Gauja

Infotaula de geografia físicaGauja
(lv) Gauja
(et) Koiva jõgi Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusRiu i border river (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaLetònia i Estònia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaĀdaži (Letònia), Saulkrasti (Letònia), Sigulda (Letònia), Municipi de Cēsis (Letònia), municipi de Vamiera (Letònia), municipi de Valka (Letònia), Municipi de Smiltene (Letònia), municipi de Gulbene (Letònia) i Valga Rural Municipality (Estònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Final
LocalitzacióGolf de Riga Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 57° 04′ 51″ N, 25° 35′ 51″ E / 57.080907°N,25.597415°E / 57.080907; 25.597415
57° 09′ 32″ N, 24° 15′ 59″ E / 57.15885°N,24.2665°E / 57.15885; 24.2665
Afluent
Amata River (en) Tradueix, Brasla River (en) Tradueix, Mustjõgi (en) Tradueix, Rauna (en) Tradueix, Vildoga (en) Tradueix, Jumara River (en) Tradueix, Tirza River (en) Tradueix, Laanemetsa Stream (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del riu Gauja Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida453,4 (longitud) × 440,7 (longitud) × 452 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica8.900 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal70,7 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Gauja (en estonià: Koiva jõgi, Livonià: Koiva, en alemany: Livländische Aa) és un dels rius més llargs de Letònia, amb una longitud de 452 quilòmetres (281 milles) i una capacitat de 8.900 km².[1]

La seva font és al sud-est, als turons Cēsis. En primer lloc, flueix cap a l'est i el nord i forma la frontera amb Estònia per prop de 20 quilòmetres (12 milles). Al sud de Valga i Valka, gira cap a l'oest de Valmiera, continuant cap al sud-oest, prop de Cēsis i Sigulda. El Gauja, llavors, segueix fluint cap al nord-est arribant així al Mar Bàltic.

Al districte de Cesis i al districte de Riga, el Gauja ha donat forma la vall del riu més profund de Letònia amb bancs de fins a 90 metres (295 peus) d'alçada. En aquesta part de la vall, el Gauja conté nombrosos indrets meravellosos i naturals. Va ser declarat parc nacional el 1973 (Parc Nacional de Gauja).

L'explorador letó Aleksandrs Laim Gauja va donar nom al riu que alimenta el Salt de l'Àngel a Veneçuela.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gauja