Esparàssids

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuEsparàssid
Sparassidae
Huntsman spider white bg03.jpg
Esparàssid
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaSparassidae
Bertkau, 1872.[1]
Diversitat
88 gèneres, 1.243 espècies.[2]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Heteropodidae Thorell, 1873
  • Eusparassidae Jarvi, 1912
Gèneres
Vegeu la llista
Distribució
Distribution.sparassidae.1.png
Modifica les dades a Wikidata
Esparàssid sota un tronc (Austràlia)

Els esparàssids (Sparassidae) són una gran família d'aranyes araneomorfes.[2] Fou descrita per primera vegada per Philip Bertkau l'any 1872.[1] El nom de huntsman spiders ("aranyes caçadores") és un nom comú donat als exemplars de la família Sparassidae (anteriorment Heteropodidae i sinonímia de la família Eusparassidae).[3] Els espècimens més grans d'aquestes aranyes s'anomenen a Austràlia "aranyes de bosc", a causa de la seva preferència pels hàbitats llenyosos.

Aquestes aranyes de vuit ulls es troben per tot arreu excepte en els pols de la Terra; a Àfrica, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-est d'Àsia, la Mediterrània, EUA, i a moltes altres regions.[2]

Descripció[modifica]

Poden arribar a ser grans –els mascles d'Heteropoda maxima, a Laos, poden assolir els 250-300 mm–, i tot i la seva temible aparença, no són molt verinoses per als éssers humans. Poden picar o mossegar si són provocades, però la persona patirà una inflamació menor amb dolor local, i es recuperarà en un dia o dos. Alguns tipus més grans s'assemblen a les taràntules, i s'hi poden confondre; així, en el Museu d'Història Natural a Sydney les anomenen "taràntules australianes" per descriure-les.

Els esparàssids poden ser identificats per les seves potes, que, més que unir-se al cos verticalment, es corben i estenen endavant a la manera dels crancs. Moltes tenen colors apagats, que van del marró al gris. Les seves cames estan cobertes d'espines bastant prominents, però la resta dels seu cos és llis.

Es troben sovint en barraques, garatges i en altres llocs tranquils poc habitats. El gènere Holconia és gran, amb coloracions entre gris i marró amb bandes ratllades a les seves cames. Neosparassus és més gran encara, marró i peluda; la seva picada infligirà la lesió més greu que pot provocar un esparàssid, amb inflamació local i dolor, que pot anar acompanyat de nàusees, maldecaps, vòmits i palpitacions. Heteropoda és també gran i peluda, marronosa, amb taques blanques i negres. La vista d'aquestes aranyes és bona, però no tant com la dels saltícids, suficient de detectar persones que s'acosten o altres animals a una certa distància.

Hàbitat i distribució[modifica]

Els esparàssids són molt comuns en moltes zones tropicals i semitropicals del món. A Hawaii hi ha una espècie que anomenen "aranya de canya". A Sud-àfrica parlen d'aranyes de pluja a causa de la seva tendència a buscar refugi abans que la pluja aparegui, sovint introduint-se als habitatges humans.[4] En general es poden trobar on sigui que els vaixells els poden portar com passatgers no desitjats a les àrees que no són massa fredes.

Els esparàssids adults no construeixen teranyines, sinó que tenen una vida errant a la cerca de les seves preses. El seu règim consta principalment d'insectes i d'altres invertebrats. Viuen a les clivelles de l'escorça dels arbres, però es poden veure vagar per les cases i els vehicles. Poden desplaçar-se molt de pressa, i poden caminar per les parets i fins i tot pels sostres. Mostren un reflex d'"adherir-se" quan vol ser agafada, posant dificultats en la seva captura i és molt més probable que puguin picar. Les femelles són grans defensores dels seus sacs d'ous i de les cries; si són provocats generalment fan una exhibició amenaçadora, i si l'avís s'ignora poden atacar i picar.

Sistemàtica[modifica]

Segons el World Spider Catalog amb data de 10 de gener de 2019, aquesta família té reconeguts 88 gèneres i 1.243 espècies de les quals 240 pertanyen al gènere Olios i 198 pertanyen a Heteropoda.[5] El creixement dels darrers anys és considerable en quants al nombre d'espècies ja que el 27 de novembre de 2006 i hi havia citats 82 gèneres i 1.009 espècies.[5]

Fòssils[modifica]

Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres fòssils:[6]

Superfamília Sparassoidea[modifica]

És els esparàssids eren l'única família de la superfamília dels esparassoïdeus (Sparassoidea). Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[7][8]

Toxicitat i agressió[modifica]

En general, els esparàssids no són perilloses, i es poden considerar beneficioses perquè s'alimenten d'insectes. A Austràlia hi ha una tendència a introduir-los als jardins com a control biològic d'insectes. Existeixen informes de picades d'exemplars del gènere Neosparassus, anteriorment anomenat Olios, que pot provocar un dolor prolongat, inflamació, mal de cap, vòmits i un ritme cardíac irregular; tanmateix, un estudi científic de la picada d'exemplars Neosparassus no ha confirmat aquests símptomes greus o inusuals.[9] No queda clar en quines circumstàncies arriben a picar a persones, però se sap que les femelles són bastant agressives defensant els ous i les cries.

Producció de sons i ritual d'aparellament[modifica]

Els mascles d'Heteropoda venatoria, un dels esparàssids més habitual arreu del món, s'ha observat que produeix deliberadament un so quan sent que les femelles de la seva espècie estan pròximes. El sistema de producció sonora és diferent d'altres mètodes ja observats en altres espècies d'aranyes. Els mascles s'ancoren fermament a la superfície i llavors utilitzen les seves cames per fer vibrar tot el seu cos; sembla que la major part del so sigui produït per les vibracions dels dos parells posteriors de potes. La freqüència característica d'aquestes vibracions i el gràfic sonor sembla que permet que siguin identificats per les femelles i així podran acostar-se per aparellar-se.[10]

Fotos[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bertkau, P. (1872). Über die Respirationsorgane der Araneen. Archiv für Naturgeschichte 38: 208-233.
  2. 2,0 2,1 2,2 (anglès) Referència World Spider Catalog : Sparassidae +base de dades . Accés el 10 de gener de 2019.
  3. Jäger, P. (1999a). Sparassidae - the valid scientific name for the huntsman spiders (Arachnida: Araneae). Arachnologische Mitteilungen 17: 1-10.
  4. Informació esparàssids a Centralpets
  5. 5,0 5,1 (anglès) Referència World Spider Catalog : Sicariidae +base de dades . Accés el 8 de gener de 2019.
  6. Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.
  7. Coddington, 2005, p. 24.
  8. World Spider Catalog, 2018.
  9. «A prospective study of definite bites by spiders of ... [Toxicon. 2003] - PubMed - NCBI».
  10. «Vibration in Heteropoda Venatoria (Sparassidae): A third method of sound production in spiders».

Bibliografia[modifica]

  • Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  • World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].
  • Bayram, A. (2001): "Micrommata virescens (Clerck, 1757), a New Species for the Spider Fauna of Turkey (Araneae, Sparassidae)". Turk J Zool 26:305-307 PDF

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]