Vés al contingut

Félix de Latassa y Ortín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFélix de Latassa y Ortín

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1733 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 1805 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Canonge racioner Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa
1780 –
Rector
Degà de la catedral Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, erudit, historiador, bibliògraf, teòleg Modifica el valor a Wikidata

Félix de Latassa y Ortín (Saragossa, 1735-1805)[1] va ser un erudit, historiador, biògraf i el més important bibliògraf aragonès, molt cèlebre per la seva obra biogràfica d'autors aragonesos publicada entre 1796 i 1802.

Biografia

[modifica]

Va estudiar Filosofia i Teologia a la Universitat de Saragossa, era doctor el 1762 d'aquesta darrera matèria. En l'àmbit religiós, va ser rector de Juslibol i després canonge racioner i degà de la catedral de Saragossa.

És cèlebre per haver escrit la famosa Biblioteca de escritores aragoneses, la primera en dos toms, que abastava autors de fins a 1500, publicada a Saragossa el 1796, i la segona, que abastava fins a la seva època, publicada en sis toms a Pamplona entre 1798 i 1802. Més tard l'obra va ser refosa en forma de diccionari biogràfic d'autors aragoneses per Miguel Gómez Uriel, arxiver del Col·legi d'Advocats de Saragossa.[1]

Per elaborar aquesta obra, Latassa va consultar fonamentalment arxius i documents que conservaven alguns ordes religiosos en convents i monestirs. Reconeixia en el pròleg que era difícil accedir a materials específicament aragonesos a causa de la dispersió de fons per diversos arxius, biblioteques particulars i altres indrets com biblioteques nacionals o també en algunes estrangers, com la del Vaticà o París. El seu mètode va ser elaborar un llistat cronològic, i no pas alfabètic, sobre la base d'altres models que s'havien seguit a països com Alemanya.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Félix de Latassa y Ortín» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. El Periódico de Aragón, 2007. Arxivat de l'original el 6 de setembre 2016. [Consulta: 1r març 2017].