Fundació Palau

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióFundació Palau
LogotipFundacioPalau2017.jpeg
Façana de la Fundació Palau.JPG
Epònim Josep Palau i Fabre
Dades bàsiques
Tipus entitat museu
Forma jurídica fundació
Història
Fundació maig 2003
Núm. visites 7.012
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Afiliacions Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona

Web Lloc web oficial

Modifica les dades a Wikidata

La Fundació Palau és un centre d'exposicions artístiques ubicat al centre de Caldes d'Estrac, al Maresme. Va ser inaugurada el maig del 2003, amb l'objectiu d'exhibir i difondre el fons artístic de la col·lecció d'art aportada per Josep Palau i Fabre, així com el seu arxius i biblioteca. Destaca el seu fons documental i bibliogràfic sobre Pablo Picasso.[1] Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i d'Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català.

Història[modifica]

El fons de la Fundació Palau està constituït pel doble llegat de Josep Palau i Fabre. D'una banda, el fons aplegat pel seu pare, Josep Palau i Oller, que integra un ampli ventall de pintura catalana del començament del segle XX. De l'altra, l'aportació del mateix Palau i Fabre, el qual, en l'afany de continuar la tasca col·leccionista del seu pare, va reunir una gran col·lecció d'obres de Picasso, i també d'altres autors contemporanis com Perejaume, Miquel Barceló Artigues o Pepe Yagües. Actualment, la Fundació Palau, després del Museu Picasso de Barcelona és el segon museu de Catalunya amb més obres de Picasso.[2] El 2017 dediquen diverses activitats per commemorar el centenari de Josep Palau i Fabre.

Exposició permanent[modifica]

La col·lecció permanent de la Fundació Palau s'exposa a tres sales: Pintura i escultura catalana 1900-1920, Defensa de l'avantguarda i Estimat Picasso

Pintura i escultura catalana 1900-1920

Aquesta sala acull l'obra de Josep Palau Oller —pare de Josep Palau i Fabre—, que fou pintor, col·leccionista d'art i dissenyador d'interiors, juntament amb l'obra d'artistes coetanis com Josep Mompou, Isidre Nonell, Manel Humbert i Ismael Smith. Josep Palau i Fabre va completar la col·lecció amb obres d'artistes com Joaquim Torres-García, donant així continuïtat a la tasca del seu pare.[3]

Les obres d'aquesta sala tenen procedències diverses. Moltes són fruit de l'amistat que unia Josep Palau Oller amb artistes de l'època. Alguna, com l'obra d'Isidre Nonell, fou adquirida directament al taller del mateix artista, mentre que d'altres foren regals o donacions. També s'inclouen obres que s'obtingueren en galeries d'art de Barcelona. A més dels que ja s'han esmentat, en aquest espai coincideixen artistes com Pau Gargallo, Ricard Opisso, Ignasi Mallol, Manolo Hugué i Xavier Nogués. S'inclouen també obres de cronologia més tardana de Joan Rebull i Joaquim Sunyer, considerats fills de la primera generació de noucentistes.[3]

Defensa de l'avantguarda

Aquest àmbit expositiu que dóna cabuda als artistes més avantguardistes de la col·lecció, com Joan Miró, Antoni Clavé o Juli González, així com d'altres més actuals, com Perejaume i Miquel Barceló. També s'incorporen algunes de les aportacions més significatives de Palau i Fabre a la crítica de l'art, obres fruit de la seva col·laboració amb artistes com Ràfols Casamada, i d'altres que testimonien la seva relació amb pintors com Antoni Tàpies o Joan Ponç[3]

Estimat Picasso

La sala Estimat Picasso està integrada per una cinquantena d'obres de Pablo Picasso que Josep Palau i Fabre, al llarg de la seva vida, va anar adquirint o bé va rebre de mans del mateix Picasso, del qual va ser-ne amic durant 25 anys. En aquesta sala es poden contemplar obres d'èpoques i estils ben diversos. De tot aquest conjunt es poden destacar alguns estudis acadèmics realitzats per Picasso. Igualment, hi ha autoretrat de Picasso de caràcter monstruós o bé un petit teatret que l'artista va fer per a la seva filla Maya. També es mostren alguns llibres dedicats per Picasso a Palau i Fabre que testimonien la relació d'amistat entre ells.

Actualment, la Fundació Palau, després del Museu Picasso de Barcelona, és el segon museu de Catalunya amb més obres de Picasso.

Activitats[modifica]

A més de les sales d'exposicions permanents, la Fundació Palau organitza diverses activitats relacionades amb les arts plàstiques i la literatura, així com exposicions temporals i el Festival de Poesia de Caldes d'Estrac "Poesia i +", a l'estiu.

Obres destacades[modifica]

Referències[modifica]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 43. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. <«Picasso y Palau i Fabre, en Caldes d'Estrac» (en castellà). La Vanguardia, 11-02-2011. [Consulta: 24 agost 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 Palau, Maria «El torn de Palau». Revista Presència [Barcelona], núm. 2016, 15-10-2010, p. 58-59. GI-143-1965.
  4. Ribas Tur, Antoni Diari Ara [Barcelona], 25-06-2011, pàg. 44 [Consulta: 25 juny 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fundació Palau Modifica l'enllaç a Wikidata