Frontera entre Anglaterra i Escòcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Frontera entre Anglaterra i Escòcia
250px
Mapa del traçat de la moderna frontera angloescocesa
Característiques
Entitats Escòcia Escòcia Anglaterra Anglaterra
Extensió154 km
Història

La frontera entre Anglaterra i Escòcia recorre 96 milles (154 km) entre Marshall Meadows Bay a la costa oriental i el Solway Firth a la costa occidental. És l'única frontera terrestre d'Escòcia i una de les dues d'Anglaterra (l'altre és amb el País de Gal·les).

La frontera a Marshall Meadows Bay al ferrocarril East Coast Main Line
Un mur fronterer marca la frontera a l'A1
Una tanca marca la frontera
Història de la frontera

El Firth of Forth era la frontera entre el picto gaèlic Regne d'Alba i l'angle regne de Northumbria a principis del segle X. Va esdevenir la primera frontera anglo-escocesa amb l'annexió de Northumbria per l'Anglaterra anglosaxona a mitjans del segle X. En 973, Kenneth II d'Escòcia va atendre al rei anglès, Edgar el Pacífic al seu consell a Chester. Després que Kenneth li retés homenatge, segons s'informa, Edgar el va recompensar amb la concessió de Lothian.[1] Malgrat aquesta transacció, finalment el control de Lothian no va ser resolt i la regió va ser presa pels escocesos en la batalla de Carham en 1018, i el riu Tweed es va convertir en la frontera angloescocesa de facto. La línia Solway-Tweed va ser legalment establerta en 1237 pel Tractat de York entre Anglaterra i Escòcia.[2] Segueix sent la frontera actualment, amb l'excepció de les Debatable Lands, al nord de Carlisle, i una petita àrea al voltant de Berwick-upon-Tweed, que va ser presa per Anglaterra en 1482. És una de les fronteres establertes més antigues del món, encara que Berwick no va ser annexada a Anglaterra fins a 1746, per la Llei de Gal·les i Berwick de 1746.[3]

Durant segles abans de la Unió de les Corones, la regió a l'altre costat de la frontera era un territori sense llei que va patir diverses incursió a cada sentit dels Border Reivers.

Després del Tractat d'Unió de 1706, ratificat per l'Acta d'Unió (1707), que unia Escòcia amb Anglaterra i Gal·les per formar el Regne de la Gran Bretanya, la frontera continua formant el límit de dues jurisdiccions jurídiques separades, ja que el tractat entre ambdós països garantia la continuïtat de la separació del dret anglès i el dret escocès..[4]

La majoria d'edat sota el dret escocès és de 16 anys, mentre que és de 18 anys sota el dret anglès. Els assetnaments fronterers de Gretna Green a l'oest i Coldstream i Lamberton a l'est eren convenients per escapolir-se d'Anglaterra que volien casar-se sota les lleis escoceses, i es casaven sense publicitat.

La frontera marina és ajustada per l'Ordre del límit de les aigües adjacents escoceses de 1999 de manera que la frontera en aigües territorials (fins a 19 km) al nord del límit de les instal·lacions petrolieres establertes per l'Orde de Jurisdicció Civil (Activitats Offshore) de 1987.[5]

Història[modifica]

Vegeu també: Scottish Marches, Border Reivers, i Debatable Lands

La frontera del país, coneguda històricament com a Scottish Marches, és l'àrea a cada banda de la frontera angloescocesa que inclou part dels moderns consells de Dumfries i Galloway i Scottish Borders, i parts dels comtats anglesos de Cúmbria i Northumberland. Es tracta d'una zona muntanyosa, amb els Southern Uplands escocesos al nord, i els Monts Cheviot formant la frontera entre els dos països cap al sud. Des de la conquesta normanda d'Anglaterra fins al regnat de Jaume VI d'Escòcia, que durant el seu regnat es va convertir en Jaume I d'Anglaterra, mentre mantenia el regne més septentrional, els enfrontaments fronterers eren comuns i els monarques d'ambdós països van confiar en els comtes de March i el Lord Guardià de les Marques per defensar i controlar la regió fronterera.

Segona Guerra de la Independència Escocesa[modifica]

Territori cedit a Anglaterra pel tractat de Newcastle de 1334.

En 1333 durant la Segona Guerra de la Independència escocesa, Escòcia va ser derrotada en la batalla del turó d'Halidon. A partir de llavors, Eduard Balliol, el rei titular dels escocesos, va formalitzar les seves promeses el rei anglès, Eduard III i va cedir una considerable porció del sud d'Escòcia a Anglaterra en el Tractat de Newcastle de 1334.[6]

Clans[modifica]

Una llei de Parlament escocès del segle XVI parla sobre els caps dels clans de la frontera, i una declaració de finals del segle XVII pel Lord Advocat utilitza els termes "clans" i "família" de manera intercanviable. Encara que els aristòcrates dels Lowlands els podria haver agradat cada vegada més referir-se a si mateixos com a "famílies", la idea que el terme "clan" havia estat utilitzat només per les famílies dels Highlands només és una convenció del segle XIX.[7]

Els clans històrics de la frontera eren: Armstrong, Beattie, Bannatyne, Bell, Briar, Douglas, Elliot, Graham, Hedley of Redesdale, Henderson, Home o Hume, Irvine, Jardine, Johnstone, Kerr, Little, Moffat, Nesbitt, Ogilvy, Porteous, Routledge, Scott, Tweedie.

Scottish Marches[modifica]

Article principal: Scottish Marches

Durant el final d'èpoques medievals i començament de lesmodernes, des de finals del segle XIII, amb la creació de Eduard I d'Anglaterra del primer Lord Guardià de les Marques a principis del segle XVII i l'establiment dels Comtats Mitjans, promulgats després de la unió personal d'Anglaterra i Escòcia sota Jaume VI d'Escòcia (Jaume I d'Anglaterra), l'àrea al voltant de la frontera era conegut com a Scottish Marches.

Durant segles, les Marques de qualsevol banda de la frontera eren una zona d'aliances mixtes, on les famílies o clans canviaven de bàndol o país al que donaven suport segons convenia als seus interessos familiars en aquest moment, i abundava la il·legalitat. Abans de la unió personal dels dos regnes sota James els clans fronterers canviarien lleialtat entre les corones escocesa i anglesa segons el que era més favorable per als membres del clan. Durant un temps un poderós clan local va dominar l'àrea de la frontera entre Anglaterra i Escòcia. Va ser coneguda com les Debatable Lands.

Comtats Mitjans[modifica]

Després de la Unió de les Corones en 1603, el rei Jaume VI i I va decretar que la frontera seria anomenada els comtats mitjans (Middle Shires). En el mateix any el rei va posar George Homei, 1r comte de Dunbar a càrrec de la pacificació de les fronteres. Es van establir tribunals a les ciutats dels comtats mitjans i els lladregots coneguts eren arrestats. Els més conflictius i de classe inferior van ser executats sense judici; Conegut com "la justícia Jeddart la justícia" (per la ciutat de Jedburgh a Roxburghshire). Les forques en massa aviat esdevingueren una ocurrència comuna. En 1605 es va establir un comitè conjunt de deu membres, procedents per parts iguals d'Escòcia i Anglaterra, per a portar la llei i l'ordre a la zona. Hi van ajudar els estatuts en 1606 i 1609, primer per derogar les lleis hostils a banda i banda de la frontera, i després per processar més fàcilment els assaltants transfronterers.[8] A la llarga els assaltants podrien escapar de la justícia creuant d'Anglaterra a Escòcia o viceversa.[9] Les lleis de la frontera van ser abolides i les gents dels comtats mitjans havien de obeir la llei de la terra igual que tots els altres súbdits.

En 1607 Jaume sentia que podia presumir que "els Comtats Mitjans" havien "esdevingut el melic d'ambdós regnes, plantats i poblats amb cortesia i riquesa." Després de deu anys, el rei Jaume havia tingut èxit; els Comtats Mitjans havien estat sotmesos a la llei i ordre central. A principis de la dècada de 1620, les fronteres eren tan tranquil·les que la corona va ser capaç de reduir les seves operacions.

Malgrat aquestes millores, la Comissió Conjunta continuar el seu treball, i el 25 de setembre de 1641 sota el el rei Carles I, Sir Richard Graham, un hisendat local i diputat anglès, va enviar una petició al Parlament d'Escòcia "per regular els trastorns en les fronteres".[10] Les condicions al llarg de la frontera es deterioraren durant els períodes de la Commonwealth i el Protectorat, amb el desenvolupament dels atacs dels moss-trooper. Després de la Restauració, es va acabar amb la manca de legislació a les fronteres mitjançant la reactivació de l'antiga legislació, contínuament renovada en onze lleis posteriors, per períodes que van de cinc a onze anys, fins a fins a la dècada de 1750.[8]

Referències en cultura popular[modifica]

Seccions del mur d'Adrià vora Greenhead i al llarg de la calçada, restaurada en època victoriana. Altres grans seccions s'han desmantellat durant anys per l'ús de pedres per a diversos projectes de construcció propers.

Durant segles el Mur d'Adrià ha estat la frontera entre Britània (aproximadament les actuals Anglaterra i Gal·les amb l'excepció de les parts del mur al nord d'Anglaterra) i Caledònia (Escocia moderna), i s'utilitza sovint com a referència a la frontera, especialment en contexts humorístics. Tanmateix Britània es va estendre ocasionalment tan al nord com el posterior Mur d'Antoní, i el mur d'Adrià cauria al sud de la frontera moderna, totalment a Anglaterra, i mai hauria format l'actual frontera entre Anglaterra i Escòcia.[11][12]

S'ha proposat que una nova escultura, anomenada Estrella de Caledònia, estigui situada prop de Gretna per marcar la frontera anglesa-escocesa.[13]

Senyal d'entrada a Escòcia a l'A7, a la frontera de Dumfries i Galloway
Pont sobre el riu Tweed a Coldstream

El Ba Green[modifica]

Pel riu Tweed la frontera passa pel mig del riu, tanmateix entre les viles de Wark i Cornhill la frontera amb Escòcia arriba al sud del riu tancant un petit prat al costat del riu d'aproximadament 0,81-1,2 hectàrees. El tros de terra és conengut com a Ba Green. Localment es diu que tots els anys els homes de Coldstream (al Nord del riu) jugarien amb els homes de Wark (al sud del riu) al ba, i el costat guanyador reclamaria el Ba Green per al seu país. Com Coldscream va créixer i té més població Wark, els homes de Coldscream sempre han derrotat als homes de Wark en el joc, i així la terra ha esdevingut una part permanent d'Escòcia.[14][15][16]

Territoris controvertits[modifica]

Tot i que la frontera ha estat entre les més estables de la història, no ho ha estat sense controvèrsies, en particular les Debatable Lands i Berwick-upon-Tweed. Berwickshire es troba a Escòcia, mentre que la ciutat està a Anglaterra, encara que tots dos Berwick i les terres fins al Firth of Forth pertanyien al regne de Northumbria en l'Alta Edat Mitjana.[17] L'artista Wendy Wood va traslladar els senyals fronterers del sud al mig del riu Tweed com a protesta.[18]

Migració[modifica]

Cúmbria i Northumberland tenen les comunitats més grans d'origen escocès del món fora d'Escòcia. 16.628 escocesos residien a Cúmbria segons el Cens del Regne Unit de 2001 (3.41% de la població del comtat) i 11.435 escocesos residien a Northumberland (3.72% de la població del comtat); El percentatge total d'escocesos a Anglaterra és de l'1,62%.[19]

Notes[modifica]

  1. Rollason, David W. Northumbria, 500 - 1100: Creation and Destruction of a Kingdom. Cambridge University Press, 2003, p. 275. ISBN 0521813352. 
  2. «Scotland Conquered, 1174-1296». The National Archives. [Consulta: 19 maig 2012].
  3. Blackstone, William; Stewart, James. The rights of persons, according to the text of Blackstone:. Edmund Spettigue, 1839, p. 92 [Consulta: 19 novembre 2010]. 
  4. Collier, J.G.. Conflict of Laws. Cambridge: Cambridge University Press, 2001, p. 6. ISBN 0-521-78260-0. «For the purposes of the English conflict of laws, every country in the world which is not part of England and Wales is a foreign country and its foreign laws. This means that not only totally foreign independent countries such as France and Russia... are foreign countries but also British Colonies such as the Falkland Islands. Moreover, the other parts of the United Kingdom—Scotland and Northern Ireland—are foreign countries for present purposes, as are the other British Islands, the Isle of Man, Jersey, and Guernsey 
  5. Scottish Parliament Official Report 26 April 2000[Enllaç no actiu]. Retrieved 19 May 2012.
  6. https://books.google.com/books?id=AnbWsXyzpTkC&pg=PA321&lpg=PA321#v=onepage&q&f=false
  7. Agnew, Crispin. «Clans, Families and Septs». Electric Scotland, 13-08-2001. [Consulta: 19 maig 2012].
  8. 8,0 8,1 See: Border Reivers#Legislation
  9. Act anent fugitive persones of the borders to the in countrey (1609): Forsamekle as the kingis majestie is resolved to purge the mydele schyres of this isle, heirtofoir callit the bordouris of Scotland and England, of that barbarous crueltie, wickednes and incivilitie whilk be inveterat custome almaist wes become naturall to mony of the inhabitantis thairof...
  10. Petition of Sir Richard Graham regarding the middle shires: I am desired by Sir Richard Graham to move your majesty and this house of parliament that some present course may be taken for regulating the disorders that are now in the middle shires, this being the best time whilst the English commissioners are here that order may be given to the commissioners of both kingdoms to call the border landlords now in town to inform themselves what course has been formerly held for the suppressing of disorder and apprehending of felons and fugitives.
  11. Financial Times. Borders held dear to English and Scots Retrieved 18 March 2017.
  12. English Heritage. 30 Surprising Facts About Hadrian's Wall Retrieved 18 March 2017.
  13. «Star of Caledonia: Scotland-England landmark plan approved». BBC News, 27-02-2013. [Consulta: 1r octubre 2014].
  14. Crofton, Ian. A dictionary of Scottish phrase and fable. Edimburg: Birlinn, 2012, p. 25. ISBN 9781841589770. 
  15. Moffat, Alistair. The Reivers: The Story of the Border Reivers (en en). Birlinn, 2011-07-01. ISBN 9780857901156. 
  16. «(Showing Scottish border south of the Tweed) - Berwickshire Sheet XXIX.SW (includes: Coldstream) -» (en anglès).
  17. Kerr, Rachel «A tale of one town». BBC News, 08-10-2004 [Consulta: 13 abril 2007].
  18. «Swapping sides: the English town that wants to be Scottish». The Independent, 13-02-2008 [Consulta: 31 desembre 2009]. «It was Berwick which became the focal point for the direct action of one of the first modern Scottish nationalists, Wendy Wood in the 1950s. Controversially...she was regularly arrested for moving the border signs over the Tweed.»
  19. «Neighbourhood Statistics Home Page». Office for National Statistics. [Consulta: 19 maig 2012].

Referències[modifica]

Lectures[modifica]

  • Aird, W.M. (1997) "Northern England or southern Scotland? The Anglo-Scottish border in the eleventh and twelfth centuries and the problem of perspective" In: Appleby, J.C. and Dalton, P. (Eds) Government, religion and society in Northern England 1000-1700, Stroud : Sutton, ISBN 0-7509-1057-7, p. 27–39

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frontera entre Anglaterra i Escòcia