Fundació Espais
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| Dades | |
|---|---|
| Camp de treball | Art contemporani |
| Forma jurídica | Fundació |
| Història | |
| Reemplaça | Espais. Centre d'Art Contemporani |
| Creació | 1987, Girona |
| Fundador | Jordi Vidal Boris |
| Data de dissolució o abolició | 2010 |
| Activitat | |
| Obres destacables | Premi Espais a la Crítica d'Art |
| Governança corporativa | |
| Òrgan de premsa | Papers d'Art |
La Fundació Espais (1987-2008) fou una fundació privada sense ànim de lucre nascuda el 19 de març de 1987 amb el nom d'Espais. Centre d'Art Contemporani, amb seu al carrer Bisbe Lorenzana, 31-33 de Girona.[1][2]L'any 2001 es traslladen al local del carrer del Pou Rodó número 7-9, baixos, de Girona. Es tractava d'un centre especialitzat en art contemporani que tenia per objecte l'experimentació i la innovació en les arts visuals. A més, també disposava d'una biblioteca i d'un centre de documentació.
D'entre les activitats més destacades, a més de les exposicions, es realitzaven performances, accions artístiques, recitals poètics, projeccions, espectacles de dansa, conferències, col·loquis, presentacions de llibres, videoclips i concerts de música contemporània, entre d'altres propostes artístiques i culturals o editorials, com la publicació de la revista Papers d'art.
A partir de l'any 1989, les funcions del centre es van ampliar amb la creació del Premi Espais a la Creació i a la Crítica d'Art.[3]
La Fundació Espais va remetre les seves activitats l'any 2008. Posteriorment hi hagué una iniciativa per reactivar-la sota el lideratge de Ricard Planas, però aquest intent va decaure definitivament amb la dissolució de la Fundació l'abril del 2010. Actualment el local de Pou Rodó acull el Bòlit. Centre d'Art Contemporani, de titularitat municipal. Una placa commemorativa a la façana de l'edifici recorda que la Fundació Espais va tenir la seu en aquell mateix indret.[4][5]
Amb la voluntat de donar a conèixer la diversitat dels seus fons, l'any 2024 el Museu d’Història de Girona va presentar una exposició al voltant de la ingent tasca desenvolupada per la Fundació Espais durant dues dècades. El seu paper fou molt rellevant en l’àmbit expositiu, però potser encara més ho fou per la seva dedicació a la història i la crítica d’art, donant veu a tota una generació de crítics d’art catalans i de la resta de l’Estat.[6]
Papers d'Art[modifica]
La revista insígnia va néixer el mateix any de creació de la Fundació. Fins al 1989 fou de caràcter gratuïta i es publicava com a suplement del diari El Punt, amb un tiratge de 15000 exemplars. A partir d'aquest any, coincidint amb el número 25, Espais ja va assumir la distribució de Papers d'Art i la revista es va convertir en una publicació de pagament per a subscriptors. Al principi tenia una periodicitat irregular, publicaven un número cada vegada que s'inaugurava una mostra a la galeria, si bé va acabar derivant en una publicació mensual, després trimestral i, finalment, semestral. Era una revista dedicada a la difusió del propi centre i a la divulgació de l'art contemporani amb articles sobre pensament, crítica, estètica i teoria de les arts i comptava amb la col·laboració d'historiadors i crítics d'arts consolidats. La Fundació Espais va publicar-ne 93 números ordinaris fins al 2007 i el 2008 dos números especials: per commemorar l'aniversari de la Fundació i l'altre amb el text d'un treball que va obtenir la menció especial del jurat a la XX edició del Premi Espais a la Crítica d'Art. El 2009, ja sota la direcció de Ricard Planas i la producció de Bonart SL, va aparèixer el número 94 de la revista, el darrer de la seva trajectòria.[7]
El Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona va digitalitzar la revista Papers d'Art l’any 2023 i està a disposició pública al web del servei de Premsa digitalitzada.[8]
Centre de documentació[modifica]
Les xifres del centre de documentació en data del primer aniversari d'Espais indicaven que la biblioteca comptava amb 800 títols i, en total, el primer any van assolir els 10.000 registres a la base de dades.[9]
Fons d'art[modifica]
El fons contenia obres d'artistes com Antoni Tàpies, Joan-Josep Tharrats, Joan Ponç, Jaume Plensa, Eduardo Chillida, Antonio Saura, Francesc Abad, Francesc Torres Monsó, M.A. Feliu, Montserrat Costa, Gabriel, Enric Ansesa, etc.[10]
Espais a l'exterior[modifica]
És el nom amb què Espais designava les activitats en què participava o les produccions que desenvolupava fora del recinte d'Espais. Els editors dels anuaris les recollien en un apartat. Destaquen les següents produccions a domicili dels primers temps:
- Col·lecció Testimoni. Exposició organitzada per la Fundació la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona a la sala Sant Jaume de Barcelona amb les adquisicions d'obres d'artistes contemporanis a diferents galeries de l'Estat. Des del 1987
- “L'Art en Marche. Festival International d'Art Moderne et Contemporain.” Fira a Tolosa. Espais va presentar obres de Montserrat Costa, M.A. Feliu, Gabriel i Selvaggi. Novembre del 1988
- Fira d'Art Internacional Arco '90. A la novena edició d'aquesta fira d'art contemporani amb finalitats comercials celebrada a Madrid Espais hi va exposar un estand amb obres de Gabriel i Antonio Saura. 1990[11]
Referències[modifica]
- ↑ «Espais obre avui les seves portes a Girona. Sitios de Gerona, Los. 19/3/1987.» (en català). [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ «Creat a Girona el nou centre d'art contemporani Espais. Punt, El. 15/3/1987.». [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ «Daniel Giralt-Miracle diu que el Premi Espais guardona una nova etapa en la crítica d'art. Diari de Girona. 19/3/1989.». [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ «El centre d'art Espais. Una trajectòria de vint anys. Diari de Girona. 20/12/2007.». [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ Perpinyà, Magdalà «Fundació Espais. Centre de reflexió i creació». Revista de Girona, 30-11-2004, pàg. 64-68.
- ↑ «Museu Història de Girona. Espais, un fenomen artístic.» (en català). Museu Història de Girona. Ajuntament de Girona.. [Consulta: 11juny 2024].
- ↑ Espuny Aguiló, Joaquim «Arte contemporáneo en Cataluña a través de Papers d'Art (1987-2008)». Journal of Cultural and Creative Industries, 18-06-2020.
- ↑ «Premsa digitalitzada. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions.» (en català). Ajuntament de Girona., 11-06-2024. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ «Un any amb més Espais a Girona. Punt, El. 4/8/1988.». [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ «Tàpies, Barceló, Plensa i Solano: el plaer de veure un excel·lent fons d'art. Diari de Girona. 28/6/1991.». [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ «Espais, a Arco 90 amb Saura i Gabriel. Diari de Girona. 11/1/1990.». [Consulta: 11 juny 2024].