Disdèrids

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuDisdèrid
Dysderidae
Dysdera fg01.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaDysderidae
C. L. Koch, 1837.[1]
Diversitat
24 gèneres, 569 espècies.[2]
Distribució
Distribution.dysderidae.1.png
Modifica les dades a Wikidata

Els disdèrids (Dysderidae) són una família d'aranyes araneomorfes.[2] Fou descrita per primera vegada per Carl Ludwig Koch l'any 1837.[1]

Es troben principalment a Euràsia, i s'estenen fins a Àfrica del Nord; algunes espècies viuen a Amèrica del Sud. Dysdera crocata ha estat introduïda en moltes parts del món.[2]

Presència a les Illes Balears[modifica]

A les Illes Balears els disdèrids compten amb 6 espècies, totes elles revisades. Dysdera arnedoi (Lissner n. sp.) i Parachtes riberai (Ribera, Bosmans n. sp.) són espècies recentment descrites a Mallorca, on semblen estar confinades. S'ha designat un neotip per a Dysdera balearica (Thorell, 1873) i D. mordax (L. Koch, 1882) que es considera una sinonímia juvenil de l'anterior. Dysdera lata (Reuss, 1834) fou citada per primera vegada a Mallorca. Dysdera crocata (C. L. Koch, 1838) i Harpactea dufouri (Thorell, 1873) es troben a totes les principals illes de les Balears. Harpactea corticalis (Simon, 1882) i H. hombergi (Scopoli, 1763) van ser identificades erròniament en el passat i s'han esborrat de la llista de disdèrids de les Balears.[3]

Sistemàtica[modifica]

Segons el World Spider Catalog amb data de 16 de febrer de 2019, aquesta família té reconeguts 24 gèneres i 569 espècies de les quals 285 pertanyen al gènere Dysdera i 181 espècies a Harpactea.[2] El creixement dels darrers anys és rellevant, ja que el 20 de novembre de 2006 i hi havia reconeguts també 24 gèneres però amb 492 espècies.[2]

Fòssils[modifica]

Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres fòssils:[4]

Superfamília Dysderoidea[modifica]

Els disdèrids havien format part de la superfamília dels disderoïdeus (Dysderoidea), al costat de segèstrids, oonòpids i orsolòbids. Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[5][6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 C. L. Koch, 1837: Übersicht des Arachnidensystems. Nürnberg, vol.1, p.1-39 (text íntegre).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (anglès) Referència World Spider Catalog : Dysderidae +base de dades . Accés el 16 de febrer de 2019
  3. Robert Bosmans, Jørgen Lissner, Jesús Hernández-Corral. "The spider family Dysderidae in the Balearic Islands". Zootaxa. Magnolia Press, Auckland, New Zealand. DOI
  4. Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.
  5. Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  6. World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].

Vegeu també[modifica]