Freixa (Soriguera)

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaFreixa

Localització
 42° 21′ 19″ N, 1° 11′ 10″ E / 42.35541°N,1.18606°E / 42.35541; 1.18606Coord.: 42° 21′ 19″ N, 1° 11′ 10″ E / 42.35541°N,1.18606°E / 42.35541; 1.18606
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiSoriguera Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.506,1 m Modifica el valor a Wikidata

Freixa és un poble del terme municipal de Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic municipi de Soriguera. El 2009 tenia un habitant.[1] A mitjan segle xix era un municipi independent.

Està situat a prop de l'extrem sud-est del terme municipal, en el vessant meridional de la Serra de Freixa, a l'esquerra del Torrent de Freixa i del Barranc del Prat de Comú.

A més de l'església de Sant Sadurní, formen el poble les cases de Cal Butxaca, Cal Maella, Cal Masover i Cal Torredà.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines, Freixa és un topònim romànic, format a partir del mot comú català freixe.[2]

Geografia[modifica]

Situat en un coster, el poble es presenta allargassat longitudinalment, amb totes les cases pràcticament al mateix nivell, formant un parell de carrers que són, de fet, els espais entre les cases, bastant distanciades les unes de les altres. L'església de Sant Sadurní de Freixa es troba a la part central del poble, lleugerament decantada cap a llevant.

Les cases del poble[3]
  • Casa Butxaca
  • Casa Camilo
  • Casa Colomers
  • Casa Maella
  • Casa Masover
  • Casa la Mola
  • La Rectoria
  • Casa Torredà

Història[modifica]

El 1553 Frexa enregistrava 4 focs civils i cap d'eclesiàstic[4] (uns 55 habitants).

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[5] a Freixa. Diu Madoz que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya, a prop del barranc de Castellàs. La combaten tots els vents, i el seu clima és fred; produeix inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 10 cases, una font i l'església parroquial de Sant Sadurní, servida per un capellà ordinari de la diòcesi. Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses, de mala qualitat. S'hi collia blat, sègol, patates, mongetes i fenc. S'hi criava tota mena de bestiar, i hi havia caça de perdius, conills i llebres. Comptava amb 7 veïns (caps de casa) i 44 ànimes (habitants).

Referències[modifica]

  1. «Freixa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Coromines, Joan. «Freixe i els seus derivats Freixenet i altres». A: Onomasticon cataloniae. volum IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  3. Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot [Lleida]: S. Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  4. Gabriel Cortal, Bernat Colomes, Samsó Cortal i Joan Franquet. Iglésies 1981, p. 73.
  5. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. volum 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 

Bibliografia[modifica]

  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera - Estac». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica]