Gai Servili Estructe Ahala (cònsol 427 aC)

De Viquipèdia
Infotaula de personaGai Servili Estructe Ahala
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle V aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
427 aC – 427 aC
Mestre de cavalleria
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Gai Servili Q. F. C. N. Estructe Ahala (Caius Servilius Q. F. C. N. Structus Ahala) va ser cònsol de Roma l'any 427 aC.[1] Cert Gai Servili Ahala va ser tribú amb potestat consular els anys 419, 418 i 417 aC, i sembla que es podria tractar del mateix personatge.[2]

Va ser elegit tribú consular en tres ocasions. La primera, l'any 419 aC, quan hi va haver una revolta d'esclaus que volia incendiar Roma, però es va poder evitar gràcies a la delació de dos esclaus. L'any següent va tornar a ser tribú consular, i uns ambaixadors de Túsculum es van presentar davant d'ell denunciant que els labicans els amenaçaven i els eques havien saquejat el seu territori. El Senat va declarar la guerra als labicans i als eques. Quint Servili Prisc Estructe Fidenes, que comandava les forces militars, va deixar a Gai Servili al càrrec de la ciutat. Durant el curs de la guerra, Quint Servili va ser nomenat dictador per segona vegada, atesos mals resultats de les batalles per l'acció poc coordinada dels tribuns militars, i va nomenar Gai Servili magister equitum.[3][4]

En aquest darrer any va ser, segons els Fasti, magister equitum amb el dictador Quint Servili Prisc Estructe Fidenes. Segons Titus Livi, el dictador Fidenes era el seu pare, però altres fonts l'anomenen Servilius Ahala.[5]

Gai Servili va ser encara tribú consular l'any 417 aC, any que es va caracteritzar pels desordres civils a causa de les lleis agràries.

Va ocupar el consolat quan els tribuns de la plebs van imposar una declaració de guerra contra la ciutat de Veïs, que havia trencat una treva, i que va ser decidida pel poble. Els romans van enviar delegats per a formalitzar les hostilitats.[6]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 83. 
  2. «C. Servilius Structus Ahala». Digital Prosopography of the Roman Republic. [Consulta: 18 novembre 2020].
  3. Ogilvie, R. M. A commentary on Livy: books 1-5. Oxford: Clarendon Press, 1965, p. 555 i 603. 
  4. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 83. 
  5. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 448. 
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita. IV, 30

Vegeu també[modifica]