Vés al contingut

Fòlcids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFòlcids
Pholcidae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaPholcidae Modifica el valor a Wikidata
Koch, 1850
Tipus taxonòmicPholcus Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
86 gèneres, 1672 espècies.[1]
Gèneres
Subfamílies i gèneres
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Holocnemus pluchei - Museu mostra
Pholcus phalangioides
Pholcus phalangioides

Els fòlcids (Pholcidae) són una família d'aranyes araneomorfes descrita per Koch el 1850.[2] Els fòlcids es troben distribuïts per tots els continents del món, excepte l'Antàrtida i la de l'Àrtic.[1] Aquestes aranyes, algunes d'un cos petit i de potes molt llargues, són presents en entorns humans i algunes espècies (Pholcus phalangioides) en són molt familiars a Catalunya, País Valencià, les Balears i arreu del món.

Els fólcids mostren una gran plasticitat ecològica i es poden trobar a tot arreu, des de deserts fins a boscos tropicals humits. Com succeeix en molts altres grups d'artròpodes, els fólcids són més diversos a les regions tropicals del món. Diversos estudis han demostrat que podrien estar entre les aranyes constructores de teranyina més comunes, si no els més dominants, en algunes regions tropicals.[3][4][5]

Actualment hi ha més de 1600 espècies descrites. Només es van descriure 9 espècies (encara vigents) de Pholcidae en els primers 100 anys després d'algunes descripcions de Linné, en comparació amb més de 1.600 espècies descrites en els últims 100 anys. I el 66% de les espècies conegudes (més de 1100) s'han descrit en els últims 20 anys. Aquests nombres suggereixen que es podrien descriure encara moltes més, probablement entre 2500-5000 espècies més.[6][7]

Descripció i hàbitat

[modifica]

En algunes espècies, les potes són bastant curtes, de prop d'1 mm. Però altres tenen potes que són aproximadament 20 vegades la longitud del seu cos. Són potes molt fines; una pota de 35 mm de llarg, fa només 0,05 mm de gruix.[8]

Els fòlcids es col·loquen cap per avall en les seves teranyines irregulars, desordenades. Aquestes teles estan construïdes en llocs foscos i humits, com ara coves, sota roques i escorces soltes, o refugis abandonats de mamífers. En àrees d'habitatge humà, els fòlcids construeixen les teranyines en àrees tranquil·les com altells i cellers; d'aquí un dels noms comuns, cellar spider o "aranya de celler".[9]

Comportament

[modifica]

Algunes espècies de fòlcids presenten una resposta a l'amenaça peculiar, ja sigui quan nosaltres els molestem amb un toc a la xarxa o cauen preses grans. L'aranya respon agitant ràpidament la teranyina amb un moviment giratori. Encara que no és l'únic tipus d'aranya que exhibeix aquest comportament, la seva presència en hàbitats humans ha fet que se les anomeni també vibrating spiders ("aranyes que vibren"). Hi ha diverses explicacions en a aquesta resposta; el moviment pot dificultar que el possible depredador localitzi. La vibració també pot augmentar les probabilitats de capturar insectes que acaben de contactar la seva tela i que continuen estant a prop.[10]

Dieta

[modifica]

Algunes espècies d'aquestes aranyes envaeixen les teles d'altres aranyes per menjar-se l'amfitrió, els seus ous o alguna presa. En alguns casos, l'aranya fa vibrar la teranyina de l'altra aranya, imitant la lluita de la presa atrapada i així atraure la propietària de la tela. Els fòlcids són caçadors naturals de diverses espècies de Tegenaria i se sap que ataquen i mengen exemplars de Latrodectus hasselti, esparàssids i altres presents a les cases.[11][12] Els fòlcids poden ser beneficiosos per als éssers humans que viuen en regions amb densitat de poblacions d'aranyes dels aiguamolls (Tegenaria agrestis), ja que la captura de tegenàries pot mantenir les poblacions sota control.[13]

Sistemàtica

[modifica]

Segons el World Spider Catalog amb data del desembre de 2018, aquesta família té reconeguts 86 gèneres i 1672 espècies, de les quals 325 són del gènere Pholcus i 117 de Belisana.[1] El creixement dels darrers anys és molt important en quants al nombre d'espècies, ja que el 21 de desembre de 2006 hi havia reconeguts 80 gèneres i 959 espècies. Els 86 gèneres són els següents:[1]

Per a comentaris sobre el monofiletisme i les relacions de molts gèneres, ha estat estudiat per Huber el 1998 i 2000.[14][15] La divisió dels fòlcids en cinc subfamílies ha estat confirmat recentment per Huber, Eberle i Dimitrov el 2018:[16]

  • Ninetinae (Simon, 1890)
  • Arteminae (Simon, 1893)
  • Modisiminae (Simon, 1893)
  • Smeringopinae (Simon, 1893)
  • Pholcinae C. L. Koch, 1851

Fòssils

[modifica]

Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres fòssils:[17]

Superfamília Pholcoidea

[modifica]

Els fòlcids havien format part de la superfamília dels folcoïdeus (Pholcoidea), al costat de plectrèurids i diguètids.

Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[18][19]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (anglès) Referència World Spider Catalog : Pholcidae +base de dades . Accés l'1 de gener de 2018.
  2. Koch, C. L. (1850). Übersicht des Arachnidensystems. Nürnberg, Heft 5, pp. 1-77.
  3. Manhart, C. 1994. Spiders on bark in a tropical rainforest (Panguana, Peru). Stud. Neotrop. Fauna Environ. 29(1): 49–53.
  4. Huber B.A. 2000. New World pholcid spiders (Araneae: Pholcidae): a revision at generic level. Bull. Amer. Mus. Nat. Hist. 254: 1–348.
  5. Huber B.A. 2003a. High species diversity in one of the dominant groups of spiders in East African montane forests (Araneae: Pholcidae: Buitinga n. gen., Spermophora Hentz). Zool. J. Linn. Soc. 137: 555–619.
  6. Huber, Bernhard A. «The pholcid species cumulative curve». Pholcidae. © BAH, October 2015. [Consulta: 2 gener 2019].
  7. Huber B.A. 2007. Two new genera of small, six-eyed pholcid spiders from West Africa, and first record of Spermophorides for mainland Africa (Araneae: Pholcidae). Zootaxa 1635: 23-43.
  8. Huber, Bernhard A. «The longest legs in the web». Pholcidae. © BAH, October 2015. [Consulta: 2 gener 2019].
  9. «Pholcidae information» (en anglès).
  10. Marlin, Bruce (2006-04-25). Video of the "vibrating spider" vibrating (QuickTime Movie). 
  11. «Daddy Long Legs». Queensland Museum.
  12. Wim van Egmond. «Pholcus phalangioides, the daddy-long-legs spider, in 3D».
  13. «Pholcus phalangioides (Long-bodied Cellar Spider) - Spider Identification & Pictures».
  14. Huber, B. (1998d). On the "valve" in the genitalia of female pholcids (Pholcidae, Araneae). Bulletin of the British Arachnological Society 11: 41-48.
  15. Huber, B. A. (2000). New World pholcid spiders (Araneae: Pholcidae): A revision at generic level. Bulletin of the American Museum of Natural History 254: 1-348.
  16. Huber, B. A., Eberle, J. & Dimitrov, D. (2018). The phylogeny of pholcid spiders: a critical evaluation of relationships suggested by molecular data (Araneae, Pholcidae). ZooKeys 789: 51-101. doi:10.3897/zookeys.789.22781
  17. Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.
  18. Coddington, 2005, p. 24.
  19. World Spider Catalog, 2018.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]