Gavino Contini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGavino Contini
GAVINU CONTENE post 1875.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 desembre 1855 Modifica el valor a Wikidata
Siligo (Sardenya) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 1915 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Siligo (Sardenya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1800 Modifica el valor a Wikidata –

Gavino Luciano Contini (Siligo, Regne de Sardenya 1855 - Siligo, Itàlia, 1915) fou un poeta en llengua sarda.

És considerat un dels màxims poetes improvisadors en llengua sarda.[1] Va debutar durant la primera "Gara" (competició), es va celebrar a Sardenya i que va tenir lloc el 20 i 21 de setembre 1896 a Ozieri. La seva producció va ser gairebé exclusivament oral, i molts dels seus octaves s'han transmès a la memòria i alguns han estat recollides i publicades. Però, romanen algunes cartes i un breu diàleg, que consta de 22 octaves (en ottava rima): i, com s'especifica en el títol,[2] es tracta d'un diàleg entre el poeta, déu i la mort, que ve a dir-li que l'hora ha arribat.[3]

Dades biogràfiques[modifica]

Va néixer a Siligo, un país de Logudor, en una modesta casa situada en la la part més antiga i la més alta del poble, anomenat "el Runaghe" (el Nurag). El 1875 va ser reclutat pel cos dels guàrdies de la presó. En un concurs de poesia per l'aniversari de Víctor Manuel II d'Itàlia obtingut, en reconeixement del seu art, una pensió vitalícia. Forçat per la malaltia, va tornar a Sardenya en 1890 i des de llavors ha dedicat completament a la poesia.[4]

« Qui fa el poeta de professió
com diu proverbi,
que morirà com captaire;
però, fins i tot si el veig per mi mateix,
ho faig només per un caprici.
»
[5] d'una carta al seu col·lega Sebastian Moretti

Enllaços externs[modifica]

Trobi més sobre Gavino Contini[modifica]

Wikisource

Referències[modifica]

  1. Era llest i enginyós, alegre i armat amb ironia (...) Extremament popular als pobles on l'havien aplaudit i animat sovint, era estimat sobretot per l'enginy que alegrava els seus versos......., Michele Saba, Il Giornale d'Italia, 8 d'agost de 1915.
  2. Discursu de Gavinu Contini et sa morte chi benit a l'avvisare essende arrivada s'ora sua
  3. El fullet va ser publicat el 1929 a Sàsser
  4. Giommaria Dettori. Gavinu Contene, 1983. 
  5. El text original S'omine cantadore 'e mestieri,/narat su diciu, morit pedidore,/ma eo lu fattu pro solu capriciu,/pruite dae me matessi lu so idende