Gai Servili Estructe Ahala (cònsol 427 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGai Servili Estructe Ahala
Biografia
Naixement segle V aC
Roma
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

427 aC – 427 aC

  Mestre de cavalleria 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Early Roman Republic Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Gai Servili Q. F. C. N. Estructe Ahala (Caius Servilius Q. F. C. N. Structus Ahala) va ser cònsol de Roma l'any 427 aC.[1]

Va ocupar el consolat quan els tribuns de la plebs van imposar una declaració de guerra contra la ciutat de Veïs, que havia trencat una treva, i que va ser decidida pel poble. Els romans van enviar delegats per a formalitzar les hostilitats.[2]

Va ser elegit tribú consular en tres ocasions. La primera l'any 419 aC, quan hi va haver una revolta d'esclaus que volia incendiar Roma, però es va poder evitar per la denúncia de dos esclaus. L'any següent va tornar a ser tribú consular, i uns ambaixadors de Túsculum es van presentar davant d'ell denunciant que els labicans els amenaçaven i els eques havien saquejat el seu territori. El Senat va declarar la guerra als labicans i als eques. Quint Servili Prisc Estructe Fidenes, que comandava les forces militars, va deixar a Gai Servili al càrrec de la ciutat. Durant el curs de la guerra, Quint Servili va ser nomenat dictador per segona vegada, degut als mals resultats de les batalles per l'acció poc coordinada dels tribuns militars, i va nomenar Gai Servili magister equitum.[3]

Gai Servili va ser encara tribú consular l'any 417 aC, any que es va caracteritzar pels desordres civils a causa de les lleis agràries.

Les fonts discrepen respecte al cognomen Servilius, ja que Titus Livi l'anomena Structus, i només menciona dos càrrecs[2] i els Fasti Capitolini li donen el nom d'Ahala i mencionen els tres tribunats consulars.[3][1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 83. 
  2. 2,0 2,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita. IV, 30
  3. 3,0 3,1 Ogilvie, R. M. A commentary on Livy: books 1-5. Oxford: Clarendon Press, 1965, p. 555 i 603. 

Vegeu també[modifica]