Gallo di Ramperto
  | |
| Tipus | obra escultòrica |
|---|---|
| Creació | dècada del 820 |
| Gènere | escultura animalística |
| Mida | 42 ( ) × 35 ( ) cm |
| Col·lecció | |
| Localització | Museo di Santa Giulia (en)  |
El gall de Ramperto està fet en làmina de coure originàriament daurada i argentada, realitzat en l'any 820 o 830 sobre comissió del bisbe Ramperto per adornar el cim del campanar de l'església dels Sants Faustino i Giovita a Brescia. És molt valorat per la antiquetat i el material utilitzat per crear-lo.
El gall remogut només el 1891, després de més de mil anys, per ser restaurat i conservat en el museu ciutadà, avui Museu de Santa Giulia, és substancialment íntegre: són mutili només les plomes de la cua, que en origen portaven la inscripció dedicatoria.
Història[modifica]
L'operat de Ramperto[modifica]
El primer capítoli de la història de l'església dels sants Faustino i Giovita, on s'insereix la creació del galletto, agafen cos d'un precedent edifici de culte, l'església de Santa Maria en Silva, construïda probablement en el segle VIII[1] prop del torrent Garza, en la zona de centre-nord de la ciutat paredada, molt poblada.
En el 843, serà novament ell a renovar l'arca sepulcral dels sants, substituint-la amb una en marbre.[2]
Els primers relleus: XV-segle XVIII[modifica]
La inscripció és publicada per primera vegada Cosimo Lauri el 1572,[3] després d'haver pujat a sobre de la torre i haver reconstruït la inscripció ripulendo les plomes.[4] En realitat, la epigrafe havia estat ja rellevada el 1455 sobre comissió de l'abat Bernardo Marcello, estant al text del periodista Ottavio Rossi que, el 1624, pública novament la inscripció ricopiata, a la seva dita, del relleu del Marcello.
La estatua queda al seu lloc, ignorada, per aproximadament set-cents anys, fins a quan Cosimo Lauri, com dit, en el seu Catalogus Episcoporum Brixianorum del 1572 en parla per primera vegada, reportant-ne la inscripció i deduint-ne així doncs les origini.
El fet es repeteix el 1728, quan Gian Andrea Astezati, un frare del monestir, torna a parlar del galletto i, després de ser-se audaçment arrampicato a sobre del campanar, en descriu estat i inscripció: a quant emergeix de l'escrit redactat, les condicions del segnavento sóc moltes precàries i també la inscripció s'ha fet posar poc llegible, portant el frare a avançar els primers dubtes sobre la seva autenticitat. És per fi l'erudit Gian Maria Biemmi, el 1748, a classificar el galletto com un fals si més no gaire ocupat: al seu parer, l'obra "conté la gràcia i la beltà d'aquell temps en què florien les arts, i els studj, sembla dar a conèixer com abbiasi referir el seu naixement després del segle desè quart", és a dir després del segle XV.[4][5][6]
El segle XIX: el danneggiamento i la rimozione[modifica]
_(vista_dal_castello).jpg)
El 1797, a la República de Venècia, Brescia passa sota el control de Napoleó Bonaparte i d'un govern provisional local de motlle jacobí.
Galeria d'imatges[modifica]
-
Altra vista de l'obra -
La cua amb les restes de la inscripció
.jpg)
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Gian Andrea Astezati, Evangelistae Manelmi Vicentini Commentariolum (de quibusdam gestis en bonic gal) de obsidione Brixiae Anni MCCCCXXXVIII, Brescia 1728
- Gian Maria Biemmi, Història de Brescia, Brescia 1748
- Bernardino Faino, Vita delli Santi germans Màrtirs Faustino et Giovita primers sacrati a Déu, Brescia 1670
- Cosimo Lauri, Catalogus Episcoporum Brixianorum en Collectanea Cosmae de Lauris Civis Brixiensis, Brescia 1572
- Francesco Novati, Li dis du Koc de Jean de Condé i el gall del campanar en la poesia medieval, Bergamo 1905
- Federico Odorici, Històries Bresciane dels primers temps fins a l'edat la nostra, Brescia 1853
- Rossana Prestini (a cura de), Regesto, en AA.VV., L'església i el monestir benedictí de San Faustino Maggiore a Brescia, Grup Banca Llombarda, El Col·legi, Brescia 1999
- Rossana Prestini, Esdeveniments faustiniane, en AA.VV., L'església i el monestir benedictí de San Faustino Maggiore a Brescia, Grup Banca Llombarda, El Col·legi, Brescia 1999
- Ottavio Rossi, Historia de' Gloriosíssims Santi Martiri Faustino et Giovita, Brescia 1624
- Fedele Savio, Els antics bisbes d'Itàlia. Llombardia, Bergamo 1929
- Valentino Volta, Evolució constructora del complex de San Faustino, en AA.VV., L'església i el monestir benedictí de San Faustino Maggiore a Brescia, Grup Banca Llombarda, El Col·legi, Brescia 1999
- Església dels Sants Faustino i Giovita
