Vés al contingut

Frontera entre Angola i Namíbia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Frontera entre Angola i Namíbia
300px
Característiques
Entitats Angola Angola Namíbia Namíbia
Extensió1376 km
Història
Establiment30 de desembre de 1886
Coordenades17° 38′ S, 23° 26′ E / 17.64°S,23.43°E / -17.64; 23.43

La Frontera entre Angola i Namíbia és una frontera internacional terrestre de 1.376 quilòmetres de llarga que separa el territori d'Angola i el de Namíbia a Àfrica Meridional.

D'oest a est la frontera és definida pel riu Cunene, a la zona del desert del Namib, seguint el curs del riu fins a Quedas do Ruacaná, on hi ha projectes comuns d'aprofitament forestal i hidroelèctric. D'allí passa a seguir una línia recta seguint un paral·lel fins a trobar el riu Cubango. Segueix el seu curs fins a Mucusso, definint després el limit septentrional de la franja de Caprivi fins al trifini d'ambdós països amb Zàmbia.

La carretera que enllaça la província de Cunene (Angola) amb la província d'Ohangwena (Namíbia) és l'única via terrestre d'enllaç entre els dos països i està dotada d'un creuament en diagonal després del lloc fronterer per permetre el canvi de sentit de circulació; de dreta a esquerra en direcció a Angola-Namíbia i d'esquerra a dreta en direcció a Namíbia-Angola.

A la banda namíbia, les viles més properes a la frontera són Eenhana, Rundu, Nkurenkuru, Ruacana i Oshikango. A l'est de Rundu, la frontera segueix unes desenes de quilòmetres el curs de l'Okavango, fins que aquest forma el delta de l'Okavango a Botswana.

Aquesta frontera fou escenari de combats durant la Guerra Civil angolesa.

Bibliografia

[modifica]
  • (anglès) Dick Lord, From fledgling to eagle : the South African Air Force during the Border War, 30 Degrees South, Johannesburg, 2008, 528 p. ISBN 9781920143305
  • (anglès) Willem Steenkamp, Borderstrike! : South Africa into Angola 1975-1980, Just Done Productions, Durban (South Africa), 2006 (3e éd.), 508 p.
  • Angola-Namibia, a African Boundaries: A Legal and Diplomatic Encyclopaedia per Ian Brownlie i Ian R. Burns, p.1025-1036