són bones maneres en què un raper pot mostrar el seu enginy, ja que demostren improvisació real.

Sweetpain, Arkano, Aczino i Chuty estan entre els freestylers més enginyosos.

Actitud o posada en escena[modifica]

L'actitud es defineix com la soltesa, és especialment important en les batalles. Un MC ha d'improvisar amb força, decisió, desimboltura i seguretat per causar el major impacte i mostrar la seva superioritat verbal (que al cap i a la fi és del que es tracta en una batalla, de ser més gall). Podríem dir, doncs, que un raper que es mostra nerviós sobre l'escenari té poca posada en escena.

Alguns dels freestylers amb més posada en escena són Dtoke, Arkano, Aczino i Káiser.

Punchline[modifica]

Tècnicament, el punchline o línia d'atac és l'última barra (l'equivalent a un vers en la poesia) d'un patró (l'equivalent a una estrofa). Tradicionalment, el punchline conté el missatge principal del patró i va precedit de 3 barres que serveixen d'enllaç i que "preparen el terreny" per llençar la línia d'atac. És per això que, quan un competidor llença rimes particularment insultants i enginyoses en aquest últim compàs es diu que "té bon punchline". Tenir bon punchline no és exactament el mateix que tenir bona posada en escena, però solen anar de la mà.

Implicar el públic[modifica]

Normalment, les competicions les decideixen diversos jurats basant-se en criteris propis, però també mesuren l'ànim rebut pel públic en cada MC i la seva reacció. En això també juga un paper important el fet de ser conegut o de jugar a casa, així com l'enginy, atès que una rima imaginativa pot aixecar al públic de manera instantània. La implicació del públic s'aconsegueix, principalment, a través de la posada en escena.

Tècniques[modifica]

Les tècniques es refereixen sobretot a la forma de les rimes. Alguns exemples són la utilització de figures retòriques o mètriques; l'execució de les rimes d'una forma complicada, com és el cas del doble tempo o potser la coherència, o bé l'ús d'estructures que enbelleixen el resultat final.

Estructures, mètriques i figures retòriques[modifica]

En el cas de les figures retòriques, s'utilitzen les mateixes que en la literatura o la poesia. Alguns exemples en són el paral·lelisme, el calembour o l'antítesi. Pel que fa a les anomenades mètriques, el recurs més valorat és la rima multisilàbica o one-two.[5] Aquesta última és semblant a una rima assonant normal i corrent, amb la diferència que també rimen vocals d'abans de l'última síl·laba tònica. Pel que fa a les estructures, consisteixen en anar combinant les rimes d'una forma més complexa que el simple apariat. L'exemple més senzill és l'estructura ABAB.

Molts cops, l'ús d'estructures, mètriques i figures retòriques van de la mà. És el cas de Bnet, que domina sobretot mètriques i estructures, centrant-se una mica més en aquestes últimes; Zasko, CompareFlow i El Menor, que tenen un estil semblant al de Bnet, però potser més centrat en les mètriques, i Ricto, que domina tant mètriques com figures retòriques. També hi ha el cas de Blon, que se centra solament en les figures retòriques.

Altres tècniques[modifica]

Hi ha altres habilitats com la coherència o el doble tempo,[6] les quals sovint es discuteix si formen part de l'habilitat "tècniques" o si són una habilitat en elles mateixes. La coherència és la capacitat d'improvisar les rimes tot formant oracions que sonin naturals, usant poques "frases crossa" o "farciment" (més conegut com a relleno en castellà). Segurament, els rapers amb més coherència són Letra i Stuart.

El doble tempo es tracta d'improvisar tant ràpid com sigui possible. Hi ha pocs rapers que aconsegueixin dominar el doble tempo mantenint una certa coherència. El qui més ho dominen són Chuty, Bta, Cacha i Kodigo.

Batalles de galls (parla hispana)[modifica]

La batalla de galls és una baralla o competició entre rapers[7] per determinar qui rima millor en un ambient d'improvisació. Es troba dins del gènere musical del rap i del moviment Hip hop i és la vessant competitiva del rap improvisat (o freestyle). En les batalles de galls, 2 persones o més tracten d'atacar-se l'un a l'altre sobre la base de successos, remarcant els seus defectes, fent comparacions, superant-se tècnicament en rimes i més aspectes, amb micròfon o sense, amb una temàtica relacionada o sense.[1]

Els MCs van començar improvisant en sessions jam i en concerts com a part íntegra de l'espectacle, però també al carrer o ajuntant-se en cases d'amics per a la diversió de tots els rapers i mostra de talent per guanyar el respecte dels congèneres, o només per entretenir-se. De fet, l'origen de les batalles de galls es remunta als finals dels 70, als barris marginals de Nova York. El gènere musical del rap sorgeix a partir d'aquestes baralles que ajudaven a canalitzar l'odi i la violència dels enfrontaments al carrer.

A poc a poc, aquestes competicions s'han anat expandint i consolidant més enllà dels carrers, sobretot en els països de parla hispana, on han arribat a sorgir-ne de més grans en escenaris. Des que aquest moviment ha començat a créixer, YouTube ha estat el principal mitjà de difusió de les batalles de freestyle, on els seguidors miren els vídeos de les competicions.

Freestyle Master Series[modifica]

Article principal: Freestyle Master Series

Les lligues Freestyle Master Series (FMS), organitzades per Urban Roosters, en són un dels exemples més notables i compten, actualment, amb edicions en 5 països -Espanya, Xile, Argentina i Mèxic, Peru-, cadascuna de les quals consta de 10 jornades en què els 10 participants miren de fer-se amb el títol.[8]

A més, aquest 2020 se'n va celebrar la 1a edició internacional. Va comptar amb 4 jornades classificatòries i una final per eliminatòries amb els 16 participans classificats, en què Aczino es va coronar com a primer campió.

Red Bull Batalla de los Gallos[modifica]

Ara bé, la Red Bull Batalla de los Gallos[9] és, per excel·lència, la competició de freestyle més reconeguda mundialment. Reuneix MCs de diversos països de parla hispana des de l'any 2005. Es tracta d'una competició per eliminatòries que compta amb fases classificatòries regionals, nacionals i, finalment, una final internacional. És patrocinada per la coneguda beguda energètica Red Bull, la qual realitza la seva difusió. Com a eslògan posseeix la frase «Molts parlen, pocs rimen, només els millors improvisen».

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «El mundo del freestyle». [Consulta: 21 abril 2020].
  2. «CONCEPTOS BASICOS DEL FREESTYLE // Aprende a Improvisar (3:43 i 5:01)» (en castellà), 6 març del 2019. [Consulta: 21 abril del 2020].
  3. Castro, Diego. «¿Qué es un 4x4 en freestyle? - Batallas Freestyle en español» (en castellà), 14-03-2020. [Consulta: 21 abril 2020].
  4. «FMS: El ABC de la liga profesional de freestyle más importante del mundo» (en català). América Noticias, 15 febrer del 2020. [Consulta: 21 abril del 2020].
  5. mariagr31. «El One-two» (en castellà), 07-05-2017. [Consulta: 21 abril 2020].
  6. Unknown. «Red Bull Batalla De Los Gallos.: ¿Que es el doble tempo?», 15-05-2015. [Consulta: 21 abril 2020].
  7. «Termcat: raper» (en català). [Consulta: 14 gener 2016].
  8. «Freestyle Master Series | Wiki rap» (en castellà). [Consulta: 21 abril 2020].
  9. «Red Bull Batalla de los Gallos» (en espanyol). [Consulta: 22 gener 2015].

Enllaços externs[modifica]

https://sites.google.com/site/elmundodelfreestyle/Home

https://360gradospress.com/cultura/freestyle-un-deporte-mental/

9780860914457, Brian. It's not about a salary-- : rap, race and resistance in Los Angeles (en anglès). Londres: Verso, 1993. ISBN 9780860914457.