Gauja
(lv) Gauja (et) Koiva jõgi ![]() | |||||
Tipus | Riu i border river (en) ![]() ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Continent | Europa ![]() | ||||
País de la conca | Letònia i Estònia ![]() | ||||
Entitat territorial administrativa | Ādaži (Letònia) ![]() | ||||
Final | |||||
Localització | Golf de Riga ![]() | ||||
| |||||
Afluent | Amata River (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||
Conca hidràulica | conca del riu Gauja ![]() | ||||
Dades i xifres | |||||
Mida | 452 (![]() | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 8.900 km² ![]() | ||||
Mesures i indicadors | |||||
Cabal | 70,7 m³/s ![]() | ||||
El Gauja (en estonià: Koiva jõgi, Livonià: Koiva, en alemany: Livländische Aa) és un dels rius més llargs de Letònia, amb una longitud de 452 quilòmetres (281 milles) i una capacitat de 8.900 km².[1]
La seva font és al sud-est, als turons Cēsis. En primer lloc, flueix cap a l'est i el nord i forma la frontera amb Estònia per prop de 20 quilòmetres (12 milles). Al sud de Valga i Valka, gira cap a l'oest de Valmiera, continuant cap al sud-oest, prop de Cēsis i Sigulda. El Gauja, llavors, segueix fluint cap al nord-est arribant així al Mar Bàltic.
Al districte de Cesis i al districte de Riga, el Gauja ha donat forma la vall del riu més profund de Letònia amb bancs de fins a 90 metres (295 peus) d'alçada. En aquesta part de la vall, el Gauja conté nombrosos indrets meravellosos i naturals. Va ser declarat parc nacional el 1973 (Parc Nacional de Gauja).
L'explorador letó Aleksandrs Laim Gauja va donar nom al riu que alimenta el Salt de l'Àngel a Veneçuela.
Referències[modifica]
- ↑ «Gauja River | Tūrisma informācija Gaujas nacionālajā parkā». Gnp.lv. Arxivat de l'original el 2016-03-21.
Vegeu també[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gauja |