Vés al contingut

Gaoth Dobhair

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaGaoth Dobhair
Gweedore (en)
Gaoth Dobhair (ga) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusvila i Gaeltacht Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 55° 03′ 03″ N, 8° 14′ 08″ O / 55.050941°N,8.235626°O / 55.050941; -8.235626
EstatIrlanda
ProvínciaUlster
Comtatcomtat de Donegal Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.065 (2002) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud32 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic074 95 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgaothdobhair.ie Modifica el valor a Wikidata

Gaoth Dobhair (Gweedore en anglès)[1] és una parròquia d'Irlanda, a la Gaeltacht del Comtat de Donegal. És la llar de la famosa cantant Enya i del grup de música celta Clannad.

Geografia

[modifica]
  • Arduns (An tArd Donn)
  • Ardnagappery (Ard na gCeapairí)
  • Ballindrait (Baile an Droichid)
  • Bloody Foreland (Cnoc Fola)
  • Brinaleck (Bun an Leaca)
  • Bunaninver (Bun an Inbhear)
  • Bunbeg (An Bun Beag)
  • Carrick (An Charraic)
  • Carrickataskin (Carraig an tSeascain)
  • Cotteen (Coitín o An Choiteann)
  • Crolly (Croithshlí o Croithlí)
  • Curransport (Port Uí Chuireáin)
Gaoth Dobhair.
  • Derrybeg (Na Doirí Beaga o Doire Beag)
  • Dore (Dobhar)
  • Dunlewey (Dún Lúiche)
  • Glassagh (Glaiseach o An Ghlaisigh)
  • Glasserchoo (Glaisear Chú o Glas Dobhar Chú)
  • Glentornan (Gleann Tornáin)
  • Knockastolar (Cnoc an Stolaire)
  • Lunniagh (Luinneach)
  • Magheraclogher (Machaire Chlochair)
  • Magheragallon o Magheragallen (Machaire Gathlán)
  • Meenaclady (Mín an Chladaigh)
  • Meenacuing (Mín na Cuinge)
  • Meenaniller (Mín an Iolair)
  • Middletown (Baile Lár)
  • Sheskinbeg (Seascann Beag)
  • Stranacorkra (Srath na Corcra)

Situació lingüística

[modifica]

Gaoth Dobhair té una població de 4.500 habitants dividits en tres districtes electorals:

  • Machaire Chlochair amb una població de 2.651 habitants dels quals el 77% són parlants nadius d'irlandès.
  • Cnoc Fola/Min an Chladaigh amb una població de 1.326 habitants dels quals el 83% són parlants nadius d'irlandès.
  • Dun Luiche amb una població de 695 habitants dels quals el 76% són parlants nadius d'irlandès

La llengua parlada predominant a la parròquia és l'irlandès, però l'anglès també hi és força present. Tots els serveis escolars i religiosos es fan en irlandès.[2] Centenars d'estudiants d'arreu d'Irlanda venen a l'escola d'estiu Coláiste Cholmcille (Columcille) per a millorar el coneixement del gaèlic irlandès.[3]

Història

[modifica]

La colonització de l'Ulster en 1609 va donar un gir al destí de la parròquia. Les famílies parlants de gaèlic que havien estat expulsades de les terres fèrtils del Lagan i dels seus voltants foren dutes a les torberes inhòspites de l'oest de Donegal. Alguns d'ells marxaren més lluny de Gaoth Dobhair mentre que anglesos i escocesos s'hi establien. Sembla que la parròquia tenia una població força dispersa en el segle xvii, i fins al segle xix la població era escassa però amb bona relació amb els propietaris de la terra.[4]

La qualitat de vida es va deteriorar amb l'arribada de nous terratinents en el segle xix, particularment George Hill (1801–1879) i el seu fill Arthur. La gent de la parròquia liderada per James McFadden (gaèlic irlandès: Séamus Mac Pháidín), rector de 1875 a 1901, va desafiar els terratinents amb la fundació de la secció local de la Land League i el Pla de Campanya. El clímax de la Guerra de la Terra a Gaoth Dobhair arribà al clímax quan uns parroquians assassinaren l'inspector de districte de la Royal Irish Constabulary William Limbrick Martin (An Mháirtínigh) a la sortida de l'església local Teach Phobail Mhuire a Derrybeg el diumenge 3 de febrer de 1889 mentre el pare McFadden jeia a terra amb una espasa a la mà.[5] El cas fou exposat el 1928 en les memòries de Tim Healy, qui defensà el pare McFadden i els seus parroquians.[6]

Un periodista irlandès dels Estats Units W.H. Hurlbert, també investigà les disputes entre terratinents i pagesos a Gaoth Dobhair en el seu llibre Ireland under Coercion, publicat en 1888.[7]

S'han publicat molts llibres en irlandès, i alguns en anglès, detallant la rica història de Gaoth Dobhair. Un dels més prolífics historiadors locals és Cáit Nic Giolla Bhríde.[8]

Personatges il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Placenames (Ceantair Ghaeltachta) Order 2004 p154 (of 155)
  2. ↑ «An Chrannóg - Lárionad Gaeilge». Arxivat de l'original el 2007-10-22. [Consulta: 26 maig 2013].
  3. ↑ «Coláiste Cholmcille website». Arxivat de l'original el 2007-12-04. [Consulta: 26 maig 2013].
  4. ↑ Gweedore Donegal
  5. ↑ History of Gweedore, Chapter One
  6. ↑ «Healy memoirs online, chapter 22». Arxivat de l'original el 2011-10-01. [Consulta: 27 maig 2013].
  7. ↑ Hurlbert W vol.1, pp.66-122 online text
  8. ↑ Coiscéim 1996

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaoth Dobhair
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gaoth_Dobhair&oldid=32861838»