Vés al contingut

Gabrielle Charlotte Réju

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGabrielle Charlotte Réju

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Gabrielle Réju Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1856 Modifica el valor a Wikidata
París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 1920 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaturada cardiorespiratòria Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Passy, 8 Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsRéjane Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire national supérieur d'art dramatique Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeatre, interpretació i gestió Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de teatre, mànager de teatre, actriu de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1880 Modifica el valor a Wikidata - 1920 Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrançois-Joseph Regnier i Talbot Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePaul Porel (1893–1905), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaSamuel Pozzi Modifica el valor a Wikidata
FillsGermaine Porel
 () Paul Porel
Jacques Porel
 () Paul Porel Modifica el valor a Wikidata
ParentsJacqueline Porel, neta
Jean-Marie Périer, besnet
Anne-Marie Périer, besneta
Marc Porel, besnet
Bérangère de Lagatinerie, rebesnéta
Jean-Pierre Périer, besnet Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0753699 IBDB: 399045 TMDB.org: 1334797
Find a Grave: 7155 Modifica el valor a Wikidata
L'actriu Réjane i el seu gos, Giovanni Boldini. Ca 1885

Gabrielle Charlotte Réju, també coneguda com a Gabrielle Réjane (París, 1856 - París, 1920) fou una actriu francesa.

Debutà el 1875 amb comèdies lleugeres i vodevils i representà després obres dramàtiques. L'any 1911 assolí un gran èxit amb L'ocell blau de Maeterlinck. Fou la típica dona d'escena del moment amb grans dots interpretatius. A més d'actriu, regentà un teatre propi, el Théatre Réjane, i fins i tot debutà en el cinema.

La tardor del 1899 actuà a Barcelona, on comptava amb un públic entusiasta, i aleshores visità el taller de Ramon Casas, moment en què aquest realitzà un retrat conservat actualment al MNAC, que aparegué publicat a Pèl & Ploma amb el títol «Madame Rejanne, croquis d'après nature». Segons sembla, des que el pintor francès Bastien Lepage l'havia pintat, no s'havia deixat tornar a retratar.[1]

Va inspirar, en part, Marcel Proust — sens dubte conjuntament amb les actrius Sarah Bernhardt i Rachel — per al personatge de l'actriu «Berma» en A la recerca del temps perdut.[2]

Referències

[modifica]
  1. (Mendoza, 1995), núm. 177
  2. Jouanny, Sylvie. L'actrice et ses doubles. Figures et représentations de la femme de spectacle à la fin du s. XIX. Librairie Broz, 2002, p. 389. 

Bibliografia

[modifica]
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg exposició MNAC). ISBN 84-8043-009-5.