Oriol Regàs i Pagès
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Oriol Regàs i Pagès  11 gener 1936 Barcelona |
| Mort | 17 març 2011 (75 anys) Barcelona |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Es coneix per | Ànima de la Gauche Divine |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, aventurer, activista cultural, pilot de motociclisme |
| Esport | motociclisme |
| Participà en | |
| 1962 | Operació Impala |
| Família | |
| Cònjuge | Isabel de Villalonga |
| Pare | Xavier Regàs i Castells |
| Germans | Xavier Regàs i Pagès Georgina Regàs i Pagès Rosa Regàs i Pagès |
Oriol Regàs i Pagès (Barcelona, 11 de gener de 1936 - Barcelona, 17 de març de 2011)[1] fou un promotor cultural, aventurer i empresari català. Fou fundador de la discoteca Bocaccio i ànima del moviment d'intel·lectuals conegut com a Gauche Divine a la Barcelona de la dècada de 1960 i 1970.[2]
Biografia
[modifica]Quart fill del dramaturg Xavier Regàs i Castells i de Mariona Pagès, va néixer a Barcelona mig any abans de l'inici de la guerra civil espanyola. La família es va exiliar. Els seus germans Xavier i Georgina van ser internats als Països Baixos mentre que la Rosa i l'Oriol ho van ser a París, i ja no tornaren a conviure mai més amb els seus pares.[2] Oriol va passar la seva infantesa a França i va estudiar hostaleria a Tolosa. Va mantenir relació amb aquest sector tota la vida, incloent la discoteca Bocaccio i locals com la Cova del Drac, el pub Tuset, la discoteca Up&Down o el restaurant Via Veneto.[3] En tornar a Catalunya, la Rosa i l'Oriol van quedar sota la tutela de l'avi patern, un home iracund dedicat a negocis d'hostaleria.[2]
Després d'una infància difícil va néixer el seu esperit aventurer. Als 18 anys va començar la seva afició pel món del motor, convertint-se en un fiable i regular pilot de ral·lis. Amb poc més de 20 anys, Oriol Regàs es va embarcar en el Junc Rubia, vaixell amb el qual va viatjar des de Hong Kong a Barcelona juntament amb un grup d'aventurers barcelonins. Més tard fou un dels integrants de l'Operación Impala, que pilotà motocicletes Montesa travessant Àfrica, des de Ciutat del Cap fins a Tunis, i d'allí a Marsella i Barcelona.[2] La seva relació amb el món del motociclisme va continuar, fundant la revista Grand Prix i més tard patrocinant diversos pilots.[3]
Va tenir vocació de veterinari des de petit, però es va dedicar professionalment a la promoció cultural.[4] Després de l'èxit empresarial aconseguit a partir de 1967 gràcies a la discoteca Bocaccio, situada al número 505 del carrer Muntaner de Barcelona,[2] Regàs va obrir altres locals nocturns a la ciutat i va col·laborar en projectes culturals de cinema de l'Escola de Barcelona, que acabava de néixer. Va impulsar la música catalana i va promoure artistes de la Nova Cançó, com Serrat, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, i altres artistes com Antonio Gades, Cristina Hoyos,[4] Ana Belén i Víctor Manuel.[5] Va conèixer en profunditat personatges com Salvador Dalí o Josep Pla.[4] L'agost de 1970 va fer de cicerone de Charles Aznavour, en la primera vegada que el cantant francès visitava la Costa Brava, en una actuació a Palamós.[4]
Va obrir el restaurant Via Veneto, un dels més coneguts de Barcelona.[3] Més tard, va crear la discoteca Up&Down,[6] a la part alta de la Diagonal i va ser un dels fundadors de la revista L'Avenç juntament amb Ferran Mascarell, al qual havia conegut estudiant Geografia i Història a la Universitat de Barcelona.[4] A la Costa Brava, Oriol Regàs va ser l'impulsor de les discoteques Maddox, Paladium i Revolution, i va crear el festival de flamenc de Palamós juntament a Antonio Gades.[4] Als 80 intentà un nou negoci, el Tropical Gavà, un beach-club a Gavà (el Baix Llobregat), que no va reexir i que el va enfonsar en una depressió.[4]
El 2010 va publicar les seves memòries, anomenades Els anys divins.[5] Casat en segones núpcies amb Isabel de Villalonga, va morir el 17 de març de 2011 a Barcelona, un mes després d'haver patit un greu ictus.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Oriol Regàs i Pagès | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 La Vanguardia, Muere Oriol Regàs, aventurero, alma de Bocaccio y promotor cultural
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Diari Ara, Mor Oriol Regàs, l'ànima de la Gauche Divine barcelonina
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Diari de Girona, 19-03-2011, Adéu a Oriol Regàs, l'home dels anys més divins de Barcelona i la Costa Brava
- ↑ 5,0 5,1 El País, 11/05/2010, Oriol Regàs: "Me interesa el éxito, no el dinero"
- ↑ Fallece Oriol Regàs, el comprometido anfitrión de la 'gauche-divine' a El País, per Agustí Fancelli, 18/3/2011 (castellà)