Vés al contingut

Gai Sext Juli Cèsar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGai Sext Juli Cèsar
Nom original(la) Sex.Iulius Caesar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 83 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort46 aC Modifica el valor a Wikidata (36/37 anys)
Província romana de Síria (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Flamen Quirinalis (en) Tradueix
57 aC – 46 aC
Qüestor
48 aC – 48 aC
Senador romà
48 aC – 46 aC
Governador romà Província romana de Síria
té el rol: proqüestor
47 aC – 46 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot de l'Antiga Roma, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarTribú militar (49 aC–49 aC) Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaJuli Cèsar Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Juli Cèsar Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansLuci Juli Cèsar Fill Modifica el valor a Wikidata

Gai Sext Juli Cèsar (en llatí Caius Sextus Julius Caesar) va ser un magistrat romà. Formava part de la família dels Cèsar, una branca de la gens Júlia. Era net (o potser fill) de Sext Juli Cèsar (cònsol 91 aC), l'oncle de Juli Cèsar el dictador.

L'any 58 o 57 aC va ser nomenat flamen quirinalis pel seu cosí que era en aquell moment pontífex màxim, per mostrar la devoció de la família Júlia per Quirí. Cèsar, després, el va nomenar governador de Síria breument l'any 53 aC a la mort de Marc Licini Cras Dives I el triumvir a Carres. Apià diu que l'any 47 aC era molt jove. El 49 aC era amb Cèsar a l'exèrcit a Hispània com a tribú militar i va ser enviat com ambaixador a Terenci Varró. Al final de la guerra alexandrina (47 aC) va ser nomenat altre cop governador de Síria on va morir a l'any següent a mans dels seus propis soldats a instigació de Quint Cecili Bas, revoltat contra el dictador.[1]

Luciano Canfora diu que des de la batalla de Farsàlia fins a la mort de Gai Sext, Cèsar va designar el seu cosí com a hereu.[2]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 539. 
  2. Canfora, Luciano. Giulio Cesare, il dittatore democratico. Milano: MondadoriLaterza, 2010, p. 268.