Günter Lumer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 maig 1929 Frankfurt del Main (Alemanya) |
| Mort | juny 2005 (76 anys) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Formació | Universitat de Chicago - doctor (1957–1959) Universitat de Montevideo - enginyeria elèctrica (–1957) |
| Tesi acadèmica | Numerical Range and States (1959 ) |
| Director de tesi | Irving Kaplansky |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi funcional i equacions d'evolució |
| Ocupació | matemàtic, escriptor |
| Ocupador | Instituts Internacionals Solvay, consultor (1999–2005) Universitat de Mons-Hainaut (1974–2005) Universitat de Washington (1961–1974) Universitat de Stanford (1960–1961) Universitat de Califòrnia a Los Angeles (1959–1960) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Serge Nicaise, Kwok-Wai Tam, David Neu, Charles Widger, Luc Paquet, Roger-Marie Dubois i Maryse Bourlard |
| Família | |
| Cònjuge | Linda Naim |
| Pares | Max Lumer i Hedwih Hella |
Premis
| |
Günter Lumer (Frankfurt del Main, 29 de maig de 1929 - juny 2005) va ser un matemàtic jueu alemany.
Vida i Obra[modifica]
Nascut el 1929 a Frankfurt de pares jueus, la família va deixar Alemanya el 1933, quan el nazisme va arribar al poder, i es va instal·lar a França. El 1941, en ser ocupada França pels alemanys, va tonar a emigrar, aquest cop a l'Uruguai. Lumer va estudiar enginyeria elèctrica a la universitat de Montevideo, però el contacte amb Paul Halmos, qui va ser professor visitant a la universitat, el va convèncer de continuar els estudis en matemàtiques. Després de graduar-se el 1957, va anar a la universitat de Chicago amb una beca Guggenheim i el 1959 va obtenir el doctorat en matemàtiques amb una tesi dirigida per Irving Kaplansky.[1]
Després de ser professor durant un curs a UCLA i a Stanford, el 1961 va ser nomenat professor de la universitat de Washington a Seattle. El 1973 va tornar a Europa per a ser professor a la universitat de Mons (Bèlgica). A partir de 1999 també va pertànyer al staff de l'Institut Internacional Solvay de Física i Química. Va mantenir tots dos càrrecs fins a la seva mort el 2005.[2]
Lumer va publicar més d'un centenar d'articles científics[3] i cinc llibres, tots ells sobre equacions diferencials i equacions d'evolució,[4] aquelles equacions que descriuen els estats successius d'un sistema. Les aplicacions dels seus estudis han estat molt amplies a tots els camps de les ciències, tan humanes com naturals.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Amman et al., 2008, p. vii.
- ↑ Nicaise, p. x.
- ↑ Amman et al., 2008, p. x-xvii.
- ↑ Amman et al., 2008, p. xvii.
- ↑ Mugnolo i Rault, 2014, p. 415.
Bibliografia[modifica]
- Amman, Herbert; Arendt, Wolfgang; HIeber, Matthias; Neubrander, Frank; Nicaise, Serge; von Below, Joachim. Functional Analysis and Evolution Equations (en anglès). Birkhäuser, 2008. ISBN 978-3-7643-7794-6.
- Mugnolo, Delio; Rault, Jean-François «Construction of exact travelling waves for the Benjamin-Bona-Mahony equation on networks» (en anglès). Bulletin of the Belgian Mathematical Society, Vol. 21, Num. 3, 2014, pàg. 415-436. DOI: 10.36045/bbms/1407765881. ISSN: 1370-1444.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Günter Lumer» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Nicaise, Serge. «Günter Lumer» (en anglès). Université de Mons. [Consulta: 2 novembre 2023].