La província de Guegharkunik (Գեղարքունիքի մարզ, Guegharkunikí marz) és una província d'Armènia.[1][2] La seua capital i municipi més populós és la ciutat de Gavar. Altres municipis importants de la província són Sevan i Vardenis. La província inclou l'exclavament d'Artsvaixen, que està rodejada per Azerbaidjan i que va ser ocupat per aquest país durant la Guerra de l'Alt Karabakh. Des de llavors, l'enclavament està sota domini azeri.[3]
La província de Guegharkunikestà situada a la meitat oriental d'Armènia, fent frontera amb l'Azerbaidjan i amb l'autoproclamada república de l'Artsakh.[4] Amb una superfície total de 5.348 quilòmetres quadrats, és la província més gran de tota l'Armènia. Tot i això, uns 1.278 quilòmetres quadrats o vora el 24 percent de la superfície provincial es troba ocupada pel llac Sevan, la massa d'aigua més gran de la regió transcaucàsica i una de les majors atraccions turístiques del país.
L'antic historiador Moisès de Khorèn va relacionar el nom de Guegharkunik amb Guegham, descendent de cinquena generació del patriarca i fundador de la nació armènia, Haik.[5] Guegham fou el pare de Sisak (fundador dels Sisàkides) i de Hama (avi d'Ara el Bell). Les Muntanyes de Geghama i el llac de Guegham (actualment anomenat Llac Sevan) també reben el nom d'aquest personatge històric.
La província de Guegharkunik compta amb una superfície total de 5.348 quilòmetres quadrats, el que la fa ser la província més gran de l'Armènia en termes de superfície. Geogràficament, Guegharkunik es troba a la part oriental del país i limita amb les províncies de Tavuix al nord, Ararat i Kotaik a l'oest, Vaiots Dzor al sud i amb l'Azerbaidjan a l'est.
Guegharkunik té un paisatge característic de muntanya. El terreny està dominat per les muntanyes de Geghama per la banda occidental, les muntanyes de Vardenis pel sud, les de Sevan per l'est, les de Miapor pel nord-est i les de Kenats pel nord. L'alçada de les muntanyes va des dels 2.500 als 3.500 metres.
El clima de Guegharkunik és fred i amb neu a l'hivern, mentres que l'estiu es caracteritza per un clima càlid i humid. La mitjana anual de precipitacions a la província es troba entre els 500 i 600 mm sota els 2000 metres, mentres que a les zones muntanyoses pot arribar als 1000 mm.[6]
Des de l'any 1930 fins al 1995, l'actual província de Guegharkunik estigué dividida en 5 raions de l'antiga República Socialista Soviètica d'Armènia: els de Sevan, Kamo, Krasnoselsk, Martuni i Vardenis. Amb la reforma del sistema territorial del 1995, els cinc antics raions van convèrger en l'actual província.
Després de la Guerra de l'Alt Karabakh de 2020 la línia fronterera amb l'Alt Karabakh va augmentar. El 12 de maig del 2021 tropes azerís van ocupar parts de la província de Guegharkunik i van establir posicions a prop de les aldees de Kut i Verin Shorzha, cosa que va precipitar la Crisi fronterera entre Armènia i l'Azerbaidjan de 2021-2023.[8][9] El 25 de maig del 2021 un soldat armeni fou assassinat per soldats azerís a Guegharkunik i dos dies després, el 27 de maig, 6 soldats armenis foren capturats per l'exèrcit azerí a la província vora la frontera amb Azerbaidjan.[9]
A la província hi ha palaus de la cultura i biblioteques públiques. A Sevan hi ha un museu geològic i el Jardí Botànic de Sevan. A Gavar hi ha un museu d'història i un teatre.
La gastronomia de Gavar té característiques orientals. S'utilitzen diverses espècies, peixos i fruita. El Kyavar baklava és un dels dolços més reconeguts de la ciutat.
Khachkars del cementiri de Noratus
La residència d'estiu del president d'Armènia està a la Península de Sevan.
Monestir de VanevankPetròglifs del Mont Azhdanak. Petròglifs prehistòrics
Portalesa Ciclòpea de Lchashen. Antic lloc d'enterrament. Entre el 4t mil·lenni a C i el segle VII aC.
Observatori Astronòmic Antic de Sevsar, al mont Sevsar. D'entre el 3r i el 1r mil·lenni aC. És el lloc on van néixer els noms de les constel·lacions del zodíac.
Les ciutats de Sevan, Chambarak i Martuni són destinacions d'estiu, amb les seves platges. El patrimoni cultural i els monuments naturals també són atractius turístics de la província.
Al voltant del llac Sevan s'hi han edificat hotels i resorts d'spa.
El febrer del 2021 es va inaugurar el telefèric de Sevan de 1.130 metres de llargària.[13]
A la província hi ha diversos boscos llistats com a zones protegides, entre els que destaquen el Parc Nacional de Sevan, el Santuari de Getik i el Santuari de Juniper. El Jardí Botànic de Sevan també és un atractiu natural.
El 2016 la província té 126 escoles públiques.[14]
Hi ha dues institucions d'educació superior: La Universitat Estatal de Gavar (inaugurada el 1993), amb facultats de filologia, ciències, humanitats, economia i educació i més de 2400 estudiants; i l'Acadèmia Teològia Vaskeniana, a la península de Sevan, amb estudis teològics, de literatura, art, història, litúrgia i tradicions de l'església armènia, establerta el 1990.[15]
↑Hakobyan, Tadevos Kh.; Melik-Bakhshyan, Stepan T.; Barseghyan, Hovhannes Kh. (1986). Հայաստանի և հարակից շրջանների տեղանունների բառարան [Dictionary of toponymy of Armenia and adjacent territories] (in Armenian). Vol. 1. Yerevan: Yerevan State University Publishing House. p. 827.
↑«Lake Sevan». Arxivat de l'original el 2020-11-01.[Consulta: 15 novembre 2020].
↑{{{títol}}}. 2a edició.títol=Rediscovering Armenia: an archaeological/touristic gazetteer and map set for the historical monuments of Armenia|editorial=Mattit|data=2005|lloc=Yerevan|isbn=978-99941-0-121-4|nom=John Brady|cognom=Kiesling|nom2=Raffi|cognom2=Kojian|pàgines=75}}
.svg?lang=ca)
.jpg)
.jpg)
