Geli Raubal
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Angela Maria Raubal  4 juny 1908 Linz (Imperi austrohongarès) |
| Mort | 18 setembre 1931 (23 anys) Múnic |
| Causa de mort | Suïcidi (Ferida per arma de foc ) |
| Sepultura | cementiri central de Viena, Gruppe 23E, Reihe 2, Nummer 73 |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Múnic |
| Família | |
| Parella | Emil Maurice |
| Mare | Angela Hitler |
| Germans | Leo Rudolf Raubal Jr |
| Parents | Adolf Hitler (oncle) William Patrick Hitler (cosí germà) Heinz Hitler (cosí germà) Alois Hitler (avi matern) Johann Georg Hiedler (en)  (besavi)Maria Anna Schicklgruber (besàvia) |
  | |
Angela Maria "Geli" Raubal (Linz, 4 de juny de 1908 – Múnic, 18 de setembre de 1931) fou una neboda del dictador Adolf Hitler. És coneguda per la relació pertorbadora, possiblement marcada pels abusos, que va tenir amb ell i que la va portar al suïcidi.
Orígens[modifica]
Angela Maria "Geli" Raubal va néixer en Linz,[1] ciutat on passaria els seus primers anys al costat del seu germà Leo i la seva germana Elfriede. El seu pare va morir als 31 anys, quan Geli només en tenia dos.
Relació amb Adolf Hitler[modifica]
Geli i Elfriede van acompanyar a la seva mare quan aquesta es va convertir en la majordoma de Hitler, en 1925. Geli Raubal tenia llavors 17 anys i durant els següents sis anys va estar en estret contacte amb el seu mig-oncle Hitler,[2] que era 19 anys més gran que ella. El 1928 la seva mare va esdevenir la majordoma de Berghof, la vila que Hitler tenia prop de Berchtesgaden.[3] A l'any següent, Geli es va mudar a l'apartament de Hitler a Múnic, al carrer Prinzregentenstrasse, època també en la qual va començar els seus estudis de medicina a la Ludwig-Maximilians-Universität (Universitat de Múnic). Mai arribaria a completar els seus estudis de medicina.[1] Va ser a partir d'aquesta època quan Geli va entrar en el cercle íntim de Hitler i va arribar a tractar directament amb molts dels seus amics i coneguts.[4] Per a ella es va produir un important canvi en passar a viure directament amb el seu oncle, mentre la seva mare quedava allotjada a Berghof, passant més temps junts Geli i Hitler.[5] Alguns membres del partit nazi i persones del cercle proper a Hitler van començar a criticar que el líder del Partit Nazi passés cada vegada més temps amb la seva neboda, desatenent els assumptes polítics.[5]
En la mesura en la qual esdevenia un dels principals líders polítics de l'Alemanya de llavors, Hitler es mostrava cada cop més dominant i possessiu amb Geli, mantenint un estricte control sobre ella.[6] Quan va descobrir que la seva neboda estava tenint una relació amb el seu xofer, Emil Maurice, Hitler la va obligar a posar fi a la relació i va acomiadar a Maurice del seu servei.[1][7] Després d'això, Hitler no va deixar que es tornés a relacionar lliurement amb amics, i es va assegurar que ell mateix o algú de confiança estigués al costat de Geli en tot moment, ja fos acompanyant-la en viatges de compres, al cinema, o a l'òpera.[6] Geli, en plena adolescència, es va veure sotmesa llavors a una enorme pressió. El líder nazi Otto Strasser comentaria més tard que Geli, durant una trobada en 1931, li havia comentat que Hitler li demanava que "fes coses simplement repugnants", i que ella estava farta de l'enorme gelosia possessiva del seu oncle vers ella.[8] Strasser va afegir que, segons Geli, aquesta havia de veure's sotmesa a realitzar perversions sexuals per a satisfacció de Hitler.[9] A diferència d'altres versions difoses, per a alguns investigadors la versió oferta per Strasser té signes de veracitat.[10]
Alguns membres del cercle proper a Hitler, com Ernst Hanfstaengl, tenien una pèssima opinió de Geli Raubal, a la qual consideraven una "oportunista calculadora" que manipulava a Hitler.[11] De fet, segons Hanfstaengl, malgrat l'obsessió de Hitler per la seva neboda, aquesta el traïa sexualment amb membres propers al cercle íntim, com era el seu propi xofer, Maurice.[11] La filla de Heinrich Hoffmann, fotògraf personal de Hitler, considerava a Geli "grollera, provocativa i un xic lluitadora", encara que d'un "encant irresistible" per a Hitler, circumstància de la qual Geli s'aprofitava.[12]
Mort i circumstàncies[modifica]
Raubal es va convertir en una presonera, encara que va pensés fugir a Viena per continuar les seves lliçons de cant.[2] Molts anys després de la guerra, la seva mare li va explicar als investigadors aliats que la seva filla esperava poder casar-se amb un home de Linz, però que Hitler havia prohibit aquesta relació. El 18 de setembre de 1931 Geli i el seu oncle van mantenir una discussió, ja que Hitler es negava a permetre-li viatjar a Viena. Aquesta mateixa tarda Adolf Hitler va partir a Nuremberg per assistir a una reunió i l'endemà va haver de tornar a Múnic. Raubal havia aparegut morta amb una ferida de bala al pulmó;[1] aparentment, Geli s'havia disparat ella mateixa a l'apartament de Hitler amb la pistola Walther del seu oncle.[7] Tenia llavors 23 anys.
De seguida van començar a circular rumors en la premsa sobre abusos físics, una possible relació sexual o fins i tot l'assassinat.[1][13] Otto Strasser, oponent polític de Hitler en les files nazis i que coneixia molt bé a Geli Raubal, va ser la font principal d'algunes d'aquestes històries. El periodista Konrad Heiden va difondre la versió de la perversió sexual de Hitler vers la seva neboda.[14] L'historiador Ian Kershaw manté que "fos activament sexual o no, el comportament de Hitler envers Geli té tots els trets d'una forta, o almenys latent, dependència sexual".[6] La policia aviat va descartar l'assassinat; la mort va ser classificada com un suïcidi.[15] Això no obstant, segons diria anys després la filla de la germana de Geli, Elfriede, tant la seva germana com la seva mare creien que Geli no s'havia suïcidat realment.[16] Hitler va quedar devastat per aquest succés i va caure en una profunda depressió. Es va refugiar en una casa a la vora del llac Tegernsee i no va assistir al funeral a Viena, celebrat el 23 de setembre. Tanmateix, tres dies després visitaria la seva tomba en el Zentralfriedhof de Viena.[17] Posteriorment, va superar la seva depressió i va tornar a la política.[13]
Hitler declararia més endavant a uns coneguts que Geli Raubal havia estat l'única dona que havia estimat a la seva vida. L'habitació de Geli a Berghof es va mantenir tal com ella l'havia deixada. Hitler va penjar retrats de Geli tant a la vil·la com a la Cancelleria de Berlín.[18]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Görtemaker, 2011, p. 43.
- ↑ 2,0 2,1 Bullock, 1999, p. 393.
- ↑ Kershaw, 2008, p. 177.
- ↑ Rosenbaum, 1999, p. 176.
- ↑ 5,0 5,1 Rosenbaum, 1999, p. 175.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Kershaw, 2008, p. 219.
- ↑ 7,0 7,1 Kershaw, 2008, p. 220.
- ↑ Rosenbaum, 1999, p. 182.
- ↑ Rosenbaum, 1999, p. 182-183.
- ↑ Langer, 1972, p. 29.
- ↑ 11,0 11,1 Rosenbaum, 1999, p. 174.
- ↑ Rosenbaum, 1999, p. 174-175.
- ↑ 13,0 13,1 Kershaw, 2008, p. 221.
- ↑ Rosenbaum, 1999, p. 181-183.
- ↑ Shirer, 1960, p. 132.
- ↑ Rosenbaum, 1999, p. 173.
- ↑ Zdral, 2005, p. 95.
- ↑ Shirer, 1960, p. 132–133.
Bibliografia[modifica]
- Bullock, Alan. Hitler: A Study in Tyranny. Nova York: Konecky & Konecky, 1999. ISBN 978-1-56852-036-0.
- Görtemaker, Heike B. Eva Braun: Life with Hitler. Nova York: Alfred A. Knopf, 2011. ISBN 978-0-307-59582-9.
- Kershaw, Ian. Hitler: A Biography. Nova York: W. W. Norton & Company, 2008. ISBN 978-0-393-06757-6.
- Langer, Walter Charles. The Mind of Adolf Hitler. Basic Books, 1972.
- Rosenbaum, Ron. Explicar a Hitler: Los orígenes de su maldad. México: Siglo XXI, 1999. ISBN 9682322073.
- Shirer, William L. The Rise and Fall of the Third Reich. Nova York: Simon & Schuster, 1960. ISBN 978-0-671-62420-0.
- Zdral, Wolfgang. Die Hitlers. Die unbekannte Familie des Führers. Frankfurt am Main: Campus Verlag, 2005. ISBN 978-0-671-62420-0.