Freixa (Soriguera)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaFreixa

Localització
Localització de Soriguera respecte de Soriguera.png
42° 21′ 19″ N, 1° 11′ 10″ E / 42.35540556°N,1.18606417°E / 42.35540556; 1.18606417
Població
Total 1 hab. (2011)
Geografia
Altitud 1.506,1 m
Indicatius
Codi postal 25566
Modifica dades a Wikidata

Freixa és un poble del terme municipal de Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic municipi de Soriguera.

Està situat a prop de l'extrem sud-est del terme municipal, en el vessant meridional de la Serra de Freixa, a l'esquerra del Torrent de Freixa i del Barranc del Prat de Comú.

A més de l'església de Sant Sadurní, formen el poble les cases de Cal Butxaca, Cal Maella, Cal Masover i Cal Torredà.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines,[1] Freixa és un topònim romànic, format a partir del mot comú català freixe.

Geografia[modifica]

El poble de Freixa[modifica]

Situat en un coster, el poble es presenta allargassat longitudinalment, amb totes les cases pràcticament al mateix nivell, formant un parell de carrers que són, de fet, els espais entre les cases, bastant distanciades les unes de les altres. L'església de Sant Sadurní de Freixa es troba a la part central del poble, lleugerament decantada cap a llevant.

Les cases del poble[2][modifica]

  • Casa Butxaca
  • Casa Camilo
  • Casa Colomers
  • Casa Maella
  • Casa Masover
  • Casa la Mola
  • La Rectoria
  • Casa Torredà

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

El 1553 Frexa enregistrava 4 focs civils i cap d'eclesiàstic[3] (uns 55 habitants).

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[4] a Freixa. Diu Madoz que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya, a prop del barranc de Castellàs. La combaten tots els vents, i el seu clima és fred; produeix inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 10 cases, una font i l'església parroquial de Sant Sadurní, servida per un capellà ordinari de la diòcesi. Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses, de mala qualitat. S'hi collia blat, sègol, patates, mongetes i fenc. S'hi criava tota mena de bestiar, i hi havia caça de perdius, conills i llebres. Comptava amb 7 veïns (caps de casa) i 44 ànimes (habitants).

Referències[modifica]

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Gabriel Cortal, Bernat Colomes, Samsó Cortal i Joan Franquet. Iglésies 1981, p. 73.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Freixe i els seus derivats Freixenet i altres». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera - Estac». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica]