Generador de Van de Graaff

De Viquipèdia
Generador de Van de Graff

Un generador de Van de Graaff és un generador electroestàtic que utilitza una cinta mòbil per a acumular grans quantitats de càrrega elèctrica a l'interior d'una esfera metàl·lica buida.[1] Va ser inventat pel físic estatunidenc Robert J. Van de Graaff.[2] Les diferències de potencial que es poden aconseguir actualment utilitzant el generador poden arribar fins als 5 megavolts. Les diferents aplicacions d'aquesta màquina inclouen la producció de rajos X, l'esterilització d'aliments i experiments de física de partícules i física nuclear.

Història[modifica]

El generador de Van de Graaff començà a desenvolupar-se el 1929, pel físic Robert J. Van de Graaff a la Universitat de Princeton. El primer el va construir a principis de la dècada del 1930.[2] La primera màquina utilitzava una cinta de seda comprada en una tenda com a cinta de transport. El 1931 es fabricà una versió capaç de produir 1,000,000 volts i fou patentada. Aquesta versió tenia dues esferes de 60 cm de diàmetre; l'aparell costà només 90 dòlars.

El generador de Van de Graaf més gran del món, construït pel Dr. Van de Graaff a la dècada de 1930, es troba actualment al Museu de ciència de Boston.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Generador de Van de Graaff
  1. «generador de Van de Graaff». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 febrer 2022].
  2. 2,0 2,1 «Robert Jemison Van de Graaff» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 17 febrer 2022].
  3. «Lightning! | Museum of Science, Boston». www.mos.org. [Consulta: 28 octubre 2016].