Gabriel Torrent de la Goula
 |
Aquest article tracta sobre el bandoler català. Si cerqueu el personatge mitològic, vegeu «Trucafort». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  Manlleu |
| Mort | 1616 Barcelona |
| Altres noms | Trucafort |
| Activitat | |
| Ocupació | bandoler |
Gabriel Torrent de la Goula, també conegut amb el sobrenom de Trucafort, (Manlleu, segle xvi - Barcelona, 1616) fou un bandoler català, vinculat al bàndol dels cadells.
Era fill d'en Toni Torrent, segons va donar fe en Miquel Arau de Sant Bartomeu Sesgorgues el 1611.[1] Era un home jove petitonet i barba-ros.[1] Cosa que desmenteix la teoria d'en Soler Terol i mossèn Fortià Solà que en Trucafort en els seus inicis va ser un perseguidor de lladres.[1]
Els orígens de la seva família són a Sant Martí Sescorts per després establir-se com a masovers al mas la Goula, cap a finals del segle xvi ja seran els propietaris.[2] L'hereu de la Goula fou el seu germà gran Bernat, àlies Galant de la Goula, membre dels cadells. El qual s'uní amb els Coixard de Manlleu, fou capturat el 8 de desembre de 1605, per ser torturat i penjat a Vic a finals del mateix any. Aleshores en Gabriel i un altre germà, en Pau, entraren a formar part de la quadrilla del Coixard. Posteriorment cap al 1611, quan els Coixard van marxar cap al vescomtat de Bas, encapçalaren la facció a la Plana de Vic. Van ser coneguts amb el nom de la quadrilla d'en Trucafort. El 1612 disposava d'una força d'aproximadament uns cinquanta homes. L'any següent robà a masies situades entre Barcelona i Montcada; perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien.[3] Durant cinc anys varen aconseguir ser els bandolers més buscats del Principat. El 22 d'octubre de 1615 es va produir una batussa a la Masia de la Vall, a Mura, entre la quadrilla d'en Gabriel Torrent de la Goula i la quadrilla d'en Jeroni Ramona.[4] Finalment, el mes de juny de 1616 va ser capturat en una masia de Sant Esteve d'En Bas, fou dut a Barcelona on fou executat a tall d'exemple, la sentència era "llevar los punys" que eren cremats davant el pres, per seguidament ser assotat i esquarterat públicament[4]
Referències
[modifica]- 1 2 3 Sena, Frederic «Figures de bandolers de principis del segle XVII a la vegueria de Vich». AUSA, vol. 4, núm. 43, 1963, p. 330-334.
- ↑ Torres i Sans, Xavier. La Vall de Torelló als segles xvi i xvii : una història de paraires i bandolers.. Eumo, 1995. ISBN 9788476022337.
- ↑ «Gabriel Torrent de la Goula | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 30 octubre 2016].
- 1 2 Ferrando i Roig, Antoni. Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç de Munt - Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, p. 82-88. ISBN 84-8415-353-3.