Gauche Divine
La gauche divine (divina esquerra) va ser un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra que es va estendre a la Barcelona dels anys seixanta i començaments dels setanta.
L'escriptor i periodista Joan de Sagarra va ser qui va batejar el grup amb el nom de gauche divine a les pàgines del periòdic TeleExpres l'octubre de 1969 arran de la festa de presentació de Tusquets Editores en el Price.
La majoria dels seus membres provenien de la burgesia i les classes altes de la capital catalana entre els que hi havia de tot, arquitectes, novel.listes, filòsofs, poetes, fotògrafs, editors, gent del cinema, models, dissenyadors o interioristes.
Persones molt diverses en formaren part, entre d'altres , escriptors i poetes com Félix de Azúa, Josep Maria Carandell, Anna Maria Moix i Meseguer, Terenci Moix, Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo i Rosa Regàs i Pagès, arquitectes i dissenyadors com Oscar Tusquets, Ricardo Bofill, Oriol Bohigas i Elsa Peretti, cantants com Guillermina Motta, Raimon o Serrat, fotògrafs com Isabel Steva i Hernández (Colita) o Xavier Miserachs, models com Teresa Gimpera, considerada musa del grup, editors com Jorge Herralde, Esther Tusquets o Beatriz de Moura, gent del món del cinema com Gonzalo Herralde i integrants de l'Escola de Barcelona com Gonzalo Suárez, Román Gubern, Ricardo Franco o Vicente Aranda i d'altres com Jaume Perich i Escala, Oriol Regàs, Eugenio Trías i Serena Vergano.
La gauche divine va estar lligada al moviment cinematogràfic anomenat Escola de Barcelona.