Gànnic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGànnic
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Gàl·lia Modifica el valor a Wikidata
Mort71 aC Modifica el valor a Wikidata
Vesuvi (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteTercera Guerra Servil i Battle of Cantenna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Gànnic o Cànnic[1] (llatí: Cannicus o Gannicus) va ser un esclau celta[2][3][4] que juntament amb el traci Espàrtac, Crix, Cast i Enòmau, es va convertir en un dels líders dels esclaus rebels durant la Tercera Guerra Servil (73–71 aC). A l'hivern del 71 aC, Gànnic, juntament amb Cast, es van separar d'Espàrtac, portant-se amb ells un gran nombre de celtes i germànics, cosa que va marcar el segon destacament de la rebel·lió. Gànnic i Cast van trobar el seu final a la batalla de Cantenna a Lucània prop del mont Soprano (munt Camalatrum), on Marc Licini Cras, Luci Pomptí i Quint Marci Rufus van atrinxerar les seves forces a la batalla i els van derrotar.

En la cultura popular[modifica]

  • Gànnic va ser interpretat en un paper menor per Paul Lambert a la pel·lícula Espàrtac de 1960, dirigida per Stanley Kubrick.
  • Gànnic és interpretat per Dustin Clare a la sèrie de televisió de Starz Spartacus a partir de la temporada que porta per títol Spartacus: Gods of the Arena així com a Spartacus: Vengeance i Spartacus: War of the Damned.[5] És representat com un antic gladiador alliberat, de la Casa de Batiat, que accepta unir-se a la causa d'Espàrtac per honrar el seu amic Enòmau després de caure en la rebel·lió.
  • Gànnic va ser interpretat per Paul Telfer a la minisèrie Spartacus de 2004: comanda la cavalleria rebel. A la minisèrie, és retratat com un traci.

Referències[modifica]

  1. Plutarco. Galba i Otó. Fundació Bernat Metge. ISBN 978-84-7225-949-2. 
  2. Winkler 2008, p. 222
  3. Bury 1994, p. 331
  4. Strauss 2009, p. 213
  5. Starz. «Gannicus». Starz. Arxivat de l'original el 7 octubre 2011. [Consulta: 16 abril 2010].

Fonts antigues[modifica]

Bibliografia[modifica]